“S’ha normalitzat la llei de la selva”
Biel Duran manifesta el seu desencís amb l’Administració i amb la manera actual de fer política
“M'imaginava un altre futur”. Biel Duran (Gelida, 36 anys), reconegut actor de teatre, televisió i cinema, amb experiència, a més, en projectes socials, creia fermament que les coses millorarien. En l'exercici que li demana aquest diari de mirar enrere, al novembre del 2003, quan se'l va entrevistar en el marc d'unes altres eleccions autonòmiques, les primeres en què no es presentava Jordi Pujol, i opinar sobre el que ha plogut des de llavors, l'actor es mostra molt pessimista. No millora, a més, el seu estat d'ànim el panorama actual de pandèmia i el fet que hagin hagut de suspendre la funció al Goya d'Escape room, l'espectacle d'èxit en el qual actua amb Joel Joan, per un positiu de covid.
“A grans trets, en el meu cas i em sembla que és també el de la meva generació, el desencís i el desengany són absoluts, amb l'Administració i amb la manera de fer política. Estem en un escenari molt diferent del que ens imaginàvem llavors, amb retallades de les llibertats i un empitjorament de les condicions de vida de la gent en general i dels de la meva generació en particular. Pensàvem que el futur seria millor, i ha estat el contrari: involució en el terreny econòmic, en els drets, etcètera”. Duran recorda que el 2003 “amb prou feines obria els ulls” però semblava que hi havia horitzons, “i això d'ara és un escàndol, amb un atur juvenil disparat, la impossibilitat d'emancipar-se, la precarietat”. El més fort, li sembla, “és que a més no hi ha lloc per a la dissidència, ni per al malestar; el més lògic en un país amb una situació així seria que la gent sortís al carrer plena de ràbia”. Medita que ara tot es dirimeix “als mitjans i a les xarxes, escoltes el que vols escoltar, però no se sent res sobre problemes transversals”.
Considera que els que ara tenen l'edat que ell tenia el 2003 “ja no es fan il·lusions; nosaltres en teníem, pensàvem que la Generalitat, l'Estat, ens protegirien, que hi hauria oportunitats, crèiem en la multiculturalitat, en la solidaritat. I el que ha passat és que s'ha normalitzat la llei de la selva”.
Duran es declara “d'esquerres; ho soc i ho seré sempre, però no veig cap opció en aquestes eleccions que sigui representativa del tot del que realment vull. Tinc dubtes, no sé què votaré”. Sobre l'embranzida que ha pres el tema sobiranista des del 2003, reflexiona que llavors ell era “un ingenu dels que es pensava que era possible un encaix amb Espanya”. Ara observa que la “catalanofòbia” s'ha tornat “un esport nacional espanyol”. Així que “també desengany per aquí: s'ha combatut a cops de porra el fet de voler votar i s'ha aconseguit una desconnexió emocional de Catalunya amb la resta d'Espanya”. Està d'acord que tot ha anat molt ràpid. “Però és que s'ha accelerat perquè durant molts anys no es va fer res, el diàleg ha estat impossible, i mira que hi havia senyals que arribaria el xoc de trens. El moviment sobiranista no surt com un bolet”.
I el pujolisme? “No deixava de ser part del règim del 78, amb els seus pactes secrets, i un cert caciquisme”. Sent actor cal demanar-li l'opinió a Biel Duran sobre la cultura: “Catalunya pateix un empobriment cultural greu. La cultura, evidentment, no és el que s'ha prioritzat.
Sobre la firma
