El cervell no desenvolupa la destresa nativa d’un idioma passats els sis anys d’edat

“En quina llengua somies?”, “i en quina penses?”. Esti Blanco-Elorrieta, psicolingüista reconeguda aquest any per Forbes 30 under 30 com a jove promesa científica, sap contestar aquestes curiositats. Blanco-Elorrieta (Bilbao, 29 anys) parla quatre idiomes i fa cinc anys que treballa a la Universitat de Nova York (NYU), amb una beca de La Caixa, on investiga l'arquitectura del cervell bilingüe en l'entorn natural. La científica treballa amb participants de tot el món que parlen perfectament almenys dues llengües, o bé de la mateixa família o bé molt diferents, incloent-hi també la llengua dels signes. Els resultats mostren que totes les persones bilingües tenen les mateixes capacitats i reflexos de comunicació en funció del context i de les barreres socials. “El més increïble que he constatat és la universalitat del funcionament cognitiu d'aquest tipus de cervells”, explica l'experta.

Obstacles i avantatges

Una persona bilingüe viu amb tots els idiomes desperts alhora a la mateixa caixa i els fa anar en funció del context que l'envolta. No sempre troba la paraula adequada o de vegades n'inventa una sense ni tan sols adonar-se'n. A la doctoranda quadrilingüe li passa quan torna a casa: "Els meus pares entenen el que vull explicar però em responen que el que acabo de dir no és una paraula". El seu cervell calca un terme anglès amb aparença espanyola (com per exemple "aplicar a la candidatura" com a traducció errònia del verb to apply) de manera automàtica sense adonar-se del problema. 

D'altra banda, quan queda en un bar amb les seves amigues que entenen tots dos idiomes, el seu cervell descansa. En aquell moment intercala enmig de la conversa algunes nocions en anglès sense necessitat de buscar l'equivalent en basc o inventar alguna cosa que no existeix a veure si cola. “Quan ets amb gent bilingüe o que almenys entén l'altre idioma, no tens necessitat de controlar-te. El teu cervell s'adapta a aquest context i no em cal fer el mateix esforç que si entrés algú que no entén aquest idioma”, relata. 

El cervell de la persona bilingüe treballa més a l’hora de comunicar. L’escorça prefrontal envia un senyal que bloqueja les paraules inadequades

En definitiva, el cervell de la persona bilingüe treballa més a l'hora de comunicar. L'escorça prefrontal envia un senyal que bloqueja les paraules inadequades. Aquest entrenament desenvolupa avantatges cognitius, com per exemple triar la informació més rellevant. No obstant això, la persona bilingüe no sempre troba la traducció d'una paraula precisa o d'una sensació que vol expressar. “Pots estar parlant tranquil·lament i t'adones que la paraula que tens a la punta de la llengua no existeix en castellà", comenta. El locutor, per tant, s'ha d'explicar amb més detall per fer-se entendre. Segons Blanco-Elorrieta, "els bilingües s'expressen amb més sofisticació i tenen més facilitat per comunicar-se, ja que estan acostumats a adaptar-se".

No obstant això, la gent amb bilingüisme “nadiu” pot tenir la impressió de no controlar cap idioma perfectament malgrat tenir més capacitat verbal. “Això passa per qüestió de freqüència, és a dir, pel nombre de vegades que la persona ha sentit un idioma. Per exemple, un bilingüe sent un idioma la meitat de vegades que un monolingüe que només tracta amb el castellà”, explica la investigadora. 

Infantesa i subconscient

“Per què penso els números en alemany estant en un context espanyol?”, li pregunten. Ella contesta amb una altra pregunta: “Has après les matemàtiques en aquesta llengua?” La resposta acostuma a ser que sí. “Els dos idiomes es reflecteixen a la ment de maneres diferents. En general la presa de decisions es fa en el primer idioma que has après i el més acadèmic”, argumenta l'experta. No obstant això, els sentiments i les mostres d'afecte tendeixen a fer-se mitjançant el segon idioma, ja que per a la persona bilingüe té menys pes.

“El cervell actua segons les experiències individuals i funciona per associacions”, afegeix. En el subconscient, l'òrgan funciona més o menys igual. “Si somies que ets a França amb un amic francès, somiaràs en francès. Si portes aquesta persona a Madrid, potser li fas parlar castellà, tot i que no el parli. És qüestió de context. A més, si l'últim que has viscut o llegit és en un idioma en particular, és probable que somiïs en aquest idioma”, detalla Esti.

Una persona bilingüe viu amb tots els idiomes desperts alhora a la mateixa caixa i els fa anar en funció del context que l’envolta

L'experta assegura que abans dels sis anys, el nen aconsegueix un nivell nadiu. Passada aquesta edat, encara que el cervell és capaç d'aprendre el vocabulari a la perfecció, no podrà desenvolupar la destresa motora necessària i reproduir el so exacte del segon idioma sense accent. D'altra banda, parlar a un nounat en tres idiomes i seguir la iniciativa al llarg de la seva infantesa és el millor, segons confirma Blanco. “És cert que trigarà més temps a parlar correctament, però al final arribarà a controlar els tres idiomes. És com amb la música. Li pots posar música clàssica, country i rock, i amb el temps, sabrà diferenciar tots els estils”, compara.

Malgrat viure a Nova York des de fa cinc anys, que l'anglès sigui el seu idioma dominant i portar parlant trenta minuts en espanyol, Blanco-Elorrieta s'acomiada amb un “agur”. La jove promesa científica troba a faltar el basc, la llengua de la seva infantesa.