_
_
_
_
_
eleccions municipals

El debat de TV3 evidencia la pugna per la tercera posició

L'habitatge, la seguretat, la contaminació i els pactes centren un debat avorrit

D'esquerra a dreta els candidats de la CUP, Anna Saliente; del PSC, Jaume Collboni; de Ciutadans, Manuel Valls; de Barcelona en Comú, Ada Colau; de Junts per Catalunya, Elsa Artadi; d'Esquerra, Ernest Maragall, i del PP, Josep Bou.
D'esquerra a dreta els candidats de la CUP, Anna Saliente; del PSC, Jaume Collboni; de Ciutadans, Manuel Valls; de Barcelona en Comú, Ada Colau; de Junts per Catalunya, Elsa Artadi; d'Esquerra, Ernest Maragall, i del PP, Josep Bou.ALBERT GARCÍA

Quan falten quatre dies per a les eleccions municipals, els candidats per Barcelona van optar per una nova estratègia en el debat de TV3, dimarts a la nit. Si la campanya va arrencar amb un tots contra Ada Colau (alcaldessa i candidata a la reelecció per Barcelona en Comú) i va evolucionar cap a un enfrontament amb el favorit, Ernest Maragall (ERC); el debat d'ahir es va convertir en un foc creuat entre candidats que aspiren a aconseguir la tercera posició. L'escena va ser un intent de cada candidat per esgarrapar vots al rival, i l'enfrontament va ser especialment dur entre Jaume Collboni (PSC) i Manuel Valls (Barcelona pel Canvi-Ciutadans).

Amb blocs dedicats a l'habitatge, la seguretat, la contaminació i els pactes, el debat que més minuts va durar va ser altre cop el del procés i el paper de Barcelona en el context de crisi política. Van ser 40 minuts amb els mateixos retrets que els candidats fa 13 dies que repeteixen. Però sense grans gesticulacions, que a hores d'ara els candidats —que acumulen una agenda endimoniada des de les generals del 28-A— estan exhaustos i es conformen a no cometre errors. Ni tan sols hi va haver especial bel·ligerància entre Colau i Maragall, els principals rivals, amb avantatge del republicà, segons les enquestes. Va ser un debat avorrit, i el to va decaure quan es tractava de parlar dels problemes de la ciutat.

Els únics moments de tensió es van produir entre Collboni i Valls en una clara lluita pel tercer lloc. “La diferència entre vostè i jo és que jo guanyaré les eleccions i vostè no”, va etzibar el socialista a l'ex-primer ministre francès. Sense deixar d'entrar en el cos a cos, Collboni va insistir: “Em dirigeixo als que dubten entre votar-lo a vostè o a mi, i els asseguro que no permetré un govern independentista”. Valls li va demanar “una mica d'humilitat” i va recordar que “les enquestes s'equivoquen”. Quan Collboni li va preguntar si portava algun expert en seguretat a la llista, Valls va treure pit del seu passat com a ministre de l'Interior a França, i va defensar que coneix a fons la ciutat posant com a exemple els problemes amb les drogues de la seva germana Giovanna, que viu a Horta.

Más información
Així us hem explicat el debat de TV3

En la proposta de parlar sobre si aquestes eleccions tenien una transcendència més enllà de la ciutat, els candidats es van intercanviar acusacions sobre suposats pactes postelectorals i sobre els seus perfils polítics. Maragall va acusar Colau i Collboni d'estar negociant un pacte a l'Ajuntament com a contrapartida d'un acord al Govern central entre el PSOE i Podem. “Barcelona està a punt de convertir-se en moneda de canvi”, va assegurar el republicà.

Colau va negar l'existència d'aquest pacte però va reiterar el seu “oferiment sincer” a les forces d'esquerres per arribar a un acord. El candidat del PP, Josep Bou, va donar per bo el pacte entre l'alcaldessa i Collboni, i va fer una comparació amb la moció de censura del PSOE per fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa, que va rebre els vots del PDeCAT i ERC. “Si això ho va fer el seu líder a Madrid, què passarà aquí?”, va preguntar. Bou també va assegurar que, “per sort no va passar res a Barcelona” l'1-O, una declaració que va causar indignació en el bloc independentista.

Maragall, Anna Saliente (CUP) i Elsa Artadi (Junts per Catalunya) van fer pinya per defensar la necessitat que la ciutat es comprometi amb el procés independentista davant d'un Collboni que va demanar no supeditar la ciutat al secessionisme. “La meva vida quotidiana està afectada pels meus companys, a qui ara els han embargat els comptes. Ara vostè està a favor dels que reprimeixen”, li va etzibar Artadi al candidat socialista. Maragall va arribar a demanar diners per a la caixa de resistència dels protagonistes del procés afectats judicialment. Colau no va deixar la seva idea que la ciutat és republicana.

Habitatge

En el capítol de l'habitatge, l'intercanvi d'acusacions es va convertir en una mena de subhasta de pisos que s'havien de construir i de quines mesures s'havien d'aplicar per mitigar el problema. La candidata de la CUP va posar el llistó ben amunt i va proposar a les forces d'esquerra expropiar els pisos buits que estan en mans de fons voltor. No la van seguir en aquest debat. La candidata de Junts per Catalunya va atribuir el problema de l'habitatge a "30 anys de govern de la ciutat en mans de les esquerres, amb una política nefasta". Artadi va atribuir a Colau haver incomplert la seva promesa d'"activista" de construir 8.000 habitatges: "Només n'han fet 800 i s'han produït 12.000 desnonaments. La seva proposta va consistir a crear un parc d'habitatges de lloguer assequible amb preus d'un 25% per sota de preu comprat". L'alcaldessa va retreure a Artadi que ella encarnava l'herència del govern municipal de Xavier Trias i de CiU a la Generalitat amb una política "de fracàs d'habitatge públic". Colau es va defensar al·legant que el mercat privat de l'habitatge s'havia de regular, que s'havien posat al mercat més pisos públics de lloguer que mai i que durant aquest mandat s'havien aturat 7.000 desnonaments "i hem multat els fons voltor que saben que en aquesta ciutat no són benvinguts". Segons Colau, el decret que acaba d'aprovar el Govern català per regular el preu del lloguer no genera gaire confiança en les entitats del sector, que el consideren poc efectiu.Valls va criticar la falta d'agilitat en la concessió de les llicències perquè la construcció no es retardi gaire temps. Convençut que els preus pugen perquè no hi ha prou oferta, es va comprometre a construir 8.000 pisos en 10 anys "a 80 solars municipals que són buits". Per a l'alcaldable republicà, no hi ha una única solució sinó una combinació de diverses polítiques: "Cal comprar, expropiar i recuperar els habitatges d'ús turístic". Maragall, que va treure pit del decret aprovat pel Govern, va assegurar que es podia disposar de 20.600 habitatges del sòl que està disponible. L'alcaldable socialista no va dubtar d'etzibar a Colau que el tema de l'habitatge era el seu "fracàs" i va reiterar que hagi lliurat les claus de 800 pisos tot i que en volia construir 8.000. La seva recepta: posar d'acord totes les administracions i fer una regulació del lloguer que sigui eficaç perquè el 80% dels propietaris dels pisos són particulars. Per a Bou, la solució passa per convertir 13.000 locals en habitatges. Amb l'habitatge es va tocar de manera tangencial el turisme, que és el principal agent, segons la CUP, que genera gentrificació i que expulsa els veïns. Un tema en el qual sí que va entrar Colau: "Hem estat els primers que hem afrontat el turisme i hem tancat 5.000 pisos turístics".

Medi ambient

Va ser en el bloc que va haver-hi més coincidències perquè tots els alcaldables van estar d'acord en el fet que cal abaixar emissions contaminants sí o sí. El pes del transport públic i el privat van ser els matisos. Artadi es va mostrar a favor de certa restricció del vehicle privat i, sobretot, de la intermodalitat del transport públic. Acabar la línia 9 del metro va tenir quòrum. Colau va destacar que la contaminació és la causant de mes de 300 morts prematures anuals i va exhibir el que el seu govern havia fet en aquest mandat: recuperar la inversió en transport públic, doblar el nombre de carrils bici, haver engegat una empresa elèctrica pública i el model de pacificació de les superilles. "I quan s'uneixi el tramvia desplaçarà 12.000 cotxes", va assenyalar. El candidat popular va posar l'accent en la convivència de tota la mobilitat, inclosa la del vehicle privat, "però fan falta més aparcaments dissuasius a l'entrada de la ciutat". Valls va reclamar un gran pacte entre les administracions per millorar l'oferta intermodal del transport públic i Maragall va apuntar que l'estratègia en la mobilitat passa per aconseguir que qualsevol distància dins de l'àrea metropolitana es pugui fer en un màxim de 30 minuts en transport públic.

Seguretat

Amb la seguretat va passar una cosa similar: tots els candidats van atacar l'alcaldessa Ada Colau pel fet que la seguretat sigui el principal problema segons el baròmetre de l'Ajuntament. L'alcaldessa ha defensat que la ciutat només té dos problemes específics amb el narcotràfic i els furts. I ha aprofitat per carregar contra el que considera una negligència del conseller Miquel Buch. "Em consta que reconeix en privat: 'És cosa de Colau i no la penso ajudar", va dir l'alcaldessa, cosa que va indignar Artadi.

Bou, per la seva banda, va considerar que la Guàrdia Urbana té un problema d'autoestima, que està minada pel poc suport que ha rebut per part de l'alcaldessa. Collboni, per la seva banda, va recordar que l'exdirector de la policia Albert Batlle forma part de la seva llista i s'encarregarà de portar la carpeta de seguretat si els socialistes arriben a l'alcaldia.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_