Les terrasses amb més sol de l’Eixample de Barcelona

Els habitants de l’Eixample tenen clar on són les terrasses més assolellades. No tots els xamfrans són igual de bons quan es persegueix el sol d’inici de primavera, aquell que escalfa el cos de l’ambient encara fresc i algunes ventades sobtades que travessen aquesta quadrícula urbana. La banda de muntanya i Besòs és la que s’emporta més mirades, allà hi ha les millors taules per fer el llangardaix. No són poques les terrasses amb aquesta localització, però que tinguin el privilegi d’una vorera ben ampla no són tantes. N’hi ha una ideal per deixar-se veure i menjar alguna cosa, la terrassa del bar Bauma, reobert fa un parell de mesos al carrer Roger de Llúria, mentre que el Bar Café Cosmopolita és perfecte per fer una cervesa sense deixar-se un ronyó a l’avinguda de moda, el passeig de Sant Joan.

Bauma, un clàssic que torna

La terrassa del Bauma ocupa una generosa vorera en el xamfrà on el carrer Roger de Llúria es troba amb l’avinguda Diagonal i Rosselló. Pot semblar un encreuament molt transitat, i en obres, però aviat hi passarà el tramvia, que reduirà carrils i decibels a l’acústica de la zona. Sigui com sigui, té moltes hores de sol, i si molesta un es pot refugiar sota uns tendals de color blau marí. De la mateixa tonalitat que el cartell del renovat establiment, clàssic lloc de trobada de periodistes, escriptors, actors i polítics, sobretot als anys vuitanta.

El Bauma ha reobert fa un parell de mesos, després que el propietar, Joan Altarriba Águila, tanqués la paradeta al setembre passat per jubilació després de més de 80 anys al capdavant. Igual com ha passat amb Casa Leopoldo, que el grup Banco de Boquerones ha reobert fa poc, aquí també és una empresa de restauració local qui ha sortit al rescat d’un bar emblemàtic amb la voluntat de continuar el seu esperit. Així que al Bauma s’hi pot esmorzar, dinar o sopar i també picar unes tapes a qualsevol hora. A l’interior, reformat amb calidesa i gust, però mantenint part de la decoració, o a la terrassa, on es mantenen un bon nombre de taules en aquest extrem on l’Eixample ja es comença a desdibuixar.

La cuina està oberta tot el dia i sempre s’hi pot menjar alguna cosa. Els típics esmorzars continuen, a base dels entrepans de flauta, farcits de fuet, pernil o truita, també els bikinis i la brioixeria habitual. Per a un àpat més consistent, hi ha tapes o entrants, com les croquetes, l’ensaladilla russa o les patates braves, a més de la barqueta de carpaccio i foie, els musclos al vapor o la truita de patates. Entre els plats princpials, n’hi ha de guisats com el fricandó de vedella o les mandonguilles amb sèpia, a més d’uns macarrons de l’àvia, però també s’hi pot fer una hamburguesa amb salsa roquefort, un tataki de tonyina o un curri de verdures i llagostins.

Es defineixen com una família gastronòmica que ofereix menjar de proximitat i es diferencia per la hospitalitat. Amb trenta anys d’experiència, Somos Esencia ja té altres restaurants a la ciutat, com Brisa a Palau de Mar; Agua, al passeig Marítim de la Barceloneta o Tierra Brava, dins del Mercat del Ninot. Segueixen creixent i la setmana vinent presenten la nova incorporació, que també és una reobertura, en aquest cas de Barraca, el restaurant d’arrossos i peix davant la platja que va inuagurar Xavier Pellicer però ha tingut altres mans, també a la Barceloneta.

Cosmopolita, cafè, cervesa i res més

El Bar Café Cosmopolita és massa normal, tirant cap a decadent. I encara més enmig del passeig Sant Joan, una arteria que s’ha anat omplint de bars i restaurants nous, amb tot tipus de propostes culinàries, cap d’elles gaire nostrada. Així que trobar un bar on només serveixen cafès i entrepans o cerveses amb patates de bossa i algunes llaunes de conserva sembla estrany. Potser se li podria treure molt més partit a la seva terrassa, i encara més a l’interior, que és gran, però sempre està força solitari. Un dels motius, és un bar sense cuina.

Això sí, té una de les millors terrasses del passeig Sant Joan, al xamfrà més assolellat, fent cantonada amb el carrer Diputació. Així que per aquells dies que un simplement vol asseure’s una estona a l’aire lliure, espatarrat al sol o refugiat a l’ombra dels arbres, és el lloc ideal. No hi haurà sorpreses quan arribi el compte i un vermut bàsic, de canya i quatre escopinyes, també fan el fet, i fins i tot fan diumenge. Als locals veïns, no hi ha marge per a una oferta tan simple i vencedora.

Aquí tot és cosa de mínims. Només una persona atèn darrere la barra, així que sempre és millor entrar a demanar la beguda i endur-se-la a a la taula per anar fent via. És la manera de tafanejar una mica el local, que és ben curiós. Sorprèn per la seva grandària, amb dues sales, i entrant a mà dreta encara hi ha una taquilla de fusta i vidre, on un dia es venien els bitllets d’autobús de la Sagalès, que antigament tenia la parada davant mateix.

Sembla que res s’ha mogut des que l’amo d’aquesta empresa de transports el va traspassar i segueix mantenint aquest aire de bar d’estació, però amb les parets despullades. Sense parada al davant, no hi ha res a anunciar. La majoria de clients són del barri, que d’altra banda agraeixen que quedi un bar que encara puguin considerar dels seus. Segurament un dia va ser cosmopolita, però ara és la resistència, juntament amb el forn Beltran, uns metres més amunt del passeig Sant Joan.