La directora de l’Institut del Teatre dimiteix arran de les denúncies d’assetjament al centre
Magda Puyo assumeix la seva “responsabilitat per no haver sabut trobar, tot i haver-ho intentat, les eines eficaces per deslligar l’Institut de comportaments abusius i autoritaris”
La directora general de l'Institut del Teatre, Magda Puyo, ha presentat la seva dimissió “per responsabilitat i dignitat” després dels casos de presumpte assetjament i abús de poder, que ha condemnat. En un comunicat aquest divendres, ha assegurat que ha dedicat els cinc anys en el càrrec tota la seva “vida i energia” a l'Institut del Teatre, i que ha iniciat nombrosos projectes amb la intenció de construir un futur esperançador per a la comunitat de l'institut.
“Però tot no ho hem sabut fer bé. Assumeixo plenament la meva responsabilitat per no haver sabut trobar, malgrat haver-ho intentat, les eines eficaces per deslligar l'Institut de comportaments abusius i autoritaris”, ha assenyalat.
Durant tota la setmana, els alumnes de l'Institut han dut a terme concentracions, manifestacions i actes de protesta, en els quals han demanat repetidament la dimissió de Puyo i de tot el seu equip. Fa dos dies, la responsable de l'Institut del Teatre va assegurar que no dimitiria i que el protocol contra agressions, vigent des del 2018, era “magnífic”. Aquest dijous, els estudiants van tornar a manifestar-se, pel centre de la capital catalana i van arribar fins a la seu de la Diputació de Barcelona, de la qual depèn l'Institut, on van tornar a reclamar que l'equip directiu assumís responsabilitats pel que havia passat.
La junta de govern de l'Institut del Teatre va decidir aquesta setmana que el director teatral i professor del centre Joan Ollé deixés de fer classes i va obrir una investigació sobre els presumptes casos d'abusos denunciats al diari Ara per alumnes i exalumnes que impliquen Ollé i altres docents. L'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), per la seva banda, va advocar per “depurar responsabilitats” i ha subratllat que “no és admissible, en cap cas i sota cap concepte, aprofitar-se d'una posició de poder davant d'alumnes o futurs professionals que, en molts casos, sentiran admiració pels seus professors”.
