La Fundació Vila Casas treu Guerrero Medina del confinament

La Fundació Vila Casas treu del confinament l'exposició magna de l'artista José Guerrero Medina (Jaén, 1942), que ocupa els tres àmbits dels Espais Volart. Sota el títol d’El meu compromís, la mostra acull un centenar d'obres del pintor en un viatge per quatre de les seves etapes creatives: des de la denúncia de l'opressió del règim franquista durant els setanta fins als seus treballs més recents, com una reinterpretació de l'univers del pintor barroc Diego Velázquez. L'exposició, ideada i dirigida per Guerrero i pel mecenes de l'art Antoni Vila Casas, va reobrir divendres passat i es podrà visitar fins al 26 de juliol.

Un mosaic integrat amb desenes de petits quadres rep els visitants a l'entrada del recinte. La primera sala incorpora obres de la sèrie Fragments de la memòria, que són el resultat d'un procés d'introspecció que va portar l'artista a la creació d'uns esbossos “de manera automàtica sense un control del relat” que va plasmar en oli. Guerrero, en un recorregut amb el director d'art de la fundació, Àlex Susanna, va explicar en la presentació de la mostra, fa uns mesos, que aquests personatges van sorgir quan “tenia la ment en blanc” i que no representen ningú en concret. “La pintura és un moviment fluent, com la trajectòria d'un riu. Si la vols realitzar de manera conscient potser et perds coses pel camí”, va comentar.

Un dels referents del creador és el mestre Velázquez, segons va aclarir el pintor. Guerrero va realitzar una reinterpretació de la seva obra inspirada en els personatges secundaris que apareixen als seus quadres. La sèrie d'aquarel·la dota d'una altra rellevància els individus que l'andalús ha plasmat amb el seu propi estil però que conserven els trets que els identifiquen. “El que m'interessava era aconseguir l'atmosfera, més que no pas la representació de les figures”, va detallar. Susanna va ressaltar, per la seva part, que aquestes cares formen part dels “rostres més definits” de l'obra de Guerrero. “Una de les coses més interessants és que prescindeix de la jerarquia entre els personatges i els atorga la mateixa importància”, va assegurar el director.

Pintor, dibuixant i gravador de formació autodidacta, el jaenès pertany a la generació d'artistes posteriors a les primeres avantguardes espanyoles de la postguerra. Guerrero és un dels principals representants de la figuració expressionista, però la seva obra també s'inspira en les formes de la naturalesa i en els seus colors vibrants. “Em sento feliç pintant paisatges. La naturalesa és el meu pulmó”, va descriure l'artista, que al març va presentar la mostra El paisatge que m'habita al Centre Cultural La Mercè (Girona), que es podrà veure fins al 31 de juliol.

El Guerrero més social

Els àmbits inferiors dels Espais Volart estan dedicats als inicis de la seva obra, durant les dècades dels seixanta i setanta. Una faceta més social on Guerrero retrata la seva percepció del món exterior a través de les seves vivències en l'eix temàtic Art-denúncia, en el qual ofereix la seva mirada d'Espanya durant els últims anys de la dictadura. En aquesta etapa destaquen obres de dues sèries: una sobre la condemna de mort de l'anarquista Salvador Puig i Antich i una altra que va dedicar als últims afusellats pel franquisme. D'altra banda, a Exilis desplega una sèrie que testimonia l'exili republicà de 1939, on l'autor fa una regressió “per sentir el tràfec i l'horror dels èxodes humans” a través de la documentació del treball de reporters gràfics que ho van documentar. “La mostra és un compromís múltiple, també social però sobretot artístic”, va concloure Susanna.