Joan Carles Girbés: “No tinc clar que siga tan positiu com pensem que hi haja més segells”

Serà la seva última edició de La Setmana del Llibre en Català com a president, després de tres anys, dos d’ells molt condicionats per la pandèmia. Joan Carles Girbés (Carcaixent, 1974), que ve del món del cooperativisme —actualment és director editorial d’Ara Llibres—, destaca que posar-se al capdavant d’un esdeveniment col·lectiu com aquest és “el gran caramel de l’edició en llengua catalana”. En un primer moment podia resultar amarg deixar un lloc de pas com l’avinguda de la Catedral de Barcelona per anar a guanyar distàncies al Moll de la Fusta, però finalment ha resultat ser un descobriment dolç on assentar-se.

Pregunta. El nou lloc reforça La Setmana?

Resposta. Sí, perquè durant estos dos anys no han parat de créixer la quantitat d’expositors que volen vindre i el nombre d’activitats que el sector demana. Hi havia una necessitat de creixement físic que l’avinguda de la Catedral no permetia. Enguany augmentem espais de lectura i descans perquè la gent vinga a passar el dia.

‘Quadern’ celebra el 40è aniversari el dia 15 a les 20.00 h amb Jordi Amat, Carles Geli i Ana Pantaleoni (Escenari 2)

P. En un moment en què l’ús del català minva, el sector literari està en auge. Com ho interpreta?

R. Crec que hi ha dues maneres de mirar-ho. Una és aquesta diversitat de llibreries i petites iniciatives d’editorials i editors que creen la seva editorial pels motius que sia. Tot això dona una riquesa i una varietat extraordinària. Alhora, jo crec que hi ha un perill a considerar que tot allò que és petit i és nou és bo i fins i tot millor que el que hi ha. A La Setmana donem molta importància a les novetats, però pensem que el 90 % és llibre de fons. I crec que aquesta perdurabilitat en el temps, i el fet també de fer-se gran, és bona. No sé per què es mira amb una certa recança. Com si quan un ven molts llibres no haguera de ser tan bo.

P. Alerta del perill de considerar bo tot allò nou i petit?

Más información

La Setmana del Llibre en Català celebra el 40è aniversari assentant-se al Moll de la Fusta

R. Sí, bo i fins i tot millor. És a dir, que crec que premiem tant allò petit, que es dificulta la creació de grans plataformes que també necessitem en el nostre país, editorials i fins i tot llibreries. El gran repte és fer compatibles la iniciativa personal, el talent de molts editors i llibreters, amb organitzacions més grans que els puguen acollir, no absorbir. I no limitar i delimitar, sinó que es puguen integrar d’alguna manera en espais més grans que tinguen més potència quant a màrqueting i promoció. Perquè tot això realment revertirà a arribar a més públic i consolidar nous públics.

P. Fa aquesta reflexió en comparació amb altres llengües?

R. Els referents francesos o anglosaxons tenen xifres que són monstres, enormes. Els petits no tenen pràcticament la possibilitat de treure el cap. Al que em refereixo és que crec que alguna cosa falla en la nostra indústria editorial quan una persona amb talent i amb iniciativa, amb ganes, amb idees i amb professionalitat creu que és necessari crear el seu propi segell i no som capaços d’integrar-lo d’alguna manera en un espai que li doni més volada. Jo mateix vinc d’Ara Llibres, venia d’una editorial que vaig crear, Sembra Llibres. Vull dir que parle amb coneixement de causa. Conec les limitacions que té fer tota la feina, no poder contractar gent, veure que tens bons llibres però que no dones l’abast per fer-los arribar a la gent. Este anar sempre tan desbordat i no arribar a tot. Crec que està bé fer això dins d’una organització més gran. No tinc del tot clar que això que hi haja més segells siga tan positiu com de vegades arribem a pensar. La diversitat és positiva i necessària. Però l’hauríem de poder organitzar d’una manera diferent.

P. La Setmana celebra 40 anys. Va començar el 1982 amb objectius diferents.

R. Va néixer com una gran llibreria d’exposició i venda de fons editorial en català. Han passat moltíssimes coses. Hi va haver un moment en què La Setmana no acabava d’aixecar el cap. El Sant Jordi estava molt a prop, perquè es feia al febrer o març. Tot això va anar evolucionant. Ara és una gran llibreria oberta de fons i novetats i amb una gran programació d’activitats que són les que li donen vida. S’ha convertit en el far d’irradiació de la literatura en llengua catalana. Des del Moll de la Fusta, irradiem per a tot l’àmbit lingüístic. Enguany, fem un pas més en la consolidació de La Setmana com un gran festival de les lletres catalanes. Hi ha una programació més àmplia que mai: 30 activitats al dia, a més d’itineraris, signatures i activitats a les llibreries.

P. També esperen més visitants?

R. L’any passat van venir 50.000 persones. Això vol dir un concert de Coldplay. Potser no arribem als quatre a l’Estadi Olímpic, però sense fixar-nos una xifra, sí que tenim l’objectiu d’augmentar els visitants. Però la difusió també és important, per això creàrem l’any passat el Premi Difusió. És molt important que el bon estat de les lletres arribi com a més gent millor. I això s’aconsegueix amb gent que aquells dies i després anirà a les llibreries a comprar els llibres o a les biblioteques. Es parlarà d’uns 500 llibres.

P. El premi és per a Judit Carrera.

R. Des que és la directora del CCCB, ha impulsat i enfortit molts lligams amb el sector editorial. Ha portat autors de renom internacional que publiquen en català i els ha posat en contacte amb autors en llengua catalana. Tot això eleva el nivell de la literatura. Fins i tot hi ha editors que ens plantegem publicar determinats llibres perquè sabem que tindran l’altaveu del CCCB.

P. La llengua a l’escola és el tema de La Setmana Compromesa.

R. A través d’un manifest, volem donar-li la importància que mereix. Farem un acte abans del lliurament del Premi Trajectòria (a Joan Francesc Mira). És una qüestió absolutament central i que ens preocupa no només com a editors sinó com a ciutadans d’aquest país. El manifest fa una apel·lació a les institucions i a la societat civil perquè revertim aquesta situació i continuem avançant en els usos del català en tots els àmbits.