_
_
_
_
_

Terrassa va expulsar per error 158 nens dels menjadors escolars

La concessionària Serhs va retirar el servei en tres setmanes des de l’enviament del rebut i sense l’aval de l’Ajuntament, una pràctica que ara s’ha prohibit

Un menjador escolar de Terrassa, en una imatge d'arxiu.
Un menjador escolar de Terrassa, en una imatge d'arxiu.Cristóbal Castro

La filla de Lorena Esteban, de nou anys, va arribar a casa el 26 d’octubre passat, divendres, amb un avís a la motxilla per l’impagament del menjador escolar. “Vaig retornar el rebut perquè no tenia diners. Vaig escriure a l’empresa, els vaig dir que estava tramitant la beca i els vaig demanar més temps, fins que cobrés i pogués pagar”, explica. El dilluns següent, a la una del migdia, la cridava l’escola. “Em demanaven que recollís la nena, no es podia quedar al menjador; com a molt li donaven un entrepà”.

Lorena no es va quedar de braços plegats i l’endemà es va plantar a les oficines de Serhs [l’empresa que gestiona els menjadors escolars a Terrassa des del 2016] i va presentar una reclamació. També va anar als serveis socials. “Em van explicar que el meu cas no era únic i que intentaven solucionar-ho”. Efectivament, no era l’única. Aquest dia 158 alumnes van ser expulsats dels menjadors escolars de diferents escoles de Terrassa. La majoria dels casos, explica l’Ajuntament, per errors administratius, perquè havien canviat dades de contacte de les famílies o aquestes no havien rebut les notificacions. Gran part dels afectats no havien rebut la resolució de la beca.

A Terrassa, l’empresa emet els rebuts del menjador entre el dia 6 i 9 del mes en curs, i no a mes vençut com passa en molts altres casos. Isabel Darder, assessora d’Educació de l’Ajuntament, explica que fins ara el protocol fixava que si no es paga la factura, l’empresa havia d’enviar un avís i cridar a la família al cap de 10 dies. També emet un segon rebut. Si després d’aquests avisos l’impagament es manté, en “pocs dies” i abans de finalitzar el mes, es treu l’alumne del menjador. L’octubre passat, l’Ajuntament va registrar 1.200 casos d’impagament (d’un total de 5.800 alumnes del menjador), que es van reduir fins als 158 expulsats. Després de revisar els casos, 51 van quedar a les mans dels serveis socials, 6 van renunciar-hi i la resta van pagar.

L’Ajuntament argumenta que el que va passar es fruit, en part, de la “dificultat de gestionar” el servei, amb uns 4.000 becats. Darder assegura que no és el primer any que passa, “però aquest any ha sortit a la llum per la manera com s’ha fet, amb l’empresa trucant i dient que els nens no es podien quedar al menjador”. La Lorena afegeix que la concessionària anterior donava més temps amb els impagaments. Serhs ha rebutjat respondre a aquest diari.

L’enrenou que es va generar va portar a l’Ajuntament a modificar a mitjan novembre el protocol per als impagaments, va ampliar els terminis per als alumnes amb beca i va donar més temps als serveis socials per estudiar-ne els expedients. Els partits d’esquerra a l’oposició —ERC, Terrassa en Comú i la CUP— ho van considerar insuficient i en el ple de novembre van impulsar una moció, aprovada per unanimitat, per forçar una normativa nova. Dilluns passat, l’ajuntament, l’empresa i les escoles van acordar que cap alumne pugui ser expulsat sense una revisió prèvia dels serveis socials.

“El protocol actual no ha funcionat i el control de l’Ajuntament tampoc”, es queixa Isaac Albert (ERC). La CUP considera que el problema del que ha passat radica en el fet que el servei estigui a les mans “d’una empresa que només busca un benefici econòmic”, critica el regidor Marc Medina. I més enllà, demanen que es pensi en l’alumne. “Per sobre de tot està el dret del nen a no ser assenyalat i a no ser apartat”, afegeix Xavi Matilla, de Terrassa en Comú. “Haurien de donar més temps a les famílies per evitar fer passar els nens per això”, reclama una de les escoles afectades, que va tenir 30 nens expulsats. La filla de la Lorena hi va passar. “Quan la vaig recollir em preguntava ‘Mamà, per què no m’han deixat menjar al menjador?’ Estava impactada”, lamenta la mare.

Municipalitzar el servei

Un altre punt de la moció aprovada per majoria al ple és iniciar un estudi de viabilitat per internalitzar el servei, quan finalitzi el contracte, al març del 2020. Els partits d’esquerra consideren que l’arrel del problema és la manera com es va resoldre el concurs. L’adjudicació a Serhs va aixecar molta polèmica el 2015, ja que va guanyar per la seva oferta econòmica —que incloïa 500 beques— però va quedar penúltima, entre nou aspirants, en la valoració alimentària i educativa. Ja llavors empreses del sector van impugnar l’adjudicació perquè creien que els números de Serhs no eren reals.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_