Lligar amb 3Cat a cop d’anglicismes

La plataforma de la Corporació Catalana ha estrenat un concurs per lligar, Love Cost. La tendència a titular en anglès del ThreeCat és notable. Ja té Cute, Loft i Epic nails. Que ara es tituli d’aquesta manera un programa de cites, o és perquè s’interioritza l’idiolecte tinderià en un programa on es juga a fer match o, molt pitjor, és una manera de cridar l’atenció a una audiència juvenil subjecta a un pobret totemisme anglosaxó a les xarxes. Curiosament, un programa de Cuatro amb propòsits semblants es diu First Dates. A Love Cost un concursant va arribar a confessar que li agradava més lligar en anglès que en català o castellà. I déu-n’hi-do, el lèxic que se sent al programa: ready, random, crazy, passion, gym-bro, pause, high level... El concurs també podria dir-se Love Rat perquè sempre hi ha dos pretendents que enganyen.

El programa és, també, de Minoria Absoluta. Hi ha una producció garrepa en el decorat i boirosa en el premi principal. Si el concursant, davant de quatre pretendents, tria un dels dos que s’hi han presentat per guanyar uns calerons, perd i s’emporta de consolació el convit a un sopar. Qui aconsegueixi enganyar-lo s’endú 3.000 euros. Si el concursant encerta el pretendent, un que volia love, el concurs els promet un viatge “superluxós”. Als episodis que he vist no es diu ni on és el viatge ni el cost. L’única pista que ha donat la presentadora un parell de vegades és que tindrà “nivell Tamara Falcó”. Amb aquesta senyora s’emmirallen! El, o la, concursant té un breu assessorament sobre els candidats, amb familiars i amics ple de suposicions tòpiques que no hi ha temps de fonamentar sobre res. La conductora, Núria Marín (Socialité, Sálvame..), té prou ofici per portar la cosa. No li cal anguniejar-se per administrar quatre fórmules que es repeteixen a cada programa.

La tendència a titular en anglès del ‘ThreeCat’ és notable. Ja té ‘Cute’, ‘Loft’ i ‘Epic nails’

No és el primer intent de TV3 de proposar un concurs de cites. Amor a primera vista (1991) triava la parella guanyadora en funció de l’afinitat que demostraven en una sèrie de respostes. El 2021, Tot és mou va acollir un vergonyós espai on un concursant triava la parella com si fos al mercat. Es va sentir la presentadora preguntar si el candidat “comprava” una de les pretendents, tractades com a mercaderia. Feliçment va durar poquíssimes setmanes. I ara arriba aquest Love Cost sense la barroeria d’aquell. A First Dates se simula un sopar en un restaurant que és el decorat d’una nau industrial i es grava a partir de les nou del matí. A Love Cost, que dura cinquanta minuts, els sentiments solament es flairen. Com a màxim, es contempla el neguit dels concursants abans de guanyar, o perdre, una juguesca. I poca cosa més. Això sí, i està bé, el programa no es reserva solament a parelles heterosexuals.

Però Love Cost no és l’únic programa de la plataforma on s’intenta ajuntar una parella del tipus que sigui. A Clímax també assistim a la tria per part d’una persona d’entre tres candidats. El premi és anar a un lloc per a la primera trobada i la sort que pugui fer amb l’elecció. És d’una senzillesa enorme. Cap filigrana, cap pretensió. Una hora i mitja de pòdcast audiovisual des d’una taula. El porten dos joves impulsors del Tindercat i un convidat ajuda el participant a triar la millor parella. Hem vist fent de Cupido, així l’anomenen, Lildami, que va demostrar ser un bon seguidor de La isla de las tentaciones (Telecinco), un espai amb suposades parelles rebentades per la gelosia i la infidelitat.

Clímax pren menys precaucions en el llenguatge i la matèria de les tertúlies que Love Cost. Prediquen que està dirigit a la població de 18-30 anys, per a la qual volen ser un entreteniment fent servir els seus codis. Però, aquests són els únics que manega el jovent? No m’ho crec. Determinada banalitat televisiva no fa nosa, però no es pot aixecar una plataforma pública amb tanta.