Pobreta literatura catalana
Que els llibres en català es venguin molt no significa que la nostra literatura estigui a l’altura dels millors moments
Que els llibres en català es venguin molt no significa que la nostra literatura estigui a l’altura dels millors moments
És la criatura més estranya de l’autor, que apareix a ‘Maldecaps d’un pare de família’, dins del llibre ‘Un metge rural’
Kurt Wolff, el seu editor, va convence’l de publicar algunes breus narracions de les quals l’escriptor dubtava
La lloança de la natura s’ha produït alhora que el desprestigi de la civilització, l’educació o la filosofia
Amb Sant Agustí esclata un gènere literari que, per molts segles, serà escrit sota el domini de la primera persona
Hi ha dues edicions catalanes del llibre perfectament recomanables: la noucentista, verament delectable, de Josep Carner, i la dels nostres dies, a càrrec de Miquel Casacuberta
‘Jueus errants’ i ‘Gabinet de curiositats’ ens donen dues lectures complementàries sobre l’escriptor alemany
Les manifestacions multitudinàries a Catalunya poden haver exaltat els participants que han fruït d’un acte estètic de gran voltatge, però també ha estat la causa que molta gent pensi que l’intel·lecte no té res a fer en la ‘res publica’
L’assagista grec deia a ‘Moralia’ que l’ànima no es tranquil·litza mai sola, sinó amb la societat, ajudant-se a si mateix i als altres
Amb un sòlid coneixement de la llengua llatina —que ja només sabien els clergues i els savis—, va poder discursejar en tres ocasions a la Universitat de Pàdua
L’autor va anar-hi carregat de cultura antiga, i s’imagina coses que ja no es veuen, com la policromia dels temples grecs
La Casa dels Clàssics ha editat durant els últims anys dues obres amb una qualitat lingüística fora mesura i costum: la ‘Ilíada’, a càrrec de Pau Sabaté, i aquestes ‘Ànimes mortes’, d’Arnau Barios
‘La ciudad de las ideas que creó el mundo moderno’, de Richard Cockett, explica la cultura vienesa del canvi de segle XIX-XX
A l’obra i a l’escriptor els ha succeït un mal ja irreparable, i això és que s’han forjat unes teories tan abstractes al voltant dels seus llibres, que hem acabat situant-lo en un món fantàstic. De fet, és quasi al contrari
Poeta, filòsof existencialista, amic del cinema i dels surrealistes amb reserves, tantes que va dissentir d’André Breton
Camila Cañeque i Anna Calvera haurien pogut donar moltes coses al país, però van morir abans del vespre de la vida
Són els més lúcids i els més independents, però també els menys poderosos. Són els més lliures, però els menys decisius
El tractament banal i mentider de les paraules té una enorme actualitat, i les Corts espanyoles no en són l’únic exemple
Les religions, encara que es practiquin menys, deixen una empremta sòlida en els costums i la moral d’una població
L’expresident tornarà en qualitat de coses vàries, però no d’heroi i l’estratègia podria sortir molt bé, no tant bé o malament
Volker Spierling no es limita a fer una resum dels sistemes morals establerts per una colla de filòsofs occidentals, sinó que presenta els trets més rellevants del seu pensament, sistemàtic o no
Al Palau Martorell s’ha prorrogat una de les millors exhibicions de la pintura i l’obra gràfica de Chagall a Barcelona
Només la raó serà capaç de fer que la humanitat agafi una altra direcció. Hem de canviar la dita cartesiana: ‘Sum, ergo cogito’
Ara que Josep Maria Flotats i Pep Planas respresenten al teatre Romea una obra de Jean-François Prévand, parlem de la relació entre els dos grans literats del segle XVIII francès
El filòleg, mort recentment, va traduir tres dels més grans llibres humorístics de les lletres angleses
Per creure en alguna cosa sobrenatural, sovint els pobles inventen religions independents de les canòniques
Avui la creació singular de qualsevol forma d’art pot ser considerada un contrapunt necessari del folklore inveterat
La cosa més urgent és trobar uns textos, de la literatura que sigui mentre estiguin en bon català, per engrescar els joves a llegir
No es troben a la història de la literatura afirmacions de feminisme tan serenes com les de Marcela i Quijote
‘Provincianes’, de Pascal, representa el bo i millor de la producció no científica d’aquell gran home
El més admirable del llibre de Pompeu Gener que s’ha publicat són les notes d’Anton Maria Espadaler
Edicions de 1984 celebra els quaranta anys de la seva fundació amb la traducció de ‘Guerra i pau’ en dos volums, a càrrec de Judit Díaz Barneda
Un s’esglaia d’imaginar què hauria dit dels telenotícies de TV3 el fundador del diari satíric ‘Die Fackel’
Qui l’ha convertit en un enorme escriptor han estat els lectors, incomptables i perseverants en els segles
La novel·la ‘Bouvard i Pécuchet’ va estar al cap de l’escriptor des dels setze anys, però la va deixar inacabada
El lector farà un llarg recorregut si s’hi acosta amb parsimònia i humor culte, i oblidant perjudicis
No cal ser un nacionalista espanyol per veure que el nacionalisme català ha anat per un mal camí
Amb el llenguatge com a pàtria, es va sentir incòmode amb l’anhel nacionalista del seu país
‘Epistolario’, de 4.285 pàgines en 4 volums i amb notes d’Ugo Dotti, serà la publicació més important de l’anyada i dels últims anys
L’editorial Elba ha publicat ‘Amado muchacho. Cartas a Hendrik C. Andersen (1899-1915)’