_
_
_
_
_

Nous restaurants mexicans a Barcelona: Jiribilla i Taco Méndez

El cuiner Gerard Bellver ha obert un local amb accent mexicà mentre que Paco Méndez i Albert Adrià s’han sumat a la febre del taco amb Taco Méndez

Jiribilla Barcelona
Llenties amb 'recado marino' del restaurant Jiribilla, a Barcelona.
Mar Rocabert Maltas

La cuina mexicana més coneguda a Barcelona és sobretot la dels tacos, els totopos i les enchilades, a més del tequila i la michelada. Però la gastronomia de Mèxic és molt més gran, tant que és de les poques que són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. En aquest país una jiribilla és una arrelada expressió que serveix per descriure una inquietud i també alguna cosa amb doble sentit. Totes dues accepcions serveixen a Gerard Bellver per presentar el seu restaurant, que va obrir a finals d’any per fer cuina d’aquí amb accent d’allà i mostrar altres receptes i productes. Ben al contrari, Paco Méndez (Come) i Albert Adrià (Enigma) s’han sumat a la febre del taco amb Taco Méndez, una taqueria en tota regla amb una carta reduïda i efectiva, a preus que volen ser populars. La van presentar com un espai efímer, però ja és segur que allargarà la temporalitat fins a l’octubre com a mínim.

Molt més Mèxic a Jiribilla

Amb el formigueix al cos, Gerard Bellver ha tornat a Barcelona, la ciutat que va deixar als 12 anys per emprendre una aventura amb la família. Després de 28 anys allà, on s’ha criat com a cuiner i ha treballat al restaurant Biko - el primer mexicà en entrar a la llista dels 50 Best-, ha obert un projecte personal a Sant Antoni, que abraça les seves dues cuines de referència, que tenen punts en comú, explica, sobretot pel que fa als guisats. Un plat que singularitza aquesta trobada són les llenties recado marino, on les llegums guisades de forma tradicional es troben amb unes gambes i un toc picant. De xilis no en falten.

En un menjador d’ambientació mediterrània i algun tret mexicà, com els cactus que s’enfilen per les parets, hi ha una llarga barra que rep els comensals, convidats a descobrir Jiribilla amb un còctel a la ma. A la carta no hi falten clàssics com el margarita, però també una llarga llista amb 28 tipus de mezcal, del qual en Gerard Bellver es declara apassionat. Aquí el més popular és el tequila, però n’hi ha fins a 200 tipus, puntualitza. Amb un paladar molt entrenat, té ganes de donar a conèixer molt més totes aquestes opcions de mezcal.

Tetela de la marquesa, del restaurant Jiribilla de Barcelona.
Tetela de la marquesa, del restaurant Jiribilla de Barcelona.MoneoMoneo (MoneoMoneo)

Les taules, la majoria mirant a una cuina oberta, tenen capacitat per a 45 comensals. S’hi pot dinar o sopar, però també picar alguna cosa a mitja tarda. De fet, aquí es ve a compartir plats per tastar al màxim aquesta gastronomia que el xef també anomena gachupa. El mar té molta presència a la carta, com es veu en plats com l’aguachile de gamba, que juga amb un gaspatxo de tomàquet verd; el roger zarandeado (amb mantega de morita i a la brasa) o el llobarro en beurre verd, on la salsa es fa amb mantega morita, que porta xili fumat i verdures confitades.

Un altre plat imprescindible són els ejotes (mongeta verda) amb ou, una versió gurmet d’un plat casolà a Mèxic, que recorda molt al típic bullit de patata i mongeta tendra; o la llengua amb salsa de mole, elaborada amb fruits secs d’aquí i xili d’allà. A més, ara tenen en carta la tetela de la marquesa, un plat de la cuina de carrer de la regió Mixteca. És un triangle de pasta de blat de moro, que s’acostuma a farcir de frijoles, però aquí es completen amb carxofes, calçots i salsa bearnesa.

Aguachile del restaurant Jiribilla, a Barcelona.

Jiribilla

Carrer Comte Borrell, 85, Barcelona
93 856 31 80
Preu mitjà: 60 euros

Els tacos de Paco Méndez i Albert Adrià

Van anunciar aquesta nova taqueria com una pop up, que obriria fins al Nadal, però de moment ja sabem que passarà l’estiu sencer entre nosaltres. És la senzilla i suculent proposta de Paco Méndez, el xef de l’aclamat restaurant Come, qua abans va ser responsable dels també exitosos Hoja Santa i Niño Viejo, amb Albert Adrià, que està focalitzat amb Enigma, però va fent cosetes. Com aquesta. L’espai és informal, ple de colors sobre una base de parets i terres foscos. Plats blaus o liles es combinen amb cadires vermelles i verdes o una barra pintada de fúcsia. Bigarrat però amb harmonia.

A les taules, un codi QR domina la partida. S’escaneja i apareix una carta àgil, des d’on s’envia la comanda directament a la cuina. També hi ha cambrers que porten el menjar o solucionen qualsevol dubte. Però aquesta aplicació és una manera d’anar demanat segons es va endrapant i sense ensurts amb el preu, explica Paco Méndez. Les possibilitats no són gaires, i és difícil no repetir algun taco perquè són petits i ben fets, dels que obren la gana.

Taco de cochinita de Taco Méndez, a Barcelona.
Taco de cochinita de Taco Méndez, a Barcelona.

Per engegar, res millor que una frozen margarita, ben granisada, però no hi falten michelades i diferents mezcal, com el tequila. Per arrencar, el guacamole i la mescla de formatges van bé. Però per anar al tema, cal esperar que arribi el taco al pastor, el de costella adobada, la cochinita pibil, les enchiladas o el triple pork -aquest servit amb pa de vidre. Tot es pot regar amb diferents salses al gust, com la verda (amb pebrots verds), la tatemada (a la brasa) o l’havanera ( la més picant). Les tortilles de blat de moro les fan al moment.

Sobre la marxa, van afegint algun plat nou, com el recent taco de llengua de vedella amb ceba, però la carta és volgudament curta i ben elaborada, on Paco Méndez recupera la cuina més popular. Per postres sempre hi ha flam fet amb blat de moro o un gelat soft, com el de xocolata, praliné de cacauet i blat de moro fregit, una combinació molt llaminera.

Taco Méndez. Barcelona

Taco Méndez

Carrer Tamarit, 91, Barcelona
De dimecres a diumenge
Sense reserva
Preu mitjà: 25 euros



Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas
Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.
Tu comentario se publicará con nombre y apellido
Normas

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_