‘Passes per Palma’, de Biel Mesquida: Les lleis de l’hospitalitat
L’escriptor mallorquí ha escrit el primer llibre on la textura autobiogràfica adquireix un protagonisme indiscutible
No costa gaire d’imaginar que Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) podria estar del tot d’acord amb el que deia Jacques Yonnet a Calle de los maleficios —segons Raymond Queneau, el millor llibre escrit mai sobre París—, que ningú no es pot considerar un parisenc de veritat, anomenar seva la ciutat, si no coneix els seus fantasmes, si no s’ha imbricat amb l’ombra indecisa i insulsa dels seus angles morts, si no s’ha unit a la multitud que, sempre a les mateixes hores, viatja en metro, omple les estacions de tren, surt dels cines o entra a les esglésies, si no ha sigut el germà silenciós de la gent que passeja sola, dels somiadors immersos en una soledat desconfiada, dels il·luminats, dels captaires, dels borratxos.
Jacques Yonnet acaba afirmant que tot això exigeix un aprenentatge llarg i difícil, un coneixement de la gent i dels llocs que només s’aconsegueix després de molts d’anys de pacient observació, una experiència de vida, en fi, que és el primer que assalta el lector quan se submergeix en l’últim llibre de Biel Mesquida, Passes per Palma, el primer dels seus on la textura autobiogràfica adquireix un protagonisme indiscutible, talment com si s’hagués convertit en un passejant de la seva memòria per complir al peu de la lletra el que anuncia al principi de tot: “Revisc el cor de la meva vida amb paraules que passegen pels carrers de Ciutat, de Palma, bressol i cementiri, paradís i caverna, ciclorama d’ombres, capital del desig, casa i intempèrie, en què la mar i les pedres em feren; i em pastaren amb la respiració afadigada dels dies, amb la creixença fràgil dels tendrums, amb aquesta concisió de les evidències que només el xiuxiueig conta”.
Hi ha una llengua literàra del tot creativa i inventiva, agosarament verbal i pirotècnia d’alta fanatasia barroca
Passes per Palma no seria un llibre de Biel Mesquida si el lector no hi trobés el que hi troba des del primer instant, una llengua literària del tot creativa i inventiva —”l’aprenentatge inacabable d’una llengua inacabable”—, l’agosarament verbal i la troballa artística, un tapís enèrgic de paraules fecundades per una portentosa pirotècnia d’alta fantasia barroca, i que pot haver ocultat el substrat que alimenta bona part de la seva obra, des d’Excelsior o el temps escrit (1995) fins a Encarnacions (2022), des d’Els detalls del món (2006) fins a Trèmolo (2016), un retaule irònicament tràgic de la Mallorca actual presentat com si l’autor es proposés trastocar, reinventar i destruir contínuament el món de cada dia reconegut per tothom, o com si perseguís dinamitar el temps i l’espai del costumisme: les parelles que se separaven, els músics i els artistes que creaven, els treballadors o els dependents que lluitaven per dur una existència digna, les tietes milionàries d’hàbits extravagants, les conductes inesperades dels alumnes d’un institut, tothom era propietari d’uns noms i uns cognoms d’una elevada sonoritat i vivien uns moments d’una alta intensitat emocional, com si fossin la conseqüència d’uns bells artificis formals. Ara, però, el lector de Passes per Palma té l’oportunitat d’observar el laboratori literari de les trames de Biel Mesquida abans de passar-les pel sedàs de l’escenografia de la imaginació.
Des d’un primer moment el lector sap que s’ha de treure del cap la idea que Passes per Palma sigui una “guia ciutadana”, i ben aviat s’evidencia que entre els exemples que segueix l’autor hi ha el de Walter Benjamin de Passatges de París, anant i tornant, filosofant i divagant —”trescant per Palma”— mentre mira i exerceix un dels oficis més vells de la terra, el del flâneur, el del transeünt que durant una trentena de capítols breus i amens, reduïts a la màxima expressivitat, es transforma en un amfitrió molt destre en les lleis de l’hospitalitat: la Palma que desgrana la memòria de Biel Mesquida és literatura sobre literatura i vida sobre vida, “un enteixinat d’històries de tots els temps que formen part de tu, et formen, t’informen, et fan i et desfan en un moviment sistòlic-diastòlic que prové de la força que han anat acumulant dècades, segles, victòries, estacions, batalles, derrotes, festes, esdeveniments, solituds, fracassos i fites que es manifesten als qui les saben veure, sentir, llegir, estimar amb els cinc sentits alhora”. Passes per Palma —que bé que coneix Biel Mesquida la respiració de la seva ciutat— és un llibre per recitar-se en veu alta i degustar a poc a poc mentre el ritme de la seva prosa artística va aconseguint el que busca, seduir.
Passes per Palma
VIPOB Edicions
142 pàgines. 20 euros
