Un diccionari per dir el paisatge

En un parell de setmanes trescaran pel Priorat una colla d’escriptors. Llibreta en mà, atents i meravellats, seguiran les explicacions i les maneres de dir de cinc adalils, això és, cinc habitants de diferents pobles del Priorat que els detallaran què fan, d’on són, cap on van... Parlaran de les arrels i dels sarments. Els explicaran el seu tros, compartiran paraules, pensaments i records que inspiraran unes entrades literàries de diccionari. El fabulós diccionari del Priorat en Persona. Les entrades les escriuen els autors convidats durant un cap de setmana. Aquest any són Lucia Pietrelli, Raquel Ricart, Àngel Burgas, Antoni Clapés, Xènia Dyakonova i Ramon Mas. I els adalils són Andrea Vallès, Ot Sabaté, Gabriela Mihaiela, Josep Maria Llorens i Teix Fonts, dels quals dos tenen setze anys, cosa que encara ho fa més formidable. Els anomeno a tots perquè si alguna cosa és important en el Priorat en Persona són els noms, els girs, els sentits, la càrrega de les expressions, que fan de fites per abastar un paisatge, que és físic i és humà... En una comarca de pedra picada, feta de replecs i de revolts, d’estrats i llicorella, de bancals i costers, on res és a cop de roc, prou que ho saben, que el paisatge té almenys dues vessants. És apamant-lo amb l’atenció i les paraules que es comprèn i s’aprecia ample i divers com és. I com pot ser. Per tant, el Priorat en Persona és una invitació més gran: un convit per traçar-hi lligams nous i vius, d’anada i vinguda.

Els escriptors hi van ara, el caminen durant tres dies, amunt i avall, paren els pàmpols a les narracions dels adalils i després escriuen les seves, en forma d’entrada de diccionari. Els textos resultants els presentaran l’any següent, en una nova visita, que inclou activitats a escoles i instituts, on l’alumnat, al seu torn, haurà treballat l’obra prioratina dels autors i n’haurà tret les seves versions. Així l’obra s’expandeix i desemboca en un gran mosaic literari que podeu trobar en un web amb una pila de retrats i mirades personals, que fan de mirall del mosaic paisatgístic que és, de per si, el Priorat. La idea de mosaic la sentireu a dir sovint a Roser Vernet, ànima del Centre Quim Soler, l’entitat impulsora de la iniciativa, amb seu social i vivencial al Molar, és a dir, “lo mig del món”, com ella titula el seu assaig poètic sobre habitar un lloc.

Enguany el Priorat en Persona arriba a la vuitena edició. Quinze anys de combois, que és la paraula que tots hem après i manllevat de Roser Vernet, combois per alimentar el diccionari però també relacions que van més enllà dels tres dies de convivència. Les narracions són creuades, s’enriqueixen les unes amb les altres a partir de la generositat i de l’escolta, un altre gest primitiu que sembla en perill d’extinció. Habitar una terra també deu ser dir-la, contar-la, cobrir-la de paraules.