_
_
_
_
_
ULL DE PEIX

La cega, caviar del bosc endins

El més saborós dels animals de ploma, la misteriosa dama migrant que tresca les nits

Imatge d'un plat de cega, la reina de les aus de caça.
Imatge d'un plat de cega, la reina de les aus de caça. pere duran

El cap i el cervell de la cega (becada), també els seus ulls, són molt grans per al seu breu fuselatge -35 centímetres- que exhibeix harmònic i elegant. És un ocell, gairebé invisible i misteriós, molt celebrat en les cròniques culinàries i literàries històriques de les taules culturals de l'Europa del sud.

“El més saborós dels animals de ploma”, sentència el Larousse Gastronomique, que va ser annex de l'Enciclopèdia Espasa, mitja tona de paper en volums, una mínima part de l'herència de l'apotecari Artigues ‘Puça’ a l'historiador Miquel Barceló ‘es Perelló’ i que aquest va traspassar a un amic. Fa un segle ja es relacionaven cinquanta receptes diferents de la carn, intestins i vísceres.

Mossegada de minories alçada a categoria d'excepcional, aquí estan les cites credencials de Brillat Savarin : “ocell molt fi, ben elaborat la boca s'inunda de delícies” i Josep Pla, “la becada (cega) sur canapè, és possiblement la cosa que més m'agrada menjar” i agrega, ”la seva carn és tan gustosa, tan plena d'interès, tan prodigiosament agradable, que estic segurs que els seus ossos tenen la mateixa categoria”.

Un arròs sols de carcasses, l'estructura òssia de les peces, guisat en la perifèria de Palma, el recorda amb goig el fi caçador Guillem Perelló, ‘Monget’ de Santa Margalida, que narra a manera de cronista medieval en succés de la taula i la caça. La ceba amb poc ventre i bons budells, diu, que són bons fets amb ceba, damunt torrades. La recerca matinal de l'ocell migrador d'usos i costums singulars és un repte, un delit: “quan el tord surt del bosc, entra la cega, la dama, reina del bosc, li diuen. És totalment salvatge, sense creuar ni domesticar, ràpida i canviant. Camina i engana als cans. Per molt que escriguin no ho diran tot. És per al millor paladar, de déus”.

És una presa i la matèria mínima cimera de la caça menor insular, molt desitjada pels aventurers rastrejadors d'altura amb escopeta, que tempten la llum, la vista i el pols ràpid per a atrapar-les. De bec llarg, fi, s'assembla al perfil i proa de l'avió Concorde, que va fracassar. Els dissenyadors imiten allò que la naturalesa modela en la seva evolució cap a la perfecció i utilitat.

Una ploma extrema de l'ala, dura i petita, prima, de la seva ala, els pintors clàssics les van usar per a crear traços de meravella de les mirades de personatges. Miquel Barceló armà pinzells amb plomes de cegues de Felanitx que tampoc canten ni s’exhibeixen als arbres.

Aquest ocell menja de nit i descansa de dia, en hores de claror. Els seus vols quebrats entre branques, esquís i fugaces, poden delatar-la cada dia gairebé a les mateixes hores, en entrar i sortir de les espessors, boscs, pletes, voreres i garrigues. Aquestes maniobres marquen la seva jornada inversa, es protegeix de dia i s'aventura a les fosques pasturant en la pell ombria de l'illa.

La cega també camina, corr i es camufla molt bé quan se sent descoberta, amenaçada, perseguida pels gossos (cans) i el gran depredador de dues cames. És capaç de quedar immòbil, amagada entre matolls, herbes i fulles seques, aferrat a les soles de les botes del caçador. Maneja les seves oportunitats, les seves fugides i la quietud. Els ulls, grans, situats en la part alta del crani li permeten una visió global, panoràmica, de l'entorn, de les amenaces de tots costats i de dalt.

Amb el bec estilet penetra la fullaraca i la terra humida on pispa cucs i llavors. És la seva única arma, llarga. Aquesta alimentació contribueix al sabor dels seus músculs, òrgans i budells, també festejats. Pau Navarro, un xef rocker dels fogons en el temple Clandestí de Palma, ofereix de vegades les porcions ultres saboroses dels pits, cuixes i testa, a penes flambetjats, embolicats en un salsa fosca mínima. Porció única i poderosa. I el cervell suprem, xuclant el cap i bec..Excuses. La fosca i les flames porten els plats al cel-ras del gust.

Dalí relata les becades/cegues flamejades amb aiguardent, moda que portà una família francesa exiliada a Figueres i diu que menjava els seus intestins i excrements, els budells, “una exquisidesa”. Un dels principals apòstols analistes de Pla, Xavier Febrés, explica que en el mític Motel Empordà, base d’operacions del clàssic Pla, hi ha persones que creuen per un sol dia una part d'Europa, per a prendre religiosament una nit la menja consagrada pel mite al motel. Ara, alguns caçadors mallorquins freturosos i amb possibles i instints viatgen fins a Letònia, per a caçar la reina sigil·losa en els seus dominis, abans que parteix quan migra un cop el gel impedeix parturar i perforar el sòl.

Sense joc fosc Joan Adrover Rosselló ‘Escalis Miquelet’, jove podador i caçador per herència, usa dos cans amb GPS -per a conèixer quan paren i fixen el rastre de la presa-, perquè abans els cans duen una campaneta al coll per a saber on i quan es paraven, devora una cega. Escalís Miquelet prefereix l'arròs amb cega i en Santi Taura, un xef d'IB3, va elaborar fins a 10 receptes en un sol menú per als caçadors de Sant Joan, segons documenta el professor Climent Picornell, ploma que s'assembla a la DE Josep Pla en les seves històries i estampes illenques.

En Calent de Campos sap secrets rurals de la cuina de la caça, de plomes, i fa la volcànica cassola d’ocell i ocellons, el gran el menú del lletrat epicuri i escopeter Biel Lladó ‘Hasan’ que comparteix feina i vicis amb el penalista Pep Zaforteza, toga, garriga i taula. El polígraf Jaume Fàbrega detalla que a Menorca rosteixen l'ocell en el si de la massa de coc. En Taura va lligar els cervells amb grans de caviar, tal per a qual., caviar del cor del bosc endins

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_