Joana Biarnés, la pionera que ja no és cap desconeguda
‘No serà fàcil’ explica la vida de la fotògrafa, la primera reportera gràfica del periodisme català i espanyol
“Estàs en un món d’homes, Joana. No serà fàcil”. Aquestes són les paraules amb què el pare de Joana Biarnés, la primera reportera gràfica del periodisme català i espanyol, la va advertir quan tot just ella s’introduïa en el fotoperiodisme en ple franquisme. No serà fàcil és també el títol de la biografia que el periodista Jordi Rovira ha publicat a La Campana sobre aquesta pionera.
El 2015, amb l’estrena del documental Joana Biarnés, una entre tots, vam ser testimonis del redescobriment de la figura i l’obra d’una dona que havia caigut en l’oblit, com tantes altres. Vam saber que davant la seva càmera havien passat els Beatles, Orson Welles, Jackie Kennedy, Ava Gardner, Salvador Dalí o Luis Buñuel. No era el primer reconeixement que rebia Biarnés després que el 1985 abandonés la professió; però aquell documental, dirigit també per Rovira, va ser la iniciativa de més impacte i difusió. Vuit anys després, la biografia arriba quan Biarnés ja no és cap desconeguda.
De la mà d’un dels responsables de la seva redescoberta, el llibre ens permet aprofundir en la seva història amb material inèdit: va ser testimoni de la por escènica de Julio Iglesias en el seu debut musical a Benidorm el 1968; estava habituada a assistir a festes amb la flor i nata de la faràndula i l’aristocràcia de l’època, com quan va retratar Audrey Hepburn, Aline Griffith i Lola Flores, assegudes una al costat de l’altra en la celebració del desè aniversari de noces d’aquesta darrera; o va fotografiar Frank Borman, comandant de l’Apollo 8 i primer astronauta que va abandonar l’òrbita terrestre.
En una ocasió, Biarnés va viatjar amb Raphael —era la fotògrafa oficial del cantant— a Nicaragua, on de manera inesperada es van veure immersos en una vetllada amb Anastasio Somoza en un ambient d’allò més enrarit, en el qual el dictador no va desaprofitar ocasió per tocar-li el cul de forma dissimulada. Aquest no és l’únic episodi d’assetjament i masclisme que va viure la fotògrafa al llarg de la seva carrera.
No li va ser fàcil fer-se un lloc en un món d’homes, com tampoc ha estat fàcil la redacció del llibre. Jordi Rovira explica que la mort de la Joana set mesos després que comencessin a reunir-se per a la biografia va suposar perdre molts records, que va haver de compensar amb més d’una cinquantena d’entrevistes i amb documentació de l’època que no ha estat fàcil d’aconseguir. Jean Michel Bamberger, el marit de Biarnés, pren un paper important en el llibre. El fet que també fos periodista va fer que la parella visqués de primera mà la història d’una Espanya franquista i grisa que intentava donar una falsa imatge de modernitat i que, a poc a poc, es va anar obrint al món en un context de Guerra Freda on actrius, cantants, periodistes, toreros, boxejadors, espies i artistes formaven un magma social indissoluble. Un context en qual Rovira ens submergeix en un volum que no només ens parla d’una dona que busca el seu lloc al món, sinó que a més recull tota una època del periodisme espanyol.
No serà fàcil. Joana Biarnés, una fotògrafa en un món d’homes
La Campana, 2022
544 pàgines. 23,90 euros
