30 llibres recomanats per a aquest estiu

Narrativa en català Per Ponç Puigdevall

El martell

Jordi Sarsanedas

Males Herbes

Unes quantes coses sorprenen i admiren el lector d’El martell (1954). El capítol inicial, narrat en tercera persona, acaba amb el descobriment d’un cadàver “amb un esvoranc al cim del crani”, i en el següent el nebot de la víctima s’apropia de la veu narradora. El caràcter policíac que semblava emprendre la novel·la canvia de rumb: El martell adquireix la textura moral d’un relat d’aprenentatge on algú al caire del cinisme espera la manifestació del signe d’alguna cosa invisible, la complexitat de l’existència, potser. Esdevé una al·lucinada història d’amor molt eròtica i molt casta alhora, i s’endinsa en el territori de la literatura civil i política per traçar la severa caricatura de les buidors cerimonials de les institucions administratives, judicials i militars d’una tirania.

El dia de l’escórpora

Miquel Bonet

Segona Perifèria

Miquel Bonet descriu l’energia primària de Vilafarta, un poble de la Costa Daurada que és un compendi d’insipidesa, cretinisme i terboleses econòmiques, regit pels “factòtums locals, constructors i hotelers”. De cop i volta, però, el que semblava una novel·la costumista es converteix en l’apropiació al·lucinada d’uns ingredients de ciència-ficció de sèrie B, i una escórpora gegant, com el tauró excepcional de Peter Benchley que havia decidit lluitar contra els homes per dir que el món havia perdut la seva naturalesa cristal·lina, s’entossudeix a cruspir-se els banyistes. És una estètica de tebeo tractada amb un humor i un radical sentit de la bogeria, narrant els disbarats com si fossin una experiència científica o mèdica i no un fet insòlit.

Cèlia Palau

Sílvia Alcàntara

Edicions de 1984

La filla dels comptables d’Olor de colònia, es desperta cansada d’una nit de malsons, i ja respirem aquella melancolia suscitada per les trampes vulgars de la quotidianitat més grisa que tanta satisfacció literària procura Sílvia Alcàntara. De sobte, també, ja volem saber quines deuen ser les causes que originen aquesta desídia en la protagonista, quines circumstàncies l’envolten, quina cara fa el seu buit anímic, quin nom tenen les preocupacions que l’atabalen i la neguitegen: és una de les altres virtuts de Sílvia Alcàntara, la seva habilitat per suscitar l’atenció del lector desenrotllant un suspens d’alt voltatge psicològic, presentant de quina manera la realitat penetra a l’interior dels seus personatges per acabar embrutint, a la fi, les seves ments perfectament formades i harmonioses.

Això no és un western

Xavier Aliaga

Editorial Clandestina

A Això no és un western hi trobem la majoria d’ingredients que ocupen les portades de la premsa —la guerra d’Ucraïna, l’oligarquia russa, l’auge de l’extrema dreta europea, els serveis d’espionatge espanyols, el segrest, la vexació i l’assassinat d’una noia, una xarxa de tràfic d’estupefaents, l’ombra del PP valencià—, però hi apareixen sense que enlloc es busqui alliçonar. Aliaga aconsegueix acoblar el conjunt de les peces de l’actualitat dins del flux del relat, com si en fossin els eixos ben greixats que fan avançar la investigació al voltant de l’assassinat de la filla d’un empresari rus instal·lat a la comarca alacantina de la Marina. Semblant a una novel·la elèctrica que electrocuta, Això no és un western no cansa ni avorreix mai.

Guanyaràs una mar llisa

Miquel Martín

Periscopi

Una novel·la sobre la diabòlica mania de navegar, una èpica de la Costa Brava abans que el paisatge i les seves formes de viure —sense que hi hagi cabuda per a la nostàlgia—, un elogi de l’antropologia com a mètode conscienciós de coneixement, un compendi sobre les transmissions orals que forgen la vitalitat i la música i les exageracions d’una tribu familiar —i el lèxic de la seva memòria—, un generós catàleg sobre les gràcies de l’amistat, un tractat sobre com s’aprèn a caminar a força de caure i tornar-se a aixecar —i de com escriure deu consistir en això—, un manifest molt sofisticat, i molt cert, sobre com l’escriure exaspera i dol i també sobre com consola encara més —el literat, evidentment, però sobretot el lector.

Narrativa en castellà Per Dómingo Ródenas de Moya i Nadal Suau, crítics de Babelia

El niño

Fernando Aramburu

Tusquets

Difícil i reeixit pols entre la tragèdia sense pal·liatius i la metaficció desdramatitzadora. De l’explosió de gas en una escola d’Ortuella l’any 1980 que va segar la vida de mig centenar de nens, Fernando Aramburu extreu aquesta narració fràgil i valenta sobre les conseqüències d’aquell esglai en els pares i l’avi d’una de les víctimes. Més enllà del dol, arriben, com onades successives, la incomprensió, la negació dement, el retorn torbador d’un passat cancel·lat i l’assumpció que tot serà diferent per sempre. I Aramburu ho mostra amb un equilibri estrany i senzill. D. R. de M.

Tarántula

Eduardo Halfon

Libros del Asteroide

Vet aquí, en un record mordent tancat a la memòria d’un noi jueu guatemalenc, els mètodes perversos d’inculcació de l’esperit nacional. Una nació, en aquest cas, que no és tant Guatemala com la Judea del sionisme, la del poble escollit que va ser llançat a l’èxode i que va ser objecte de destrucció metòdica en camps d’extermini nazis. Amb una tècnica de control narratiu tan impecable com discreta, Eduardo Halfon reflecteix en la seva pròpia disjuntiva identitària la de molts i furga en la ferida de la formació de les identitats col·lectives. D. R. de M.

En El Pensamiento

César Aira

Random House

També el prolífic César Aira torna a la seva infantesa dels set anys al baixador d’El Pensamiento, al sud de la província de Buenos Aires, però ho fa amb la seva característica desobediència als esquemes establerts. L’evocació es converteix en reconstrucció sensorial, alhora que funciona com un setge als propis orígens i marc sobtat d’una història inesperada. Abunden les pàgines amb estampes o reflexions que demanen segones lectures. En suma, una festa de la capacitat de la paraula per sustentar la realitat sobre l’aire dels desitjos. D. R. de M.

Aurora Q.

Mario Cuenca Sandoval

Galaxia Gutenberg

Potser el millor llibre de l’autor, amb Los hemisferios (que a mi em sembla una de les grans novel·les de l’última dècada a Espanya), es diria que Aurora Q. juga amb la fascinació contemporània pel true crime per elaborar una estructura intel·ligent amb aparença d’informe cínic al voltant de la història de dos nens salvatges i criminals a l’Espanya dels vuitanta. Mario Cuenca Sandoval proposa una cosa així com una genealogia miticopsicològica del mal i la violència, amb el gran mèrit de convertir un discurs racional analític en un relat pertorbador. N.S.

Asmodeo

Rita Indiana

Periférica

La imaginació rítmica de la dominicana Rita Indiana aconsegueix el seu punt àlgid en aquesta novel·la, que juga amb dues mitologies (una, religiosa; l’altra, la del rock del segle XX) per acostar-se a la tragèdia de la història del seu país mentre l’autora juga a combinar infinitat de referències, tons, derives, accents i ressonàncies. El resultat és una obra que, malgrat la seva musicalitat, convida menys a ballar que a convulsionar, i que ens porta de la mà a escenaris molt propers al veritable terror. N. S.

Narrativa traduïda Per Adrià Pujol

L’altra cara de la pell

Jeferson Tenório

L’Agulla Daurada. Traducció de Josep Domènech Ponsatí

El paisatge de fons és un Brasil corcat pel racisme i amb les institucions educatives en caiguda lliure. En primer pla, Pedro ha perdut el pare, assassinat en circumstàncies especialment dramàtiques. Tot seguit es posa a fer una mena d’arqueologia familiar que el portarà a descobrir un país submergit en la hipocresia i la violència, una societat bastonejada i unes relacions marcades per silencis i prebendes. L’altra cara de la pell també ha arribat als escenaris i aviat se’n podrà veure una versió a les pantalles.

La porta

Magda Szabó

La Segona Perifèria. Traducció de Nikolett Szabó i Jordi Giné de Gasa

Szabó va ser la millor escriptora hongaresa del segle xx. Biografia passada pel sedàs de la ficció, a La porta hi tenim una mestressa, Magda, escriptora jove que contracta l’Emerenc, una vella majordona amb un caràcter cantellut i un currículum impecable. A mesura que totes dues dones interactuaran, aniran passant de la relació purament contractual a un vaivé amb profundes repercussions polítiques, morals i afectives. El desig, la jerarquia i el poder, l’amistat transversal, la bonhomia i la dignitat dels subalterns... També és una història sobre el gran secret de l’Emerenc, perquè el secret és l’últim bastió dels pobres.

Els fills de Dune

Frank Herbert

Raig Verd. Traducció de Lluís Delgado

Ara que les pel·lícules basades en el l’univers de Dune (1965) de Frank Herbert omplen les retines de mig món, és una bona ocasió per llegir l’original i les seqüeles que l’autor va anar traient-se del barret. Enllà d’Els fills de Dune, a l’editorial Raig Verd també hi trobarem El messies de Dune. Per als amants de la ciència-ficció amb pedigrí; per als amants de les nissagues familiars enrevessades i per als que gaudeixen amb l’èpica de les històries monumentals, interplanetàries, farcides de messies, oracles i profecies, traïcions i aliances, sacerdotesses i guerrers; és a dir, les històries de tall clàssic.

Coragre

Nora Ephron

L’Altra Editorial. Traducció d’Ariadna Pous

Amb una magnífica traducció, Coragre és un llibre molt divertit, agredolç i picant, intel·ligent i gambirot i, no obstant això, gens superficial. Nora Ephron té un talent especial per fer-nos posar les mans al cap i que ho fem, alhora, amb un somriure un pic maliciós. La protagonista està embarassadíssima i descobreix que el seu marit penja d’una altra dona. Escriptora de llibres de cuina, els paral·lelismes entre l’art de la recepta i l’art de la venjança donaran lloc a situacions d’alta volada humana. La cuina, com la vida, demana demble i decisió, i la cuina, com la vida, no admet que res caduqui.

Salt en el temps

Kurt Vonnegut

Males Herbes. Traducció d’Irma Traginé

Si volem riure i entendrir-nos, si volem pessigolles al cervell, Kurt Vonnegut no falla mai. L’any 2001 tota la humanitat és víctima d’un desajustament temporal i es troba condemnada a reviure els últims deu anys proppassats —o potser és un regal. Per fer-ho diguem-ne més tragicòmic, tot s’esdevindrà exactament igual. D’aquesta manera, cada protagonista assisteix, mig atònit, mig resignat, a la repetició ineluctable dels encerts —i dels errors, esclar. La imaginació brillant de l’autor es posa al servei d’una reflexió, amb punxa, sobre el destí i les petites grans vides dels subjectes.

Poesia Per Manuel Castaño

A la raó

Enric Casasses

Edicions 62

Un nou llibre del joglar i poeta Enric Casasses, que recull poemes que havien quedat arraconats en fer l’extraordinari àlbum El nus la flor (2018). En aquest hi ha un text, dedicat a la Setmana de Poesia de Barcelona, que diu: «Els organitzadors em renyen perquè no escolto els altres artistes però ells són a la taula amagada del fons parlant de les seves parides». L’acudit es pot fer extensiu a tota l’obra de Casasses: ha obtingut un èxit notable (recitals, llibres, premis), però sempre ha restat, ha volgut restar, una mica al marge, sabedor que és en aquest marge on brolla la creació sense hipoteques i es conserva el sentit de l’humor.

En la pell de la terra un teler

Núria Mirabet

LaBreu

En el tercer treball de Núria Mirabet apareixen tres personatges, de densos ressons mitològics: Penèlope, de l’Odissea; Cassandra, de la Ilíada, i Eco, la nimfa enamorada de Narcís. Tres caràcters femenins, que assumeixen una resistència —Penèlope pateix l’absència d’Ulisses però s’hi manté fidel i defensa la seva llar—, que arrosseguen el descrèdit —Cassandra veu venir la caiguda de Troia, però contra el do de la lucidesa té la condemna de no poder persuadir ningú—, que són condemnades el silenci —Eco no pot fer res més que repetir els darrers sons dels mots que altres diuen. No és una recreació, sinó una fonda reflexió entorn d’elles.

Poemes

R. M. Rilke

Quaderns Crema. Traducció de Feliu Formosa i Joan Margarit

Hi ha unanimitat a considerar R.M. Rilke un dels cims de la poesia contemporània, de considerable influència en la literatura posterior. J. M. Valverde va dir que el que ofereix és «un món per al cor i la inteŀligència, ple de murmuris que semblen respostes a les preguntes de la vida humana, però que se’ns escapen a mig entendre-les, només suggerint, sense quedar atrapades en solucions ni fórmules». La seva obra ha interessat a molts autors catalans, des de Riba i Vinyoli fins a Feliu Formosa i Joan Margarit.

Una tendresa oculta (poemes escollits)

Vicent Andrés Estellés

Editorial 3i4

Tota antologia no és altra cosa que una invitació a submergir-se en l’obra d’un autor, i en el cas d’un poeta de dimensions oceàniques com Estellés, sembla obligat fer-ne. Aquesta no és la primera però potser sí la més exhaustiva d’un conjunt de títols que abasta més de mig segle. Joan Fuster va escriure que a Estellés li va sortir «un vòmit de llengua, (…) glopades de mots directes que ens reconciliaven (…) amb la “veritat”, en minúscula, de la nostra vida “en valencià”», i que els seus temes «tenen la nua elementalitat de la vida de cada dia: la fam, el sexe, la mort». Una vasta obra inevitablement desigual però sempre apassionada i apassionant.

Rotija

Josep Domènech Ponsatí

Viena

Hi ha molt de jocs de paraules i molt d’humor, a vegades negre, en la poesia de Josep Domènech Ponsatí. Aquest, el seu setè llibre en català —en té dos més en portuguès—, és un punt més assequible que els anteriors. Domènech és un autor que, com diu el pròleg de Joan Rius Miralles, vol «aprofitar el llenguatge en qualitat de dissolvent». Crea una veu poètica que incorpora dialectalismes, arcaismes, frases fetes i calembours: significants que fan anar en doina els significats. Rotija tracta de les acaballes que veu a venir i de la mort inevitable. «El català serà una llengua morta | de fàstic». Amb llibres com aquest, encara no.

Assaig Per Carlota Rubio

Un cor furtiu

Xavier Pla

Destino

La publicació de la biografia de Josep Pla ha estat l’esdeveniment literari de l’any, i l’estiu és un bon moment per encarar les més de mil pàgines de documentació que ha reunit Xavier Pla. A banda de la seva exhaustivitat, la gràcia de la biografia és que ens permet accedir a la intimitat d’un escriptor que, malgrat dedicar l’obra a parlar de si mateix, no deixa d’escapolir-se del lector. En comptes d’intentar desxifrar Josep Pla, Xavier Pla mira d’entendre les seves contradiccions i formes d’amagar-se.

No desitjaràs els béns del proïsme

Maria Sevilla

Fragmenta

L’editorial Fragmenta ha trobat la fórmula de l’assaig breu amb les sèries temàtiques. Després dels Pecats Capitals i Assaltar la Bíblia, aquest any hem pensat a partir dels Deu Manaments. La poeta Maria Sevilla escriu sobre la cobdícia a partir de la droga, el capitalisme i la poesia. Vivim en un món materialista, però en realitat no acumulem objectes sinó conceptes tan abstractes com la riquesa i la sensació de control i poder infinits, que ens allunyen de tot el que és imperfecte. A partir dels seus referents, Sevilla reivindica la fluïdesa o la inclinació: obrir-se a l’altre vol dir obrir-se a la ferida i la imperfecció.

La mirada captiva

Colm Tóibín

Arcàdia. Traducció d’Helena Lamuela

“Vam bressolar-nos durant dues hores, enmig de la bellesa del blau, del blau del paradís, tot fluïdesa, llum i senzillesa per a l’ànima, un baslsam que protegia els ulls de la duresa del sol”. El fragment forma part d’un dels quinze assaigs breus de Colm Tóibín que ha reunit Arcàdia amb el fil conductor de l’art. Sempre des de la mirada pròpia i gens acadèmicament, Tóibín escriu sobre colors, sobre les transfusions entre art i literatura i sobre artistes com Miró, Tàpies, Tintoretto, Goya o Calder.

La ruta invisible

Joan Galli

Quaderns Crema

Ara que els Estats Units són encara més observats que normalment, ve de gust recórrer les seves carreteres a les pàgines de La ruta invisible. Es tracta d’una crònica del viatge que Joan Galli va fer amb la seva parella l’estiu de 2016 per l’antiga Ruta 66, que va de Chicago a Santa Mònica. A diferència del que s’acostuma a trobar en els gèneres de viatges, Galli hi posa més reflexió que experiència, i el resultat és una crònica de viatge que també és un retrat cultural del país. El millor llibre per llegir sense moure’s del davant del ventilador.

Fam als ulls, ciment a la boca

Neus Penalba

Editorial 3i4

La sensualitat de l’estiu encaixa bé amb l’olor de mel de glicines de La mort i la primavera. I aquest any s’ha publicat un assaig que aprofundeix i eixampla la lectura de la novel·la pòstuma, inacabada i més misteriosa de Mercè Rodoreda. A rran del Premi Joan Fuster d’Assaig, Neus Penalba publica un llibre on ens diu que cal atrevir-se a interpretar La mort i la primavera amb tota la seva complexitat, i ella ho fa a través de tres fils conductors: l’antropologia i els referents culturals de l’autora, la història i la política, i l’espiritual.

Teatre Per Oriol Puig Taulé

L’imperatiu categòric

Victoria Szpunberg

Arola Editors

L’actriu Àgata Roca acaba de guanyar el 50è Premi Margarida Xirgu per la seva interpretació de la Clara G., la protagonista de L’imperatiu categòric. Una professora associada d’Ètica a la Facultat de Filosofia sosté diverses crisis sobre les seves espatlles: ha superat la cinquantena, s’ha separat, la fan fora de casa i veu com perilla el seu lloc de feina. Un retrat esmoladíssim de la invisibilitat, aquell súperpoder que adquireixen les dones a partir d’una edat determinada, en un text que barreja Kant i Kafka amb una crítica a la gentrificació i a la banalització de la societat contemporània.

Mar i cel

Àngel Guimerà

Edicions del Forclòs, digital

Els clàssics no moren mai. Tot i la popularitat del musical Mar i cel de Dagoll Dagom, que el pròxim setembre tornarà al Teatre Victòria amb més de 100.000 entrades venudes, poca gent coneix el text original d’Àngel Guimerà. Podeu aprofitar l’estiu per subscriure-us a l’Arxiu Canprosa, la col·lecció digital d’Edicions de Forclòs que està reeditant tot el patrimoni dramatúrgic català. De moment hi podreu trobar textos com Els Jocs Florals de Canprosa o Tenoriades de Santiago Rusiñol, L’alegria del sol d’Ignasi Iglésias, Nausica de Joan Maragall o dos volums de monòlegs d’Apel·les Mestres.

Travy

Pau Matas Nogués i Oriol Pla Solina

Comanegra i Institut del Teatre

Des de la seva estrena el 2018, Travy ha passat per diverses sales (Teatre Lliure, Sala Beckett, Teatre La Biblioteca) i ha girat per mitja Catalunya. La col·lecció Dramaticles de l’Institut del Teatre i Comanegra publica l’homenatge de l’Oriol Pla a la seva família de sang i artística. Les vicissituds de la creació escènica, la transmissió genètica de l’ofici i la idealització del passat conviuen alegrament en un text que parteix de la família nuclear per parlar dels misteris del teatre, l’humor, la vida i la mort. Un clàssic instantani, que s’hauria de programar cada any. Ideal per llegir en família.

Dona i aspirador(a)

Helena Tornero

Alòs Edicions i Institut del Teatre

La dramaturga Helena Tornero va estrenar aquest text la primavera passada a la Sala Beckett, i ara és un dels primers de la nova col·lecció Zona d’emergència, editada per Galés Edicions i l’Institut del Teatre. Un monòleg escrit expressament per a l’actriu Míriam Escurriola Peña que, mitjançant una fórmula a mig camí entre una conferència performativa i una TED Talk, ens parla de l’ecofeminisme, el canvi climàtic i la salut del planeta. A la mateixa col·lecció també trobareu Pols de diamant de Pau Coya i, pròximament, Paradís de Kae Tempest o Tituba. Bruixa, negra i ramera, de Denise Duncan.

Teatre maleït II

Tennessee Williams

Prometeu Edicions

La col·lecció Pandora de Prometeu ha publicat el segon volum del teatre maleït de Williams, una fantàstica edició bilingüe anglès-català amb traducció del dramaturg Marc Rosich. Si el primer volum contenia els textos de Camino Real i La davallada d’Orfeu, al que ens ocupa hi trobareu De sobte el darrer estiu i Vieux Carré. Obres que en un primer moment van ser un fracàs de crítica i públic, però que als ulls dels lectors del segle XXI adquireixen noves i fascinants lectures. La llengua juganera de Rosich ens presenta un Williams lluminós, amb uns textos que reclamen a crits noves posades en escena.