‘Anys de barbàrie. Mercè Rodoreda: la guerra i l’exili’, de Carme Arnau: El “desfici” de la guerra

Quanta, quanta guerra..., la darrera obra que Mercè Rodoreda publicà en vida és el resultat del desfici. Del desfici d’haver viscut, amb exaltació i a la vegada horror, dues guerres, la civil i la mundial. En l’assaig que li dedica Carme Arnau, la investigadora estudia l’impacte del conflicte bèl·lic en la vida i l’obra rodorediana. Per fer-ho revisa, primer, els anys que l’escriptora visqué com a refugiada a França i, després, la novel·la Quanta, quanta guerra... (1980), una obra autoreflexiva i onírica on s’interroga sobre la mort i el mal.

A Anys de barbàrie, Arnau actualitza algunes de les lectures que oferia a Miralls interiors (1990), on desenvolupava la primera interpretació de conjunt de l’obra tardana de Rodoreda, la que recreava l’altra cara del mirall. En el llibre de 2023, Arnau poua en l’epistolari conservat a la Fundació Mercè Rodoreda, que ella mateixa edità el 2017, i en un dietari inèdit d’Armand Obiols. Aquest material, juntament amb alguns textos testimonials de l’experiència concentracionària (de Neus Català, Hélène Berr, Marguerite Duras, Primo Levi o Robert Antelme), l’ajuden a contextualitzar el període entre 1940 i 1946, els anys que Rodoreda passà a Llemotges, on “moria al dia”, i els que visqué a Bordeus, on les batudes contra els jueus creaven una atmosfera de terror permanent.

Durant aquests anys de barbàrie, Obiols, el seu company, treballà per al Groupement de Travailleurs Étrangers i l’Organització Todt (OT). Totes dues organitzacions, creades pel règim nazi, s’ocupaven del treball forçós que van haver de fer treballadors estrangers en la construcció de carreteres i fortificacions. Arnau passa de puntetes per sobre de la implicació d’Obiols en les activitats d’OT i prefereix incidir en la manera com Rodoreda tracta experiències que va patir en primera persona (la fam, el desarrelament...), en els contes ‘Nocturn’, ‘Cop de lluna’, ‘Mort de Lisa Sperling’ i ‘Nit i boira’.

En la part central del llibre, vincula aquestes experiències amb la creació de Quanta, quanta guerra..., una obra començada a Ginebra el 1968 i acabada, en ple retir a Romanyà de la Selva, el 1974. El desànim amb què la va escriure —Obiols mor el 1971— es tradueix en un progressiu endinsament en els “ulls de l’ànima”. És a través de la mirada interior del protagonista (Adrià Guinart, el noi “amb la llet als llavis” que se’n va al front empès per l’ànsia de llibertat), que el lector recorre els paisatges per on passa la guerra, sense, però, arribar a veure-hi cap batalla.

Arnau centra l’anàlisi en els arquetips, símbols i mites que estructuren la ficció, tot relacionant-los amb algunes de les obres pictòriques, literàries i cinematogràfiques que impregnen l’imaginari rodoredià (la Bíblia, Baudelaire, Artaud, Teilhard de Chardin, Hesse, Goya, Has o Potocki). Partint dels estudis d’Eliade, Bachelard i Graves, fa una lectura romàntica i neoplatònica de la novel·la. Segons aquest plantejament, és gràcies a la visió poètica i fantàstica de la realitat que Adrià, que té fam de mirar, pot veure l’invisible, en un procés gnòstic que el porta al coneixement. En l’assaig també s’analitzen alguns dels personatges que Adrià es troba pel camí, com Eva, i s’insisteix en la importància de l’aigua i del foc, especialment en el darrer capítol —que té un final apoteòsic.

Anys de barbàrie. Mercè Rodoreda: la guerra i l’exili 

Carme Arnau 
Empúries
244 pàgines. 19,90 euros