_
_
_
_
_
POSTAL / VIC
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Desendreça’m la biblioteca

El festival FLIC convidava alumnes de quart d’ESO a desendreçar una colla de llibres de la biblioteca, a partir d’imaginar com l’ordenarien una sèrie de personatges de contes

La flamant nova biblioteca Pilarin Bayés de Vic.
La flamant nova biblioteca Pilarin Bayés de Vic.Marc Sanye

Les primeres vegades d’anar a la biblioteca del poble m’hi perdia. No entenia els criteris d’ordre i trobava indesxifrables tots aquells codis. Ningú neix ensenyat i, de menuda, segurament hauria agraït una activitat com la que van fer en el festival FLIC, per al foment de la lectura entre els petits i joves, a la flamant nova biblioteca Pilarin Bayés de Vic. L’activitat convidava alumnes de quart de primària a desendreçar una colla de llibres de la biblioteca, a partir d’imaginar com l’ordenarien una sèrie de personatges de contes. Quins criteris lliures i propis hi aplicarien l’Akissi (una aventurera nena africana), “El perro azul” (l’amic brillant de la Carlota) o l’Issun Boshi (el Patufet japonès)?

La pregunta posa en marxa el joc. La canalla comença a remenar i esbarriar els llibres de les lleixes de la biblioteca, sota la mirada entremaliada del gran mural que hi ha dibuixat Pilarin Bayés, tota ella és una invitació. Desfan, per tant, aquell primer mur de distància sepulcral cap a l’ordre canònic. És el que em devia bloquejar de petita, un mur que, just en entrar a la nova biblioteca de Vic, es trenca de seguida perquè tota ella —llum, distribució, obertura, calidesa i claredat— està pensada perquè t’hi sentis com a casa, perquè t’hi asseguis i hi passis l’hora còmodament. La biblioteca, aixecada sobre l’antiga caserna de la Guàrdia Civil que va patir un atemptat d’ETA, té 80.000 volums, molts més espais d’ús que els convencionals (aula multilingüe, de videojocs, sala polivalent, estudi de gravació...), horaris i llocs laxos i una situació, a l’altra banda del riu, que l’ajuda a atraure públic que mai anava a l’antiga biblioteca Joan Triadú, ara centre cívic. A més, forma part d’un conjunt cultural d’equipaments alineats amb el riu, cosa que hauria fet les delícies de l’escriptora vigatana Maria Dolors Orriols, que a El riu i els inconscients alça la veu lírica del Gurri.

Un cop imaginat com s’ho farien l’Akissi, l’Issun Boshi o el gos blau, la canalla bada amb el llibre del costat que s’han trobat per accident, pensa com voldria tenir la biblioteca de l’escola (si les retallades no la van eliminar) o quin llibre s’emportarien a casa, com ho ha de fer per tenir el carnet de biblioteques i què faran amb la seva, de biblioteca. “De quina manera col·loques els llibres en una biblioteca fa venir més ganes de tocar o de no tocar els llibres”, em diu la Magalí Homs, directora del festival FLIC. Algun d’aquests infants que ha pres part en l’activitat potser s’ha endut un llibre empès per la intuïció redemptora que comenta Roberto Calasso al seu entranyable volum Com ordenar una biblioteca: “No sempre els bons veïns —parlant dels llibres— estan de costat per afinitat. De vegades es troben perquè els han expulsat de tots els altres llocs.”

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_