‘Intimidad’, fràgils vides privades
El desencadenant de la sèrie és el suïcidi d’una noia de qui s’han distribuït escenes d’una orgia on va participar
L’estrena de la sèrie Intimidad (Netflix) ha coincidit amb la difusió d’un vídeo d’un popular presentador i actor català amb una dona. El mateix problema que proposa l’argument de la sèrie. Amb una diferència notable. Gràcies a no entendre el matrimoni com una clausura, a saber definir exactament qui són les víctimes d’aquestes accions, l’actor i la seva esposa s’han defensat exemplarment. A Intimidad, les víctimes són més fràgils. De fet, el desencadenant de la sèrie és el suïcidi d’una noia de qui s’ha distribuït per la xarxa escenes d’una orgia on va participar. La mala gent —companys de treball, per exemple— es recrea avergonyint-la, fent-la sentir culpable, castigant-la amb riotes i mirades lascives.
Aquest assumpte no és inèdit a la televisió. N’esmentarem dos de recents. Pamm & Tommy (2022, Disney+) comença sent un punt ximpleta, amb una idea implícita que les víctimes són propiciatòries, però va ennegrint-se. Retrata el robatori, real, l’any 1995, d’un vídeo sexual de l’actriu Pamela Anderson i la seva parella, el músic Tommy Lee, per part d’un manyà a qui no paguen una feina mal feta. El que descriu millor la sèrie és un moment fundacional del web. Tot i que existia des de 1991, l’any 93 amb prou feines hi havia uns 150 llocs creats. El lladre vol treure profit del que s’ha trobat al robatori. Visita les principals productores de porno, però sempre s’emporta la mateixa resposta. No poden comercialitzar físicament un producte que és robat. Gràcies a un allotjament pirata va fer-se una primera sucosa distribució del vídeo, que, posteriorment, va ser explotat comercialment per una marca pionera en el peep show digital. La sèrie silencia la tardana victòria judicial de la parella contra l’empresa.
És una bona sèrie, tot i que de vegades la voluntat pedagògica és massa evident. Però deixa claríssims els conceptes
Un altre títol a mà, en aquest cas un film, un notable i estranyíssim film, és Un polvo desafortunado o porno loco (2021, Filmin), del romanès Radu Jude. Os d’Or a Berlín un any abans que Alcarràs, la pel·lícula està construïda per episodis que van d’una llarga seqüència peripatètica per una ciutat on les ruïnes semblen una metàfora moral, a la declamació d’un diccionari amb entrades, i definicions, singulars. Per exemple, la reivindicació de la ficció, on s’instal·la la veritat. El primer episodi és el vídeo de sexe conjugal d’una professora que circula per internet, i el darrer és la reunió del comitè de pares de l’escola amb la professora a qui fan un judici sumaríssim, insultant, hipòcrita. De res serviran els arguments de la professora: el caràcter privat de la filmació, la dolenteria que hi ha darrere la seva difusió, que això no ha de modificar la seva bona relació amb els alumnes... Entre els pares hi ha una destacable colla de feixistes, antisemites, fastigosos exemplars de la moral més rància... Jude proposa tres finals, però el que clarament li agrada és el tercer: la professora perd la votació, serà expulsada, però es converteix en una superheroïna de riure que llança una xarxa i captura els pares. Els farà engolir consoladors enormes.
Intimidad, una creació de Laura Sarmiento i Verónica Fernández, és una bona sèrie en què, de vegades, està massa clara la voluntat pedagògica. Potser no calen vuit episodis per explicar el que vol explicar; esmicola molt les escenes, però deixa claríssims els conceptes. Una excel·lent tria d’intèrprets, amb Itziar Ituño, Patricia López Arnáiz, Ana Wagener, Emma Suárez i Marc Martínez, mostra el patiment de les víctimes, la seva molt diferent fortalesa a l’hora d’enfrontar-se a l’assetjament, etc. Aspectes particularment sagnants són la conducta dels companys de feina, practicants d’una facècia criminal; la hipocresia de la classe política; les aproximacions lesives del ramat periodístic i la conxorxa delictiva d’una determinada patronal. Un títol que convé.
