Moviments planetaris

No em venia el son. Estava neguitós des que el senyor José Manuel Lara Bosch va dir que se n’hauria d’anar a Saragossa o a Conca. Patia de pensar que el pobre home hagués d’encabir Planeta a la plaça del Pilar o en una casa d’aquelles dels penya-segats de Conca. Després de dir que només se n’aniria entre setmana ja dormo millor. Sempre va bé passar del melodrama al vodevil.

No sóc tan cruel, no li desitjo a ningú haver d’anar a Saragossa, però de vegades toca anar-hi, jugar a tot i guanyar sempre és molt difícil. Si es tenen els ous en totes les cistelles és molt probable que se’n trenqui algun. Senyor Lara, són negocis: si els diners dels independentíssims premis Prudenci Bertrana van a parar a la mateixa butxaca que els de La Razón, ja es veu que s’estira molt la goma. Mentre Patricia Gabancho predica la bona nova a Arbúcies, Paco Marhuenda predica la contrària a Saragossa i a Conca.

Potser això és un producte de l’enginyeria financera i cultural del país, però quan la goma es tensa tant, fins i tot el millor càlcul de resistències falla. Jugar-se-la a la ruleta a vermell i negre, a parells i senars, a teles i a ràdios, a editorials i a diaris i, a més, que toqui sempre... És possible que alguna cosa falli, no cal fer-ne un drama, si fos tan fàcil fer diners tots seríem rics. A més, ¿no havíem quedat que calia ser flexible per adaptar-se al segle XXI? ¿No dèiem que els mercats no tenien fronteres i que la democràcia estava consolidada? S’entén perfectament, democràcia vol dir que s'adaptin els altres.

Oblidi’s de Conca, però no tempti la sort amb Saragossa i consulti un astròleg. Si en menys d’un mes el premi Planeta el guanya una història amb agents de la Guàrdia Civil, si a vostè el condecora la Benemérita i a la Verge del Pilar també, la conjunció astral podria ser favorable.