La casa inventada del Mag Lari

Des que Josep Maria Lari Viaplana (Barcelona, 49 anys), el Mag Lari, va comprar l’any 2018 el casalici de la família Tarragona al poblet lleidatà de Castellserà hi ha dedicat quatre anys a transformar, amb les seves mans i eines, els 1.500 metres quadrats d’estances i racons. Ara és la Casa dels Àngels. Però no es tracta de reconstruir, posem per cas, suposats oripells del vuit-cents o tornar-li l’austeritat agrària que, potser, un dia va tenir aquesta casa pairal de 1580. El que ha fet Lari és inventar-se unes cambres extremadament guarnides amb mobiliari, quadres o objectes que surten de tota una vida comprant a brocanters, antiquaris o trobats en uns encants. I no solament això. També hi ha records familiars, peces de la història de la màgia cedides per amics o institucions, vestits i aparells que ha fet servir als seus espectacles, etcètera. L’equipament de la infermeria són estris del pare i l’avi, sanitaris. Els escolapis de Sant Antoni han deixat en dipòsit la maleta de jocs de mans del pare Wenceslao Ciuró, autor d’estimadíssims tractats de màgia. “De cap manera he volgut fer un museu de la màgia o del Mag Lari. Aquesta mena de museus no tenen gaire sentit ara”, comenta Lari, mentre m’acompanya amb gran gentilesa, i passió pel detall, a visitar aquest casalot de molt bon veure.

Tot passejant es passa per un oratori, cambres de dormir, despatxos, cuines econòmiques, una garjola, la zona del servei...La decoració, però, no és del tot aleatòria. “L’any 1978, una monja de la família va arreglar la casa i en documentà moltes coses”. Hi ha escenes i guarniments inspirats en la història de la casa -la visita de Pau Casals, per exemple- o retrats de la nissaga dels Tarragona de 1675. Els soterranis, on la família propietària segurament hi tenia el rebost amb les llonganisses i la bodega, Lari els ha convertit en una cova, una catacumba. Els seus passadissos porten a la contemplació del Sant Grial. “Es diu que el calze que va guardar la sang de Crist va passar una nit aquí. Una llegenda difícilment sostenible perquè quan s’aixeca la casa, fins i tot els templers havien deixat d’existir”. De totes maneres, Lari no vol esbandir el misteri i explica que la copa que es mostra és una còpia del calze de Doña Urraca que es conserva a Lleó i que alguns experts sostenen que és el Grial que el sultà egipci Al-Mustansir va regalar al sultà de Dènia per agrair-li la seva ajuda en una època de gran fam. Cal dir, però, que Parsifal no hi és, ni se l’espera.

“El que sí que està plenament documentada és l’execució l’any 1616, acusada de bruixeria, de Francina Redorta. Diuen que era minyona dels Tarragona i que la família, després de la mort de Francina, penjada al Tossal de les Forques, va començar a sentir crits i passes a les golfes on havia viscut. Per protegir-se, van clausurar-les, convertides en un colomar, i van posar angelets a sobre de les portes. D’aquí ve el nom que ara té la casa i el perquè fem servir angelets per orientar el visitant sobre quines portes ha d’anar passant”. Ara les golfes són la zona dedicada a Francina i s’acaba amb un homenatge a la bruixa que no ho era. Una inscripció parla d’una dona valenta, víctima de la injustícia i d’un poble atemorit que va delatar-la amb falsedats. “És un escrit que hem fet nosaltres i a sota hi he posat una pedra, amb dues creus, que vaig anar a buscar al lloc on van penjar-la”. En un altre lloc hi ha un bust de Francina, obra de l’escultora Tània Font, encarregat per Lari amb el mateix propòsit de reivindicar la seva memòria. Sobre tota la figura hi ha dibuixades les herbes que feia servir de remeis.

Cada estança té el seu clima musical. A l’habitació dedicada a Pau Casals s’escolta El cant dels ocells i on hi ha una reunió fantasmal de veïns contra la bruixa se sent la cridòria infamant del poble. En un racó es contempla una gàbia que fa pensar en el carro que transportava els condemnats cap al cadafal. Però no és això. “És una gàbia que feia servir als meus espectacles i ara agafa un altre sentit. Les coses m’encaixen sense voler”.

La Casa dels Àngels està oberta al públic, que l’explora organitzat en petits grups. Lari insisteix que no es cap escape room. Totes les sortides estan clarament indicades. “El que proposem és una experiència”. Una experiència gens reverencial, més aviat juganera, perquè als visitants se’ls demana localitzar una sèrie d’objectes que hi ha a les habitacions. Una guia dona, de tant en tant, unes explicacions bàsiques. La visita també inclou un breu espectacle de màgia en un teatrí que recorda la sala Llantiol de Barcelona on va debutar Lari. I s’acaba contemplant la luxosa memorabilia que Lari ha anat adquirint del seu ídol Michael Jackson: mitjons, guants Swarovski, una guitarra firmada, agendes, pijames, talonaris de banc, dibuixos... També hi ha un restaurant obert a tothom.

A la casa hi ha un Pantocràtor pintat per Lari on la divinitat és....Michael Jackson. Les dependències que no es visiten són el taller on Lari treballa construint estris de màgia o elements de decoració, el pis on viu i el lloc on pinta. La seva obra principalment consisteix a inserir irònicament Michael Jackson dins de les més conegudes icones romàniques. A Montmeló, l’any passat, va mostrar una part d’aquests treballs. Per exemple, un Sant Sopar caníbal on el cantant (Jesucrist) i els apòstols zombis s’han menjat Judes, de qui, pobrissó, amb prou feines queden peus i mans sobre la taula. “La pintura m’apassiona”, comenta Lari, que parla amb idèntic entusiasme de l’atapeïda agenda de bolos que té per tot Catalunya o de la seva responsabilitat com a director escènic de l’espectacle del Mago Pop, a qui acompanyarà als Estats Units. Quan fa coses que li agraden, hi posa tota l’empenta. Per crear màgia, per pintar icones d’una divertida malícia... o per inventar-se una casa. I tot té l’aroma d’un món molt particular.