Tornada a les atraccions de Montjuïc 20 anys després
Va ser un lloc màgic carregat d'il·lusions que va servir per portar la felicitat, durant més de 30 anys, als nens d'una Barcelona grisa que no entenia de turisme
El 27 de setembre passat va fer 20 anys que es va tancar el Parc d’Atraccions de Montjuïc. Un lloc màgic carregat d’il·lusions que va servir per amanir amb felicitat, durant més de 30 anys, els nens d’una Barcelona grisa que no en sabia, de turisme. Un parc que va deixar d’interessar a les autoritats municipals i que s’ha convertit en els anomenats Jardins Brossa. Un lloc on predomina la vegetació mediterrània però que encara amaga, gairebé de forma arqueològica, gran part del que va ser la zona d’esbarjo preferida d’una Barcelona que només sobreviu en el record.
Lluís Abad és tècnic de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona. Entre el 1994 i el 2008 va estar destinat a l’Àrea de Projectes i Obres. Quan era un nen li apassionava el parc d’atraccions i, de gran, va ser un dels encarregats de transformar-ho en el que és avui.
Diversos edificis del parc que va tancar el 1998 segueixen dempeus
Abad coneix perfectament els antecedents de la instal·lació. “Aquest espai va ser una zona militar, per això el 1897 es va instal·lar el polvorí Álvarez de Castro”, assegura, i adverteix que aquesta instal·lació serà molt important per al parc. Aquesta és una zona militar que es va construir durant la Guerra de Cuba. Posteriorment, la zona es va abandonar. “Durant l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 es van col·locar unes atraccions a la zona de la Foixarda que van tenir cert èxit. Entre el 1930 i el 1936 es va copiar la iniciativa i es va instal·lar el parc d’atraccions Maricel al mateix lloc on avui hi ha els Jardins Brossa”, recorda Abad.
Després del conflicte, la zona es va convertir en un poblat de barraques on convivien la misèria i la gana. Fins que el 1962 l’empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas va presentar a l’alcalde franquista José María Porcioles el projecte de construcció d’un parc, com havia estat el Maricel. Borges va aconseguir que li donessin una concessió de l’espai per 30 anys i el 18 de juny del 1966 van obrir les instal·lacions per primera vegada: 13 hectàrees, amb més de 40 atraccions procedents del parc veneçolà de Coney Island. Franco, juntament amb els seus nets, va inaugurar la instal·lació sis dies després: muntanyes russes, un carrusel, una roda… i l’atracció estavella: el Tren Fantasma que recorria els túnels de l’antic polvorí.
El parc tenia restaurants, un teatre a l’aire lliure per a 6.000 espectadors, cafeteries
El parc tenia restaurants, un teatre a l’aire lliure per a 6.000 espectadors, cafeteries… Va arribar a formar part del skyline de la Barcelona preolímpica. A més, a l’interior també hi havia espai per a un públic més adult que anava a la discoteca Lord Black. Els anys setanta i els vuitanta van ser la seva edat d’or. Va sobreviure als Jocs Olímpics però després van començar a triomfar zones noves d’oci, com ara Port Aventura a partir del 1995. El Tibidabo va aconseguir mantenir-se, però Montjuïc es va quedar antiquat i va morir el 1998. Abad coneix a la perfecció com es va desmuntar el parc: “El Boomerang va acabar en un parc d’atraccions de Nova Orleans i el va arrasar el Katrina el 2005, i el Ciclón va anar a parar a unes atraccions de Platja d’Aro”.
Tot i això, la zona encara conserva restes del que va ser. “Queda tota la vegetació original, calculo que el 98%, a banda del traçat dels camins amb les llambordes del parc”, detalla el tècnic.
Dels edificis originals es conserva l’antic bar de la Damm, ara reconvertit en el centre de convencions Esféric, on se celebren casaments i esdeveniments. L’antic bar batejat com La Fanta no va tenir la mateixa sort i només se’n conserva un para-sol gegantí de ciment al mig d’un parc. De les 13 hectàrees, els Jardins Brossa només n’ocupen cinc però hi ha el polvorí on es va instal·lar el Tren Fantasma. Ara està tapiat. Amadeu Vila és el conservador de Parcs i Jardins que s’encarrega de l’espai. “Un parell de vegades hem arribat al matí i ens hem trobat que algú amb un pic ha foradat la tàpia i ha accedit al polvorí antic”, remarca. A les xarxes socials hi ha diversos vídeos de persones que han accedit al túnel que encara conserva pintures del Tren Fantasma.
Josep Pérez i Esther Bose, administradors de la guia en línia de parcs temàtics Achus! creuen que un parc com aquest tindria futur a la ciutat, i que un clar exemple és el Tibidabo
Vila i Abad mostren un altre dels edificis conservats: les oficines antigues que avui utilitzen els jardiners. A dins hi ha un petit magatzem que pertanyia al polvorí. “A terra es veuen els raïls”, destaca Abad, que sap que aquests s’unien amb els del Tren Fantasma en algun moment, i “qui sap si també amb el castell”. En una paret continua ancorada l’antiga caixa forta del parc on es guardava la recaptació. També sobreviuen algunes de les escultures que hi havia al parc: les estàtues del pallasso Charlot, de la balladora Carmen Amaya i del gimnasta Joaquín Blume.
Aquests són rastres que coneixen molt bé Josep Pérez i Esther Bose, administradors de la guia en línia de parcs temàtics Achus! i de la pàgina de Facebook del parc d’atraccions de Montjuïc. Tots dos creuen que un parc com aquest tindria futur a la ciutat, i que un clar exemple és el Tibidabo, que “tot i que està lluny, que té més de cent anys i barreres arquitectòniques, el continuen visitant milers de persones”. Per a ells l’atracció més mítica de Montjuïc és, sens dubte, el Tren Fantasma. “Desprenia magnetisme pel seu misteri. Sempre esperaves quina seria la sorpresa següent en un viatge en vagoneta en el qual se sentien els crits i les rialles... Va deixar petjada i encara està ancorada en el record de molts de nosaltres”.
