Miquel Barceló: un ‘influèncer’ quàntic

Deu anys després de la seva mort, l’historiador Miquel Barceló Perelló (1939-2013) ha reaparegut a les taules de novetats literàries amb un volum que aplega tota la seva narrativa. Sota el títol El cercle de Felanitx (Anagrama, 2023), trobem els dos anteriors reculls, enriquits amb un curiós text per a una exposició i una novel·la autobiogràfica inèdita que, segons el prologuista Emili Manzano, està “malauradament inconclusa, tot i que no incompleta”. Amb la benedicció unànime de la crítica ja assegurada, el divendres 15 de desembre al vespre, el seu Felanitx natal acollia una singular presentació que era alhora un homenatge i un reconeixement.

Fos per poder acollir la multitudinària assistència o per reblar la passió blaugrana del protagonista, la penya Els Tamarells exercia d’amfitriona amb un decorat on es barrejava el retrat de l’historiador realitzat pel pintor local Andreu Maimó –il·lustrador també de la peça Trenc d’alba– amb els exvots barcelonistes de rigor –samarreta de la futbolista felanitxera Mariona Caldentey inclosa– i les imatges d’època projectades per l’activista Bartomeu Mestre Balutxo. A la taula d’autoritats, l’editora Isabel Obiols trencava l’alineació monocolor local i era la primera a prendre la paraula per reconstruir la cruïlla de casualitats i voluntats que havien quallat en una publicació llargament perseguida.

El periodista Andreu Manresa Montserrat Timpano prenia el relleu amb una intervenció que, per honorar l’amic desaparegut, va advertir que seria informada, distreta i amb un punt de mala llet. D’una banda, va destacar els valors literaris de l’obra, tant pel que fa al ritme –capaç de combinar l’el·lipsi amb el detall precís– com la llengua –rica i alhora entenedora– i els ressons purament felanitxers –amb personatges i indrets encara avui reconeixibles–. De l’altra, va fer el repàs d’una trajectòria intel·lectualment brillant que li va permetre fer amistat amb referents com Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater, Juan Marsé o Maria del Mar Bonet, una trajectòria que el va portar a fer de professor a Nova York i a la UAB i que el va distingir com un investigador innovador, interessat per les societats andalusines i per l’extermini de les civilitzacions no europees.

Tot just aterrat de París i presentat com el soci d’honor de la penya, l’artista Miquel Barceló Artigas Cordella era el convidat sorpresa de la presentació. Més enllà de l’homonímia –l’excusa amb què l’historiador bastia Miquel Barceló vist per Miquel Barceló–, el ‘jove’ Barceló –autor també de la coberta del llibre– no va dubtar a situar tota l’obra del ‘vell’ Barceló, tant la històrica com la narrativa, dins d’un continu literari. Després de publicar amb només 18 anys el recull de poemes Així sia (1957), Pereió hauria cedit al també felanitxer –i company d’inicials– Miquel Bauçà l’àmbit poètic i, només al final de la seva vida i en haver tancat l’etapa de recerca, hauria tornat a la creació estricta. Fins i tot, Cordella no s’estava de revelar el projecte inconclús dels tres MB per a un llibre titulat Materials de destrucció sobre l’esborrat passat musulmà de Mallorca.

Finalment, va cloure l’acte, en nom de la família, Coloma Barceló Fontanals. Sense deixar-se vèncer per l’emoció i després dels agraïments, va recollir els fils llançats pels amics del seu pare per assenyalar com d’important i decisiva, malgrat viure gairebé tota la seva joventut i vida adulta fora de Mallorca, havia estat la petja de Felanitx. Justament, Timpano havia subratllat la influència d’en Pereió en diverses generacions, mentre que Cordella afirmava que la personalitat es fixa als deu anys i després tot és simulació: just l’edat del narrador de la darrera peça del llibre, L’hivern de 1947, a la vila. Per la filla, aquesta capacitat de transcendir temps i espai exigia recórrer a explicacions pròpies de la física quàntica i, alhora, l’habilitat per marcar persones d’àmbits tan diferents l’acostaven als actuals influencers. El cercle es tancava.