Lúcid, apassionat, divertit
Gabriel Ferrater va triar la seqüència Da nuces pueris, retallada d’un poema de Catul, com a títol del seu primer llibre de poesia, i ho explicava dient que és una frase que parla a favor de la felicitat. Marina Porras la tradueix al català per titular la seva generosa antologia de Ferrater “més enllá de Les dones i els dies”, és a dir, més enllà del poeta. No sé si era la intenció de l’antòloga, però el títol resulta ben trobat si les nous són aquests passatges d’intel·ligència explosiva i els nens són els lectors que volen acostar-se a l’homenot: una frase, en aquest cas, que parla a favor de la felicitat lectora.
Marina Porras selecciona, ordena i prologa. L’estudi introductori és prou extens perquè la mateixa autora hagi dit, en alguna xarxa social, que “és com un altre llibre”. És un relat biogràfic rigorós i ben narrat, amb la gràcia d’elements com la comparació reiterada entre Ferrater i el Gatsby de Scott Fitzgerald. Està escrit des del reconeixement de la impressionant altura intel·lectual de Ferrater i des de la decisió de no mitificar l’home. En molts aspectes és una interpretació personal, perquè també és un assaig. Està bé que sigui així: un perfil d’un escriptor firmat per una escriptora.
El gros del llibre és una tria d’entre l’oceà de dues mil pàgines que, segons Porras, Ferrater va deixar escrites, o que algú va transcriure a partir del que ell va dir. La selecció és ben coherent amb el text introductori: el volum vol presentar alhora el pensador i l’home de vida més o menys atribolada. Amb bon criteri, se’ns donen un bon grapat d’escrits sobre literatura, una breu mostra del que va escriure sobre art i sobre llengua, una tria sucosa de cartes i el conjunt de les entrevistes i els qüestionaris que Ferrater va respondre. Un companion book ideal per a qui vulgui endinsar-se, o tornar-se a endinsar, pels versos de Les dones i els dies.
Llegint el volum complet, assistim al desplegament d’una perspicàcia que s’aplica amb idèntica lucidesa als llibres o a la vida moral de l’home ordinari que era ell, per dir-ho en una frase característicament seva. Parlant de literatura, Gabriel Ferrater és l’home que ho ha llegit tot i té prou confiança en el seu criteri com per dir que Carner és el poeta més profund de la literatura catalana, que Maragall no se’n sortia amb allò de “la paraula viva”, que el Martín Fierro és el millor poema narratiu del segle XIX o que Mallarmé era un poeta mediocre. Per descomptat que hi ha un cert ànim de provocar, però reduir-ho a això seria una caricatura.
De tot plegat, les llepolies són les cartes personals i les entrevistes, que tanquen el volum com unes bones postres. Ferrater podia acabar una carta a l’estimada Helena Valentí amb una dissecció de sentiments carregada de retrets cap a ell mateix per no saber-la estimar prou bé: és el mateix “jo” que parla en poemes com “Veus Baixes”. En una carta a Gil de Biedma, el Ferrater que encara no escrivia poesia es pot recrear en una descripció que no vindrà de nou al lector que recordi ‘Fi del món’: “El color de la noche era de esperma con añil de colada”. Les entrevistes ens mostren un home que era com ell volia que fossin els poemes, segons la frase que els bons ferraterians saben de memòria: “Òptimament, tot poema hauria d’ésser clar, sensat, lúcid i apassionat, és a dir en una paraula: divertit”. Aquest és, en aquest sentit, un llibre divertit.
Vèncer la por. Biografia de Gabriel Ferrater. Jordi Amat
Vèncer la por. Quina és la por de què parla el títol de la biografia de Gabriel Ferrater que ha escrit Jordi Amat? L’autor ens traça el periple vital del poeta que va canviar el curs de la poesia catalana i de l’intel·lectual brillant, però també del seductor enganxat als likes analògics i de l’home amb una intel·ligència que sovint li anava a la contra. No parteix de la voluntat hagiogràfica, però sí de l’admiració. No és un llibre sobre poesia o sobre crítica literària, però en parla amb tota la competència i ho sap enllaçar amb el recorregut pels anys. I està escrit amb la perícia narrativa de què l’autor ja ha donat mostres en altres relats de no-ficció. El necessitàvem, aquest llibre.
Edicions 62, 2022. 384 pàgines. 18,90 euros
Da nuces pueris. Gabriel Ferrater
Ara sabem que els primers versos de Gabriel Ferrater, distribuïts abans del Sant Jordi del 1961, van modificar l’evolució de la lírica catalana. D’entrada, però, els pocs lectors de poesia no van saber-ho veure. Després, a partir de la recopilació Les dones i els dies, la ruptura moral de la seva proposta literària ja va ser tota una evidència. La reedició de Da nuces pueris, amb la mateixa tipografia i amb un pròleg de Fina Masdeu, té la virtut de concentrar-nos exclusivament amb el capgirament ètic i estètic proposat des del primer vers del llibre. L’acompanyament de les il·lustracions d’Alba Domingo, a més a més, ofereixen una relectura en clau icònica de l’opera primera de Ferrater.
Peu de Mosca, 2022. 108 pàgines. 18 euros
Nosaltres, els valencians. Joan Fuster.
Entre les novetats de l’última edició del clàssic Nosaltres, els valencians, hi ha documentació sobre les peripècies amb la censura. Si primer no s’hi va saber detectar el seu potencial rupturista, després va començar la lluita per impedir-ne la circulació. “Carácter disolvente y marcado cariz separatista”. No era ben bé això. Ara que la noció de Països Catalans s’ha empolsegat, es pot veure més clarament què va pretendre Fuster: posar les bases d’un relat històric complex i de matriu nacional per explicar la diferència valenciana. Militància? Una demostració política de la intel·ligència del seu autor. Com diu Salvador Ortells al pròleg, “examinar la consciència que ell mateix té de qualsevol tema”.
Edicions 62, 2022. 256 pàgines. 19 euros
Escritos de crítica cultural. Joan Fuster
L’ombra allargassada del Fuster polític ha deixat a l’ombra bona part de la potència del seu assaig. La paradoxa és que la part fosca tal vegada sigui la més vigent. Rescatar-la no és fàcil. La seva obra és oceànica. Antoni Martí ho fa a Figures d’assaig (Comanegra) i Ortells i Pérez Moragón a Escritos de crítica cultural. El segon volum s’organitza en tres grans blocs: textos sobre literatura, art i (sopresa!) música. A mesura que s’avança en la lectura del volum, s’entén millor l’aforisme de Fuster: “La libertad es un hábito nada fácil de adquirir”. La seva vocació d’escriptor, precisament, pretenia fer-se lliure pensant la cultura, i així va esdevenir una veu més de l’assagisme europeu de postguerra.
PUV, 2022. 396 pàgines. 25 euros
El silenci de l’angle. Guillem Viladot o el desfici del jo. Teresa Ibars
Altra vegada la recerca documental sobre un outsider –en aquest cas l’artista avantguardista i indisciplinat Guillem Viladot– activa una exploració que descobreix un món oblidat i, a la vegada, una manera alternativa d’entendre el món i la subjectivitat. Amb molts materials inèdits (incloent-hi fotografies) i implicant-se en el relat de la recerca, Teresa Ibars acaba interioritzant aquella figura, i a les últimes pàgines, amb el seu esperit, sobreviu a la neurosi del confinament. Si un dels llibres més il·luminadors que s’han publicat els darrers anys en català és l’estudi de Joana Masó sobre Tosquelles, El silenci de l’angle d’Ibars caldria llegir-lo com una aventura paral·lela de coneixement.
Fonoll, 2022. 248 pàgines. 20 euros
