_
_
_
_
_

La Generalitat envia un monument franquista a la Biennal de Venècia

La relació amor-odi entre l'home i les estàtues, eix de l'exposició del pavelló català

José Ángel Montañés
Part del monument franquista de Balaguer que viatjarà a Venècia.
Part del monument franquista de Balaguer que viatjarà a Venècia.Instituto Ramon Llull

En els últims anys han estat objecte d'adoració en llocs sagrats, com esglésies i catedrals, però també danys irreparables i s'han hagut de retirar dels espais públics. Però el que no pensaven mai aquestes estàtues és que acabarien viatjant, vaporetto inclòs, pels canals de Venècia de la mà de l'Institut Ramon Llull. Aquesta institució de la Generalitat de Catalunya les portarà per formar part del pavelló català dins de l'exposició Catalonia in Venice. To lose your head (idols) (Perdre el cap) que comissaria Pedro Azara (Bois-Colombes, França, 1955), amb la intenció d'il·lustrar la relació amor-odi entre l'home i les estàtues a Catalunya.

El tema, al·ludeix, segons Azara, al fet que "al llarg de la història, quan ha caigut un sistema polític o religiós, quan hi ha hagut conquestes i destruccions de l'enemic en els conflictes bèl·lics, és habitual que els exèrcits o el poble destrueixin les estàtues que simbolitzen o personifiquen el règim derrocat". Azara, que assegura que “els monuments no són per sempre, tenen una vida, neixen i moren”, ha recordat que "tots tenim en la memòria imatges d'estàtues caient literalment del pedestal, destrossades a cops de martell o dinamitades durant revolucions, cops d'Estat i invasions", citant exemples de Síria, l'Iraq o l'Afganistan i també a Catalunya. Moltes, ha dit, "perden literalment el cap", com la de Sadam Hussein.

El pavelló, que obrirà les portes entre l'11 de maig i el 24 de novembre dins dels Esdeveniments col·laterals de la 58a Exposició Internacional de Venècia, mostrarà en imatges i documents les vicissituds i la història de 15 obres que han patit la ira i la devoció a Catalunya, entre les quals la tristament famosa escultura eqüestre de Francisco Franco, creada el 1963 per Josep Viladomat, que va ser destrossada durant una exposició el 2016, davant del Born de Barcelona. Aquesta estàtua franquista no viatjarà físicament, però sí que ho farà una altra escultura del règim com és El Monument als Caiguts, de Genaro Iglesias, que es va inaugurar a la localitat lleidatana de Balaguer el 1963 i que va estar dempeus fins que va ser retirada el 1982 amb el primer ajuntament democràtic.

El pas de Setmana Santa de Tarragona que viatjarà a Venècia.
El pas de Setmana Santa de Tarragona que viatjarà a Venècia.Institut Ramon Llull

A Venècia, els assistents podran veure imatges i documents també del Monument dels Caiguts realitzat per Adolf Florensa, Joaquín Vilaseca i Josep Clarà el 1951, que va estar a la Diagonal de Barcelona fins al 2005, quatre anys després de l'últim atemptat (el cinquè), que va patir a mans de joves independentistes. Algunes altres de les obres que seran presents al pavelló, via imatges, seran la retirada recentment d'una plaça de Barcelona, dedicada a Antonio López, i La victòria de Marès que va ser durant anys a la base de l'obelisc situat a la cruïlla entre Diagonal i el passeig de Gràcia.

Entre les obres adorades, en el contrapunt de l'exposició, hi haurà el pas de Setmana del Sant Enterrament de Salvador Martorell del Gremi de Marejants de Tarragona. “Després de sortir en processó pels carrers de la ciutat viatjarà a Venècia”, va explicar Azara. Una altra de les obres venerades és l'escultura dedicada a Camarón de la Isla, realitzada per Nacho Falgueras, i que es pot veure al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs des del 1997.

Monument a Lluís Companys, de Francisco López, de 1998.
Monument a Lluís Companys, de Francisco López, de 1998.Institut Ramon Llull

De manera paral·lela a l'exposició, l'actor Marcel Borràs protagonitzarà amb la quietista Marta Aguilar Ella s'apropia en present, una performance en la qual un grup d'una vintena de persones participa en una visita guiada pels carrers de l'illa de San Pietro di Castello amb cinc parades en les quals l'espectador s'enfronta amb algunes de les imatges que formen el corpus escultòric de l'exposició. Durant el recorregut es convidarà els participants a recrear actes d'adoració i destrucció de les peces en el cos de l'actriu amb materials com ous, pintures, piruletes, banderes, espelmes, aerosols de pintura o rams de flors, que haurà adquirit prèviament en una màquina expenedora d'objectes per odiar o adorar.

En el mateix acte de presentació, la nova consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha expressat la seva intenció que Catalunya deixi de formar part dels Eventi Collaterali i "pugui tenir algun dia un pavelló nacional a Venècia".

La participació de l'Institut Ramon Llull té un pressupost de 225.000 euros, als quals s'han de sumar 155.000 euros més en concepte de serveis generals i manteniment i 100.000 per al lloguer de l'espai. Total: 480.000 euros.

Les 15 obres que ‘viatjaran’

Aquestes són les 15 obres que viatjaran a Venècia. Les quatre primeres seran transportades i la resta es podran veure en imatges i documents:

1. Salvador Martorell (1895-1968) Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament, 1942-1944
2. Genaro Iglesias - Monument als caiguts, 1963
3. Francisco López (1932-2017) - Monument a Lluís Companys, 1998
4. Joan Brossa (1919-1998) - Record d'un malson, 1991
----------
5. Francesc Carulla (1927) El xut, 1986
6. Adolf Florensa (1889-1968) i Joaquim Vilaseca (1885-1963) (columnata), i Josep Clarà (1878-1958) - Monument als Caiguts, 1951
7. Josep Viladomat (1899-1989) - Monument eqüestre a Franco, 1963
8. Federico Viñals (arquitecte) i Jaume Bazin (escultor) - Monument als Caiguts, 1940
9. Xavier Martos - Monument a Jordi Pujol, 2011
10. Frederic Marès (1893-1991) - Rèplica d'un original en bronze de Josep Oriol Mestres, arquitecte (1815-1895) i Venancio Vallmitjana, escultor (1826-1919) - Monument a Antonio López, 1944
11. Vicente Navarro (1888-1979). L'àngel, o La Croada, o La Victòria, 1961
12. Frederic Marès (1893-1991) - La Victòria (La República), 1940
13. Susana Ruiz (1964) - Monument a Manolo Escobar, 2014
14. Nacho Falgueras (1955-2015) - Monument a Camarón de la Isla, 1997
15. Frederic Marès (1893-1991) - Minerva, 1974

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_