TV3 i l’immaculat passat de la nació

TV3 ha emès aquest dimarts, dins de l’espai Sense ficció, un documental sobre el negoci dels negrers catalans. L’espai ha tingut una notabilíssima audiència (21%, 435.000 espectadors). Però un sector ha criticat durament TV3 perquè s’acostés a un tema que malmet l’imaginari immaculat de la nació que alguns sectors cultiven extremadament. A les xarxes socials hi ha missatges indignats contra l’emissora, el programa i les persones que han manifestat una opinió favorable a aquesta emissió. Un cas, l’antropòleg Manuel Delgado ha engegat a dida tots els qui l’han insultat per defensar la idoneïtat i conveniència del programa “que igual es queda curt”.

Però el més significatiu d’aquestes piulades és que moltes ja es van publicar abans de l’emissió del programa. Sense saber si estaria bé o malament, el que empipava era el simple fet d’explicar el cantó fosc d’un passat. Les polítiques de la memòria, pel que sembla, només són benvingudes si reforcen una història benevolent del nostre país. Per aquesta regla de tres mai no es podrà parlar -fugint de la inflamació patriòtica i l’èpica novel·lesca- dels almogàvers i de la salvatge venjança catalana contra la població grega de l’Imperi Otomà (s. XIV) que tan antipàtica memòria ha deixat, encara ara.

Es tracta d’una producció del grup Abacus al qual pertany la revista Sàpiens que ha tractat monogràficament aquest episodi. Però el que més sobta d’aquesta exaltació en contra que es parli del tema és que no resulta una troballa recent. Josep Maria Fradera ja va publicar l’any 1984 un estudi sobre la participació catalana en el tràfic d’esclaus. I un article en aquest diari de Cristian Segura recollia, l’any 2018, la bibliografia més a mà sobre la matèria.

El documental manifesta la voluntat de reparar un silenci sobre un passat “que ens interpel·la”. Insisteix en què el creixement de la Catalunya industrial del XIX no hauria estat tan fulgurant sense els capitals que repatriaven els catalans dedicats a l’explotació i mercadeig d’esclaus, particularment intenses des que els britànics, forçats per lleis abolicionistes, abandonaven progressivament aquest immoral negoci. El programa, com si la contundència de les dades, les imatges de l’època o les explicacions dels experts no fossin suficients... cau en l’error de recrear escenes on vol retratar els tripijocs domèstics d’aquests personatges i, per exemple, la hipòcrita connivència de determinats eclesiàstics. És l’eterna por a avorrir. El documental, conduït per Weleló Zamora Borico amb una visible implicació personal, vol evitar una estricta recreació històrica i projecta el problema de la desigualtat i l’explotació als nostres dies amb intervencions on es defensa l’abolició de la llei d’estrangeria espanyola i la regularització dels immigrants sense més debat.

TV3, però, amb aquesta emissió ha fet la seva feina.