La Quadriennal de Praga premia el pavelló de Catalunya amb referències al procés

La instal·lació que ha dissenyat Catalunya aquest any per a la Quadriennal de Praga, que exhibeix imatges de les càrregues policials durant el referèndum independentista de l'1-O, ha obtingut un dels tres premis que la fira concedeix als pavellons oficials que presenten els països o regions participants, que aquest any han estat 79. A més de la proposta catalana, titulada Prospective Actions (Catalunya 2004-2018), han estat distingides també en aquesta categoria les de França i Hongria. El màxim guardó de la fira ha estat per a Macedònia del Nord.

El pavelló català, finançat amb fons públics de l'Institut del Teatre de Barcelona i l'Institut Ramon Llull, és una mena de tauler de joc que convida els visitants a participar en alguna de les seves sis activitats interactives al voltant de sis conflictes socials viscuts a Catalunya en els últims anys: l'ocupació de la catedral de Barcelona per immigrants sense papers el 2004, el setge al Parlament català el 2011, el desallotjament del centre social Can Vies, el desallotjament de l'anomenat Banc Expropiat el 2017, el referèndum independentista de l'1 d'octubre del 2017 i les reaccions a la sentència de la Manada el 2018. El jurat de la quadriennal l'ha distingit per ser una escenografia de "sabotatge, acció política, revolució i protesta" i per examinar “des de molts punts de vista la relació entre disseny i democràcia”.

La instal·lació va causar malestar en el Govern espanyol quan es va inaugurar la fira la setmana passada i el ministre de Cultura, José Guirao, la va qualificar com una “tergiversació de la realitat democràtica” del país. Al pavelló es mostren en bucle diversos vídeos de les càrregues policials que es van viure durant l'1-O mentre els visitants escolten per auriculars testimonis i comentaris, alhora que reben instruccions per compondre sobre el seu tauler de joc una mena de “mapa del referèndum”. La peça acaba amb el discurs de Felip VI el 3 d'octubre, amb la seva veu distorsionada per moments, mentre al darrere es veu el personatge de dibuixos Piolín, en al·lusió a la decoració del vaixell on es van allotjar els reforços policials enviats a Barcelona aquells dies.

Les comissàries del pavelló, Bibiana Puigdefàbregas i Marta Rafa, han recollit aquest matí el premi a Praga. En el seu discurs d'agraïment, segons recull una nota de l'Institut del Teatre, Puigdefàbregas ha destacat que "el guardó reconeix a l'art el poder de pensar i fer-se preguntes sense tenir por". Per la seva banda, Rafa ha afegit que "l'art ha de ser sempre lliure".

La Quadriennal de Praga, la principal exhibició internacional d'escenografia teatral, permet que hi participin tant els països com les regions. Només una vegada, en l'edició del 2011, Espanya i Catalunya s'han presentat conjuntament des que es va celebrar la primera edició de la fira el 1967. Tant el 2015 com aquest any cadascuna ha anat per separat.

El pavelló que ha presentat Espanya, finançat per l'Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, en col·laboració amb els organismes de promoció cultural internacional AC/E i AECID, ha estat dissenyat pel reconegut escenògraf Alejandro Andújar i és un gran cub seccionat en múltiples llistons de fusta, que evoca els antics bastidors teatrals.

El francès i l'hongarès, els altres dos que han rebut premi en la mateixa categoria que el català, són dels més celebrats entre els visitants de l'exposició. El d'Hongria és una gran caixa circular que penja i amb forats a la base perquè s'hi fiqui el cap per sota; en emergir dins de la caixa, un es veu reflectit en multitud de miralls com si estigués enterrat en sorra fins al coll, com la protagonista dels Dies feliços de Beckett. El de França, dissenyat pel conegut dramaturg, autor i director Philippe Quesne, és un cub envidriat dins del qual es mouen éssers sense forma amb diferents textures (peludes, plàstiques, encartonades) mentre un piano automàtic reprodueix una melodia.