_
_
_
_
_
Televisió
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Campanades de contagi

Llucià Ferrer i Elena Gadel van posar voluntat i empenta a una feina ingrata que van resoldre amb professionalitat

Llucià Ferrer i Elena Gadel durant el programa de les campanades de TV3.
Llucià Ferrer i Elena Gadel durant el programa de les campanades de TV3.
Tomàs Delclós

TV3 mantenia com a gran secret des d’on donaria les campanades després que la normativa sanitària obligués a suspendre l’habitual festa a Montjuïc. Va ser davant del Museu del Disseny, amb la Torre Glòries convidada a ser la icona de la festa i l’indicador de les campanades. Al final va tenir un protagonisme desdibuixat. Els presentadors, Llucià Ferrer i Elena Gadel, s’ho van haver de menjar tot solets amb un bla, bla, bla suposadament festiu, per emplenar els minuts previs a l’hora. Els vestits —“espaterrant” va dir ell del que lluïa ella, i “brillant”, va dir ella del que portava ell— eren d’una educada discreció. No van recordar determinats i angoixants modelets del Tibidabo, l’any passat. El seu programa va començar amb un gag d’ells preguntant-li a l’Argimon de Polònia on podien fer-lo i l’Argimon recomanant-los 12 PCR en lloc del raïm. Ferrer i Gadel van posar voluntat i empenta a una feina ingrata que van resoldre amb professionalitat, tot i que els va resultar difícil administrar les expressions de goig davant un espectacle de llums i pirotècnia desordenat i fer-ho des d’un plató on semblaven abandonats. Van tenir un record pel col.lectiu sanitari i la gent que treballava aquella nit.

El Museu del Disseny mostrava uns finestrals il·luminats de vermell que el convertien en un majestuós Llucifer que esborrava els ja coneguts jocs de llums de la Torre Glòries. Per comptabilitzar les campanades es va utilitzar una reproducció de l’estrella lluminosa que fa poc es va penjar a la malaguanyada Sagrada Família. Torre i pirotècnia no es van entendre.

I després, un barat programa de videoclips musicals que es va voler amenitzar amb unes escenes on coneguts presentadors de la casa apareixien en programes que no eren el seu. Això és una brometa que RAC1 fa cada any amb la seva gent. És una manera d’amortitzar l’star-system domèstic. TV3 va encetar l’any sense ganes.

La tria d’on fer el programa de Cap d’Any no era gens fàcil per a les televisions catalanes després de les restriccions sobrevingudes sobre l’oci nocturn. Betevé, per exemple, va gravar el 14 de desembre el seu programa del 31 a la sala Apolo... que ara està tancada des del dia 23.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_