Marihuana amb denominació d’origen CAT

“Per menys de 1.000 plantes, no us hi poseu”. La periodista ebrenca Fàtima Llambrich confessa que aquesta és la recomanació que fa als seus companys de TV3 a l’hora de decidir si informen d’un nou operatiu contra la marihuana. Si seguissin sempre l’activitat policial, amb dues plantacions de mitjana desmantellades al dia, no parlarien de res més. A la primera fila de la llibreria La Central, al barri del Raval de Barcelona, l’escolten, atents, investigadors implicats en la lluita antidroga, i que d’una manera o altra formen part de Brots de narcosocietat (Columna), el seu últim llibre, que furga en la ferida profunda provocada pel tràfic d’haixix i marihuana. Catalunya és un “clúster criminal” internacional que amenaça l’estabilitat d’una societat que acull indiferent el mercat negre de la marihuana. Si algun dels narcotraficants entrevistats per Llambrich també és present a la sala, no ho fa saber a l’auditori.

Dues setmanes abans, a tres hores i uns quants giravolts de cotxe, i una estona eterna més a peu resseguint barrancs i lliscant per sobre les pedres, investigadors dels Mossos destinats al Pirineu han trobat una plantació d’aquelles que difícilment sortiran al telenotícies. 400 plantes, de més d’un metre, florides i brillants, a punt per a la collita. Per destruir-les, han ideat una solució imaginativa i amb aval judicial: han llogat una empresa amb una trituradora. Els agents rurals han transportat la màquina amb helicòpter fins a l’amagatall bosc endins, i en poc més d’una hora només queda una intensa olor de porro flotant en l’aire. Milers d’euros reduïts a petites dunes de serradures verdes.

“Són autèntics experts”, expliquen els policies sobre qui sigui que ha aixecat enmig de la muntanyan aquella plantació, que beu d’una mànega que aprofita el pendent del rierol que voreja el cultiu. “Tallen els arbres a mà. I amb la mateixa fusta es fan cadires, estris...”, explica el cap de l’àrea d’investigació del Pirineu, el subinspector César Jou. Al lloc hi ha més d’una desena de persones, entre investigadors, especia­listes de la científica que tiren reactius per veure si aquella maria col·loca —no n’hi ha dubte— i tres homes que esmicolen tiges, fulles i cabdells. No fa tant, els agents van haver d’escapçar a mà, ells mateixos, un altre cultiu de 4.000 plantes. Es van passar tot un dia al bosc. “La marihuana és un càstig diví”, fan broma sobre el que comporta investigar unes plantacions que proliferen com bolets (284 fins a l’agost), que saturen els equips policials i judicials, i que suposen un dispendi incalculable de recursos públics.

Després del cibercrim, la marihuana és la principal amenaça delictiva a Catalunya. El comissari Ramon Chacon, màxim responsable d’investigació dels Mossos, ho coneix tan bé que no li cal ni una anotació per radiografiar el problema. Assegut al seu despatx de la seu central dels Mossos, un edifici enorme de vidres llampants al costat d’una benzinera de Sabadell, explica com la marihuana ha convertit Catalunya en un “clúster del crim”. L’horta d’Europa, cosa que fa anys que no té res a veure amb el suposat bon clima, ja que més del 65% de les plantacions són d’interior, amb collites cada tres mesos o menys. L’explicació descansa en l’acceptació social del cànnabis, la proliferació al·legal a Catalunya fa més d’una dècada de clubs de consum (un miler d’associacions segueixen donades d’alta) i el pol d’atracció que això va suposar per al crim organitzat. Tot, amanit amb una llei poc punitiva, una autopista oberta a Europa i la crisi immobiliària, que va deixar milers de pisos, locals i naus buits.

“No hi ha negocis on de cinc puguis fer-ne deu. La marihuana és dels pocs sectors que hi pots guanyar diners”. L’Antonio, un empresari andalús de 60 anys del món de la construcció, confessava el 2017 que havia trobat la manera de reconvertir-se tot passejant per Spannabis, una de les fires més grans del món del cànnabis, que se celebra des de fa més de 20 anys a Cornellà. És un espai de 17.000 metres quadrats on s’exhibeixen les últimes novetats del que cal per cultivar i que es pot comprar de manera legal: llavors, llums, fertilitzants, ventiladors... Alhora que el constructor trobava una oportunitat de negoci després del crac immobiliari, els Mossos posaven en marxa un pla específic per lluitar contra l’alarmant augment del cultiu i tràfic.

Des de llavors, el mercat no ha parat de créixer. De les 176.897 plantes intervingudes el 2018, la policia ha passat a 581.700 el 2022; de 1.378 detinguts, a 2.130; de 7.067 quilos, a més de 26.600. Per primer cop, els Mossos entreveuen aquest any una estabilització. “Acabarem el 2023 amb les mateixes plantacions que l’any anterior, menys detinguts i menys plantes”, diu el comissari. “Soc moderadament optimista. Potser el cultiu s’està contenint una mica”, confia Chacon, que reconeix que els indicadors són encara poc fiables. L’escenari català segueix sent únic a Espanya i Europa: “Nosaltres importem crim organitzat. Això no passa en altres llocs, on famílies que abans es dedicaven al tràfic d’altres drogues ara també cultiven marihuana”.

Ser una potència de producció i exportació de marihuana amb denominació d’origen pròpia, a més de moltes oportunitats de negoci, comporta una violència crua i ordinària. Fa dos anys que Pol Cugat va ser assassinat i el seu cos continua sense aparèixer. El jove barceloní de 20 anys vigilava un cultiu en una masia de les Borges Blanques, segons la policia. Un negoci aparentment de poc risc que compartia amb més gent. Una discussió va acabar amb ell mort a tisorades. El seu és un dels dos homicidis anuals que es cometen per aquesta droga a Catalunya, amb pics de tres. També busquen encara el cos del Diego Vargas, de 30 anys, assassinat el maig de 2020 quan intentava cobrar un deute de 80.000 euros per un robatori de marihuana. “Hi ha més violència potencial de la que realment es manifesta”, explicaven els Mossos en un informe de juny del 2021 en què analitzaven les conseqüències d’un mercat negre en efervescència. A data d’1 d’octubre, s’han comès 65 narcoassalts entre traficants. En gairebé el 40% dels casos s’han fet servir armes de foc.

A la pregunta de qui s’amaga darrere les xifres, la resposta és líquida. “Moltíssima gent”, dribla el comissari Chacon. Els detinguts són majoritàriament homes entre els 15 i 83 anys. Algunes organitzacions semblen una torre de Babel, amb integrants de més d’una desena de països. Però el perfil tipus és un espanyol de 30 anys, i en la meitat dels casos sense antecedents. Una dada que va posar en alerta els Mossos d’Esquadra: si el 2015 el 44% dels implicats havien estat detinguts per primer cop, la xifra va enfilar-se cap al 53% el 2021. “Un efecte d’atracció a l’espai del crim per a persones que abans no hi tenien contacte”, van escriure en un dels seus informes. Chacon també ho atribueix al crim organitzat transnacional que aterra a Catalunya: net a Espanya però amb un ampli bagatge delictiu al seu país.

A més, tothom ha vist un negoci. “L’activitat principal poden ser els encastaments, però quan entres a casa seva, hi trobes plantes”, explica el comissari. És el cas d’un dels protagonistes del llibre de Llambrich, que va fer el salt de lladre a traficant. Va començar cuidant una petita plantació en un pis i ara guanya “uns 10.000 o 15.000 euros” per collita. La droga la ven a uns “compradors russos”, que s’emporten 25 quilos cada tres mesos. Els Mossos admeten que perseguir els diners és pràcticament impossible. “De les 150 xarxes criminals desarticulades en sis anys, nomes s’ha investigat en profunditat el blanqueig de quatre casos”, detallen en un informe confidencial del 2021.

El problema, expliquen, és que “el ritme a què es desmantellen les grans plantacions no permet investigar el delicte connex de blanqueig”, que requereix una “alta especialització” dels investigadors i unes estructures policials i judicials clarament “insuficients”. Saben que els beneficis tornen al circuit legal mitjançant la compra de pisos a Espanya (d’on són el 40% de les organitzacions criminals) i a la resta de països d’origen dels investigats. O amb entramats empresarials, negocis d’hostaleria i productes financers que fan servir màfies com la Camorra.

Però els és impossible posar-hi fre. Tot i els esforços, la producció, la distribució i la prevalença del consum de marihuana “no ha deixat d’augmentar al món”, asseguren els analistes, que expliquen que fins ara la batalla ha estat un “fracàs”. El 2021, els Mossos no van tenir por a proposar per escrit una possible “vacuna” davant la “infecció” del sistema provocat per la marihuana: una regulació que permetés allunyar el consumidor del circuit il·legal, amb controls sanitaris i dels nivells psicoactius de la planta, així com una norma administrativament més clara i penalment més dura. L’informe policial descansa en un calaix d’on mai més ha sortit.

“La regularització és bona si la fa tothom igual”, defensa el comissari Chacon, davant els avenços d’Alemanya i Luxemburg en la norma sobre el consum recreatiu. Però recorda que en estats com Califòrnia la legalització no ha acabat amb les màfies, que a Catalunya han obert camí en sectors legals, com la jardineria, la lampisteria, els transports o fins i tot els negocis immobiliaris. També ha augmentat la corrupció policial, que tot i ser percentualment poc significativa ha afectat unitats d’investigació senceres.

El futur és incert per a la societat i prometedor per als traficants, que venen una droga a un mercat europeu que s’encareix a mesura que viatja en direcció nord: la marihuana pot arribar a triplicar els sis euros el gram que costa a Espanya. Chacon veu difícil una deslocalització del cultiu a altres paï­sos perquè a Catalunya ja hi ha “les estructures” que permeten cultivar-la a baix cost, defraudant fluid elèctric i sense gran resistència social. I equipara la situació a la que va viure Galícia, quan va passar del contraban de tabac al tràfic de cocaïna. “Ara fas marihuana, la societat pot fins i tot veure-ho bé. Però no és la marihuana només. És la violència, els homicidis, les armes... Però no només això. Si el mercat es copa, si d’aquí 10 anys el jovent passa de la marihuana i decideix consumir fentanil, els traficants passaran a fer fentanil. Perquè tens les infraestructures, no tens por de la policia, tens bons advocats, tens naus industrials, tens contactes. Ho tens tot”.