‘Happy Valley’, un gran final

Saber acabar una bona sèrie és un repte no sempre aconseguit. No té aquest problema Happy Valley, una esplèndida sèrie de Sally Wainwright per a la BBC que ha deixat passar set anys des que va emetre la segona temporada fins a estrenar els sis episodis conclusius. Per què? Doncs perquè van voler deixar créixer l’actor que interpreta Ryan (Rhys Connah), el net de la policia Catharine Ca­wood (Sarah Lancashire). En aquesta darrera temporada és un noi de 16 anys que vol conèixer el pare que sempre li ha amagat l’àvia. Un pare criminal, Tommy Lee Royce (James Norton), que va violar la seva mare. Una mare que després de tenir Ryan es va suïcidar.

L’escena inaugural de la sèrie, l’any 2014, resulta premonitòria del final de 2023. Catharine vol evitar que un drogoaddicte es cremi viu perquè l’ha deixat la xicota. Ho fa amb ofici. Amb un punt de desgana, com molesta perquè un ximplet li doni feina. Per fer-li entendre que no cal rostir-se per una mala sort sentimental, li resumeix la seva vida: “Soc Ca­therine, divorciada, visc amb la meva germana, una exaddicta a l’heroïna. Tenia dos fills. Una va morir. L’altre no em parla, i tinc un net”. Un sintètic resum d’una vida que viu perquè vol apartar el net del pare violador i evitar que caigui al mateix pou que la seva mare o la seva tieta.

S’agraeix que eviti una narrativa que vulgui ser enlluernadora, amb un seguiment discret dels personatges

Happy Valley anticipa una altra sèrie, igualment esplèndida, com és Mare of Easttown. Dones poli­cies, mares que han viscut una tragèdia, i una petita ciutat que no és un simple decorat. És un espai domèstic, ple de personatges, com a mínim incòmodes, molestos, amb els quals no et voldries topar i que, a sobre, has d’investigar.

Un aspecte que s’agraeix de la sèrie és que evita una narrativa que vulgui ser enlluernadora. La càmera segueix discretament la peripècia dels personatges, com respectant el seu patiment. Naturalment aquesta manca de subratllats és possible perquè hi ha uns actors que dominen perfectament el llenguatge de la mirada, del cos...

(Espòiler) A la tercera temporada, el fill, ja crescut, connecta, ignorant-ho l’àvia, amb el seu pare a la presó. El vol conèixer. Al darrer capítol, Tommy, fugat i malferit, es refugia a casa de la Ca­therine, a qui odia per voler apartar-lo del fill. Allí, veu en un àlbum que el seu fill, malgrat tot, ha tingut una vida riallera. Arriba Catherine i té lloc un duel verbal, de ressonàncies shakespearianes, ple de tibantors i dolor que, segons la premsa britànica, deixa el públic “mesmeritzat”. Hi ha una frase que només mestres del guió i dos actors superbs poden sostenir amb versemblança. El violador de la seva filla —”una noia llesta i preciosa que tu vas reduir al no res”—, li diu a Catherine: “Jo t’odiava. Et perdono”. Aquell que ha destrossat la filla i també la mare... la perdona! Catherine no li dispara perquè té unes obligacions com a policia, i sobretot un deure amb el seu net. No li vol matar el pare. Serà ell qui, allí mateix, s’immoli amb benzina. Segurament la seva mort tornarà a Catherine un equilibri que la violació i mort de la filla havien destrossat. És l’hora de la reconciliació familiar. I a sobre, li arriba la jubilació. No crec, i seria un error, que els productors vulguin inventar-se una quarta temporada. Seria fer-ho malbé tot.