Pere Gimferrer ens honora

El 12 de juliol es va reunir el Consell de Govern de la Universitat de Barcelona. Entre altres mesures va prendre la decisió de concedir tres doctorats honoris causa. És el màxim reconeixement que atorga la Universitat. El rebran la xef Carme Ruscalleda, la professora Belinda Mdlyn -referent de l’ecologia matemàtica i l’estudi dels efectes dels incendis al canvi climàtic- i Pere Gimferrer. El poeta ho serà perquè així ho va proposar el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General. La proposta la va redactar el professor Jordi Marrugat, un dels millors estudiosos de la poesia catalana del segle XX.

“Y es, por ejemplo, ahora / esta lluvia en los claustros de la Universidad / sobre el patio de Letras”. Són versos del primer poema d’Arde el mar, el llibre de 1966 que va canviar la lírica espanyola i amb el qual un joveníssim Gimferrer, des dels marges de l’experimentació, es va situar al centre de la cultura modernitzadora del país. Serà al mateix edifici, on va estudiar Dret i Filosofia i Lletres al llarg de la dècada dels seixanta, on Gimferrer rebrà un doctorat que honora qui el reps sí, però també la institució que el concedeix. A la proposta del conferiment del títol es subratlla la vinculació que ha tingut amb els professors Joaquim Molas i Jordi Gràcia.

La proposta de conferiment, que pot llegir-se al web de la UB, sintetitza la seva trajectòria i el situa al cor de la contemporaneïtat: evidencia la irradiació de l’obra de Gimferrer durant més de mig segle.

L’escriptor, nascut a Barcelona el 1945, va obrir camins per a la renovació de la poesia en castellà i en català, però, a la vegada, va desbrossar camins d’estudi literari i artístic. “Ell fou un dels primers a recuperar des d’una mirada característicament acadèmica tradicions marginades durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta tant en la cultura castellana com en la catalana”. Aviat va rellegir Rubén Darío o J.V. Foix, aviat reivindicava Octavio Paz o Joan Brossa. I quan es plantejava el debat entre alta cultura i cultura de masses, va tenir la capacitat d’estudiar des de clàssics de l’avantguarda plàstica contemporània i esdevenir un referent dels estudis sobre cinema. No s’oblida que Gimferrer, des de Seix Barral, ha estar actor clau de la modernització de la narrativa hispànica, com han reconegut Eduardo Mendoza o Antonio Muñoz Molina.

Si el doctorat honoris causa reconeix mèrits i posa en valor una trajectòria, en el cas de Gimferrer s’ha volgut subratllar la importància de la seva figura cívica. “Cal remarcar que tant l’obra com l’actitud pública de Gimferrer s’han fundat en el respecte i la defensa dels principis de llibertat, democràcia, justícia, igualtat i solidaritat proclamats en l’article 4 de l’Estatut de la Universitat de Barcelona”. Va lluitar contra el franquisme des de l’estètica, es va comprometre políticament quan va decidir escriure en català enfront d’un estat que el reprimia i no ha deixat d’eixamplar la mirada sobre les identitats, defensant el llegat feminista de Maria-Mercè Marçal o l’estètica queer de Terenci Moix.