Necrològiques sobre 8TV
Un tancament sense pena ni glòria. Molts han parlat de la desaparició de la televisió privada, oblidant l’existència de projectes locals
El més trist per a 8TV després del seu tancament —pèrdua de llocs de treball a part— és que poca gent la trobarà a faltar, conseqüència de la seva interminable xerrameca que va portar la cadena a una audiència mínima, a la invisibilitat. De fet, no n’hi ha hagut gaires necrològiques ploraneres i la majoria lliscaven cap a una reflexió sobre el mapa de l’audiovisual privat en català. La que més, una nota —d’ofici?— del Col·legi de Periodistes lamentant “una gran pèrdua per a la pluralitat mediàtica i la informació a la nostra societat” (sic). Alguns periodistes ja hi havien donat clarament la seva opinió fa mesos. Per exemple, Joan Vall Clara (El Punt Avui) l’agost d’aquest any: “La 8TV de l’inqualificable Nicola Pedrazzoli, per la qual ha lluitat amb decisió i poc èxit el soldat juntaire Francesc Pena, puja llocs en la classificació de les empastifades més llardoses de la història dels mitjans de comunicació”. Per a Monegal (El Periódico), el que volia Pedrazzoli era fer negoci amb la política tribal. “Però a les tribus el que les il·lusiona de veritat és anar colonitzant TV3″.
Sobre quins orfes polítics deixa...Arnau Borràs, a E-notícies, escrivia que Junts s’ha quedat sense tele. Dani Vilaseca, regidor de la CUP de Ripoll, sostenia que 8TV “va catapultar una regidora, Sílvia Orriols, que va fer fins a 16 aparicions en un any i mig”. Una anàlisi que Orriols replicava: “La CUP de Ripoll ressentida amb 8TV per haver-me entrevistat... Encara no heu entès que la campanya electoral no me la va fer 8TV sinó vosaltres i el vostre cordó sanitari?”.
8TV va voler captar infructuosament el sector de l’audiència de TV3 més dolgut pel refredament independentista. La seva fixació amb la televisió pública catalana feia que intentés aprofitar qualsevol episodi. Per exemple, el mateix dia que Joel Díaz deixava Zona Franca per considerar inacceptable l’exclusió, per part de la direcció, de Manel Vidal del programa, el propietari de 8TV en persona piulava: “Si us plau, us volem amb nosaltres! Ara es el moment, això no pot acabar així. Tenim collons, vosaltres?”, i 8TV ho arrodonia amb un altre missatge: “Sí, volem @joeldiazbrah, @massanagranaire i tot l’equip a 8TV. Puta censura és un bon nom?”. Dani Vidal (Elmondelatele) retreu a 8TV precisament aquest seguidisme de TV3. “Quan parteixes d’una situació modesta, has de crear, idear formats amb personalitat pròpia. No pots pensar en programes que ja existeixen per fer-ne la versió low cost, perquè en aquest cas tothom preferirà l’original i tu només faràs el ridícul”.
Arran del tancament, Toni Clapés, des de RAC1, s’imaginava que a la Corpo havien destapat el cava. “Ens quedarem amb un únic mitjà com passa a les dictadures”, era la seva, diguem-ne, anàlisi. De totes maneres, la gent de l’APM semblava donar-li la raó penjant a X (Twitter) un irònic adeu-siau. “Descansa en pau, 8TV. Gràcies per tants moments televisius d’alta qualitat” i ho il·lustrava amb un clip on es recollia un fragment de programa de 8TV on es feia mofa sagnant d’una persona amb nanisme.
Molts han parlat de la desaparició de la darrera televisió privada en català, oblidant l’existència de projectes locals. En tot cas, hi ha poca confiança en el sector privat. El mateix Vicent Sanchis, a Catalunya Ràdio, es queixava que 8TV no va tenir prou auxili públic. “He trobat a faltar més ajuda i suport dels poders públics”. Ho deia d’una televisió que l’any passat va rebre mig milió de subvenció de la Generalitat (1.134.252 entre publicitat i subvencions, segons El Punt Avui). Sobre què fer amb les freqüències disponibles, cercar un altre arrendatari privat per proposar una televisió generalista en català és especialment difícil. Per a Josep Àngel Guimerà (Media.cat) seria “una pèrdua de temps i recursos”. I a tot això, José Carlos Miranda (Segre) es recorda de la víctima col·lateral de tot aquest afer i titula “Ho sentim per Verdi Clàssics”.
