Torra busca que els EUA tornin a interessar-se pel procés en un viatge de perfil baix

L'independentisme català torna a mirar als Estats Units. El president de la Generalitat, Quim Torra, va culminar dimecres una gira de quatre dies pels EUA en la qual ha reclamat una mediació internacional que forci una negociació amb la Moncloa sobre la secessió i ha instat el Govern de Donald Trump a defensar el “dret a l'autodeterminació de Catalunya”. Les seves peticions amb prou feines han tingut ressò fora de Catalunya.

La primera potència mundial s'ha convertit en els últims anys en un mirall per als polítics independentistes, que han fet nombroses visites als EUA però gairebé no han rebut suports concrets a la seva causa. És el segon viatge de Torra en set mesos després de la seva convulsa visita a Washington al juny, marcada pel seu boicot a les paraules del llavors ambaixador espanyol Pedro Morenés en la inauguració d'un festival cultural.

El principal objectiu de Torra ha estat atreure l'atenció dels EUA per l'independentisme després que s'hi hagi desinflat considerablement l'interès polític i mediàtic en aquest país arran de la consulta il·legal del 2017. L’Administració del republicà Trump no s'ha mogut gens de la posició fixada per la del demòcrata Barack Obama: Washington defensa una “Espanya forta i unida”, i considera el debat independentista un assumpte intern. El secessionisme tampoc va rebre suports nítids al Capitoli després de l'1-O.

Ha estat un viatge de perfil baix. Torra va pronunciar una conferència dilluns a l’Institut Martin Luther King de la Universitat de Stanford, però aquesta no figurava en l'agenda oficial del centre. Torra hi va anar convidat pel director de l'institut, Clayborne Carson, amb el qual, abans de la xerrada, va participar en una classe a porta tancada.

Els seus dos predecessors a la Generalitat, Artur Mas i Carles Puigdemont, van parlar respectivament el 2015 i el 2017 a les universitats de Columbia i Harvard en conferències que sí que figuraven com a actes oficials de totes dues institucions. En altres viatges als EUA, el 2014 i el 2012, Mas, que llavors advocava pel concepte dels “Estats Units d'Europa”, va mantenir reunions amb els governadors de Carolina del Nord i Massachusetts.

Torra, en canvi, es va reunir a Califòrnia amb un parlamentari regional, el demòcrata Jerry Hill. El president assegura que li va parlar de la “situació política de Catalunya” però Hill va subratllar davant dels mitjans de comunicació que el seu interès era estrènyer els llaços econòmics i va rebutjar entrar a valorar assumptes polítics.

L'oposició ha criticat el viatge de Torra. Ciutadans l’ha qualificat de “tour de les mentides” i el PP ha denunciat que “no internacionalitza res”. El president els va contestar dimarts que “continuarà viatjant amb més ganes” després de l'inici del judici de l'1-O.

Torra va iniciar la seva gira nord-americana amb una trobada a Boise (Idaho) amb l'alcalde de la ciutat, el demòcrata Dave Bieter, que, segons el líder català, va donar suport a l'autodeterminació. Bieter és d'origen basc i parla èuscar. S'ha reunit en el passat amb els lehendakaris Iñigo Urkullu i Juan José Ibarretxe. Bildu el va felicitar el 2015 pel seu quart mandat.

A Washington, Torra es va reunir amb representants del centre Pen, que recentment va considerar en perill la llibertat d'expressió a Catalunya, i amb algun membre de la Cambra de Representants, que des del gener està en mans del Partit Demòcrata. En el seu viatge el 2017, Puigdemont es va veure amb legisladors, alguns d'ells simpatitzants amb el dret a l'autodeterminació. El mateix va fer al novembre Ernest Maragall, llavors conseller d’Exteriors. No obstant això, en les eleccions legislatives d'aquest mes, Catalunya va perdre el que era el seu millor aliat a Washington: el congressista republicà per a Califòrnia Dana Rohrabacher.