L’heroïcitat de dues valls i una DO de vi
La història de la vall de Rials, amenaçada pels plans de fer-hi un polígon industrial, és una de les que s’expliquen al llibre ‘Denominació d’Origen Alella’
Al Maresme hi ha dues valls germanes que es miren i miren a mar: la vall de Rials i la vall Cirera. Poc més de setze quilòmetres les separen de Barcelona. La vall de Rials, a Alella, fa frontera amb el Masnou i Teià, i és un dels terrossos insígnia del conreu de la vinya al Maresme i de la pervivència de la Denominació d’Origen Alella. Als anys vuitanta i noranta va estar amenaçada pels plans de fer-hi un polígon industrial.
La història de la seva salvació, segellada per la via judicial tot just el 2018, és una de les moltes històries valuoses que es troben al llibre Denominació d’Origen Alella. O més ben dit, al llibràs, perquè la seva mirada àmplia i generosa el converteix en referencial. Publicat per l’editorial Vibop, que capitaneja la periodista Montse Serra, amb el consell regulador de la DO i la revista Papers de Vi, no espereu trobar-hi tan sols els continguts previsibles d’una obra sobre vins i el territori productor. Aquesta obra desborda els tòpics perquè pretén conèixer i explicar un indret, un paisatge, en profunditat i des de diferents vessants. Per tant, reuneix articles d’història, de transformació econòmica i urbana, de canvis, de pèrdues i de noves il·lusions i fites.
Els textos els han escrit més de vint col·laboradors (entre els quals, el naturalista Martí Boada i la cuinera Carme Ruscadella), i posen a l’imaginari un gruix destacat de patrimoni: des dels romans i grecs fins a les masies i els vestigis més modestos, com els colls i les collades, la pedra seca i tot el que hi ressona. Com que l’obra relliga vi, paisatge i història, proposa arrodonir la comprensió dels vins que s’hi fan amb quinze activitats naturals, vinícoles i culturals. A més dels canvis i les tendències en el vi de la DO, topareu amb perles tirant a desconegudes. La DO d’Alella és una de les més menudes de l’Estat i, curiosament, va ser la segona en constituir-se, després de la Rioja; quan es va constituir, ja incloïa pobles del Maresme i del Vallès Oriental, fins ampliar-se fins als trenta-un d’ara i una comarca més (el Barcelonès, que hi aporta Badalona i Santa Coloma de Gramenet).
Ara la vall de Rials és la seu del celler Alta Alella i, juntament amb la vall Cirera, a Tiana, representen un emblema de la DO: les raons de pes cultural, agrari i vital que fan que aquest territori vinícola, de caràcter periurbà, a tocar de moltes amenaces urbanístiques, s’hagi mantingut. És heroic haver resistit les atzagaiades de la incomprensió paisatgística i dels fastuosos illetrats del segle XXI. Sí, també hi ha —i encara hi ha— illetrats del paisatge, per molt o per més que s’insisteixi en el retorn al poble —romàntic i irreal, tan de doble moral. Per això, m’imagino les dues valls vinícoles mirant-se, amb les fileres de vinyes ben encarades, com si fossin els dos campanars del Canigó. M’imagino que s’expliquen els avatars del temps i que Verdaguer —copa de vi a la mà— les converteix en gegants poètics.
