Història i política

Entre els anys 1971 i 1984, quan va morir, Michel Foucault va ensenyar al Collège de France, a la càtedra batejada per ell mateix Història dels sistemes de pensament -amb un lleuger biaix estructuralista-, bo i succeint ni més ni menys que Jean Hyppolite, que hi havia ensenyat una disciplina anàloga, però de nom més clàssic: Història del pensament filosòfic . Sigui com vulgui, Foucault no es va cenyir al títol de la seva prestigiosa i confortable càtedra -26 hores d'ensenyament l'any!-, perquè al llarg d'aquest temps es va decantar més aviat per entrecreuar d'una manera habilíssima el discurs de la història i el discurs de la política: això em recorda el cas d'aquell catedràtic de Filologia Romànica de la UB que, en començar la carrera acadèmica, havent-li estat encarregat un curs de Poesia galaicoportuguesa , va encetar-lo dient: "El curs porta per títol La poesia galaicoportuguesa .

En conseqüència, parlarem dels trobadors provençals" -tema que no hi té res a veure, o a penes.Foucault, home de prodigiosa intel·ligència a qui vaig tenir la sort d'escoltar al Collège de France i amb qui vaig fer una petita amistat barrejada amb complicitat a la Universitat de Nova York, no va convertir, en vida, cap dels seus cursos acadèmics en llibres; més encara: va deixar molt clar al seu company Daniel Defert i a una colla d'amics que no volia que li fessin, a ell, la mateixa jugada que Max Brod va fer-li a Franz Kafka, és a dir, publicar el material pòstum que no havia revisat i preparat per a la impremta.

Però Foucault posseïa una eloqüència tan extraordinària que no va ser difícil que una colla de deixebles seus enviessin a galeres -vull dir "galerades", com Cervantes- gairebé tots els seminaris dictats en tan alta i amplíssima institució, i enregistrats. (Ben fet, com en el cas de Kafka.)Ara ens arriba a nosaltres, en català i de la mà de Miguel Morey, que en fa un pròleg excel·lent, el curs que va portar per títol Cal defensar la societat (1975-1976): traducció de Pilar Ballesta, Cànoves i Samalús, Proteus, 2012. Allò que més ha d'interessar-nos d'aquest seminari és el fet que Foucault va fer-hi un "tomb hermenèutic", si es pot dir així, entre l' arqueologia del saber -procediment que havia donat nom a un dels seus millors llibres- i la genealogia del poder , qüestió que dominaria tota la seva producció fins a una mort prematura. Foucault explica en aquest llibre que no li interessa reconstruir la història a partir dels documents que aquesta ofereix imparablement, sinó esbrinar la gènesi d'un suposat subsistema de la història (o ¿suprasistema?), val a dir, el poder , per entendre la història.

Capgirant la tesi de Von Clausewitz, per al qual la guerra no seria sinó el poder polític continuat amb uns altres mitjans, Foucault es va esforçar a demostrar, tot el curs, que el poder polític no era altra cosa que una conseqüència, refigurada, de la guerra. En aquest sentit, algunes de les seves afirmacions tenen plena vigència en la Catalunya actual, obsedida quasi maniàticament en la data de 1714 (fet històric, d'altra banda, d'una guerra de successió, no de secessió): "La història, com els rituals, com les congregacions, com els funerals, com les cerimònies, com els relats llegendaris, és un operador, un intensificador de poder... La història fa memorable, i fent memorable, inscriu els gestos en un discurs que constreny i immobilitza els fets més petits en monuments que els petrificaran i els faran ser, en certa manera, indefinidament presents".

Però la lliçó més alta d'aquest llibre resideix en el fet que Foucault, quan va entrar decididament en el discurs que articula pensament, història i política, es va armar fins a les dents de coneixements positius d'història, que és justament allò que els manca tant als nostres polítics com a molts politòlegs: un saber exacte del que va succeir i una didàctica del que es va esdevenir per tal com ningú, ni els polítics ni els súbdits -perquè ara som tal cosa, no ciutadans, pròpiament parlant-, no utilitzin la història per fer més fort i més indiscutible l'àmbit ideològic del poder.