_
_
_
_
_
TELEVISIÓ
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Un acte màgic únic

Amb Derek DelGaudio, la màgia es converteix en un moment televisiu poètic

Imatge promocional d''In and of self', del mag Derek delGaudio, que emet Disney +
Imatge promocional d''In and of self', del mag Derek delGaudio, que emet Disney +
Tomàs Delclós

Dins dels enormes catàlegs de les plataformes hi ha títols excepcionals, molt, molt difícils de classificar. Un és el documental sobre l’espectacle que va presentar el mag Derek DelGaudio en una sala de Nova Yok (In and Of Itself; En sí mismo) fins que va decidir plegar per cansament al cap de més de 500 representacions amb tot venut.

IN & OF ITSELF

Disney+

La primera notícia sobre l’existència d’aquest documental me la va donar el mag Hausson. Es pot trobar a Disney+. Quan et diuen que es tracta de la gravació, durant diferents dies, de l’actuació del mag en aquell teatre no en fas un cas particular. Als canals de televisió, a YouTube, hi ha moltes antològiques, gravacions circumstancials o produccions amb tots els ets i uts on poden veure’s actuacions de diferents mags, alguns molt bons. Les que determinats mags fan pels carrers d’una ciutat acostumen a tenir, fins i tot, massa ets i uts, un treball no reconegut de càmera i un muntatge que no són trucs, sinó trampes que desvirtuen l’artesania d’aquest art. No és el cas de DelGaudio. Però, per sobre de tot, l’actuació d’aquest artista interdisciplinari, escriptor i performer trenca tots els motllos del que es coneix com a espectacle de màgia.

No hi ha grans aparells. Bàsicament es tracta d’una narració sobre la recerca de la identitat, de la seva pròpia identitat. De com, per exemple, el veïnat va castigar-lo amb l’aïllament quan va saber que la seva mare, amb qui vivia, era lesbiana. I amb els seus dubtes interpel·la el públic. No fa gaires jocs. Ara, els que fa tenen una graduació artística enorme, i el darrer arriba al límit més llunyà de l’impossible que hagi vist mai. Curiosament, alguns dels jocs de cartes que presenta durant l’espectacle són els mateixos que va fer el 2012 durant cinc visites al programa El hormiguero, acompanyat del seu amic Luis Piedrahita. Les cinc actuacions es poden repescar fàcilment a internet i són un exemple de la manera que DelGaudio, no gens amic de la televisió, pensa les seves intervencions. El que els quatre primers dies sembla una innocent, quasi banal, presentació de jocs de cartomàgia, això sí d’alta dificultat, descobreixes el cinquè dia que estaven rumiats per construir un comiat retrospectiu, donant unitat a totes aquestes cinc aparicions.

A In & Of Itself proposa al públic —per la sala van passar des de Marina Abramovic fins a Bill Gates— una experiència immersiva que el mostra emocionalment vulnerable, com ho és també ell, que plora en la darrera prova. El públic, a l’entrada, ha triat una targeta (totes són diferents) on hi ha una paraula que els pot definir (“jo soc fuster”, “jo soc tímid”) o, si són dels darrers a escollir, han hagut d’agafar forçosament una targeta que no els identifica. DelGaudio demana a tots els espectadors que, si creuen que la targeta que han agafat diu alguna cosa veritable d’ells, s’aixequin. Ho fan desenes, potser més d’un centenar, i DelGaudio, mirant-los, encerta sense cometre cap error què diu la targeta de cadascú. És un acte màgic increïble, desconcertant... practicat des de la més absoluta sobrietat, com tot l’espectacle, únicament trencada pels rostres perplexos, interrogants, plorosos... dels espectadors. El relat, la indagació, s’acaba amb una aparent descoberta personal sobre qui és que viatja al món dels contes.

El públic intervé en més d’una ocasió. Per exemple, un espectador és convidat a abandonar la sala a mitja funció i li donen un enorme llibre perquè, com han fet tants d’altres abans, escrigui o dibuixi com s’imagina el final. Òbviament se’l convida a tornar l’endemà per llegir la seva invenció. I DelGaudio comenta satisfet que tots van fer allò.

El programa, a mesura que la narració progressa, sense subratllats potiners, fiada a la paraula i a la màgia... és un moment televisiu únic per la poesia que aixeca des de l’escenari.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_