Llibres en dansa
De Connexió Papyrus, a Celrà, han sortit uns 156.000 llibres en els últims 14 anys
“On teniu els llibres de misteri per a adults? I de Sherlock Holmes?”, demana un vailet ros, amb aire entenimentat. I la persona que avui atén a Connexió Papyrus l’adreça a alguna de les lleixes curulles de llibres usats. Més de 25.000, en tenen. En aquesta nau de Celrà (Gironès) antigament dedicada a fer extractes químics per adobar peces, fa 14 anys que operen una dansa dels llibres perquè canviïn de mà. “Perquè visquin”, em diu Imma Oliveras mentre no para d’atendre consultes i compres. Des que van començar, han sortit de Papyrus uns 156.000 llibres. S’anomenen “espai de recollida i distribució de llibres usats” i funcionen així: reben només donacions de particulars o de llibres descatalogats de biblioteques —sempre m’havia preguntat on anaven a parar aquests llibres, a vegades desagradablement descatalogats— i els venen a dos euros (els d’adults) i a mig euro els infantils i juvenils.
Al mateix temps, Papyrus fa donacions per a projectes d’abast social i d’impacte a la comarca i més enllà. A Girona fan “rius de llibres”, de manera que en redistribueixen en diversos punts de la ciutat (l’estació de busos, el Centre Cultural de la Mercè...). O instal·len “nius” a carrers amb obres de l’autor que els dona nom. A una plaça de Celrà, de la Maria-Mercè Marçal. Ara una noia s’endú un Coriolà de Shakespeare per dos euros. Quan es va publicar valia dues pessetes. I un Poemes de Carner signat per Josep Carner i la seva dona i traductora al francès, Émile Noulet. Ara un home compra El infinito en la palma de la mano, de Gioconda Belli i signat per ella.
Entre les donacions que fa, Papyrus també envia llibres a biblioteques i entitats dels voltants que els fan peticions temàtiques (a la biblioteca de Cassà de la Selva en volen de música catalana; a Sant Feliu de Guíxols, de Toni Sala, Gaziel i temes locals; a la biblioteca de l’Estartit, sobre pirates...). I fa poc han enviat 30.000 llibres a Hondures, en col·laboració amb cases de cultura d’allà. I disposen d’una secció de lectures obligatòries d’institut. És un projecte sense ànim de lucre molt ben pensat i engranat, nascut a partir de tres bibliotecaris inquiets, amb Jordi Artigal d’alma mater. Funciona a partir del voluntariat —una trentena de persones— i de manera assembleària. Les escoles i entitats s’hi poden fer socis, cosa que, per 24 euros l’any, els permet venir a buscar els llibres que vulguin. Tot el que recapten es destina a finançar activitats per comentar lectures i també per a l’escriptura. Tenen clubs de lectura en anglès i clubs on han llegit íntegrament la Divina Comèdia, la Ilíada o Canigó. És sensacional. Suposo que el pla nacional del llibre i la lectura els tindrà en compte. “Ja n’he trobat un, sempre en trobo algun!”, celebra un altre lector, amb un somriure d’orella a orella. I me l’encomana.
