_
_
_
_
_

Les valentes ‘Permagel’ i ‘Teoria general de l’oblit’, premis Llibreter

Les novel·les d'Eva Baltasar i José Eduardo Agualusa s'imposen en una edició que completen l'àlbum 'Frank' i 'No llegiré aquest llibre' i 'La mona de l'assassí', en la nova categoria infantil i juvenil

Carles Geli
D'esquerra a dreta: Valèria Gaillard, José Eduardo Agualusa, Eva Baltasar, Jaume Copons, Òscar Julve i Ximo Abadía.
D'esquerra a dreta: Valèria Gaillard, José Eduardo Agualusa, Eva Baltasar, Jaume Copons, Òscar Julve i Ximo Abadía.

Cada vegada més segur de si mateix gràcies a la trajectòria de qualitat dels títols que ja ha reconegut, el Premi Llibreter, que convoca el Gremi de Llibreters de Catalunya, ha decidit aquest any afegir a aquesta premissa contrastada el fet que siguin obres, a més, valentes i arriscades, en la forma o en el fons. Aquest seria el fil conductor de les novel·les Permagel, d'Eva Baltasar (Club Editor), Teoria general de l'oblit, de l'angolès José Eduardo Agualusa (Edicions del Periscopi) i l'àlbum il·lustrat Frank. La increíble historia de una dictadura olvidada (Dibbuks), guanyadors d'aquesta XIXa edició. El guardó ja té prou musculatura per afegir aquest any dues categories noves, la del millor llibre de literatura infantil i juvenil, també en català i altres llengües. I aquí s'ha mantingut el binomi qualitat i innovació: No llegiré aquest llibre, de Jaume Copons i Òscar Julve (La Galera), i La mona de l'assassí, del suec Jakob Wegelius (Viena).

“Crec que la novel·la arriba per l'honestedat que destil·la el personatge, que a cada moment fa el que realment sent, i potser per aquest punt poètic que he treballat molt i que traspua el text, malgrat tractar la història d'una lesbiana que pensa en el suïcidi”, exposa la poeta Baltasar (Barcelona, 1978) per intentar explicar les cinc edicions que acumula el que és el seu debut en novel·la, una de les sorpreses literàries del curs en català i que ja té contractada la traducció al francès i al castellà. En aquest últim cas serà a Penguin Random House Grup Editorial, que en realitat acollirà la particular trilogia que ha iniciat Permagel: “Les altres dues també estaran protagonitzades per dones, potser en una atmosfera no tan mordaç ni fosca”, avança l'autora i poeta, tot i que també seran lesbianes. “No crec que aquest element hagi ajudat al seu èxit; jo no he patit per ser-ho, no hi ha conflicte avui en això; el meu llibre no és sobre lesbianes, sinó sobre una dona en el fons en formació”.

També hi ha poesia en el conflicte que narra Agualusa (Huambo, 1960), en una obra que ja va obtenir el premi Dublin Literary 2017, va ser finalista del Man Booker International i que ja suma tres edicions en català: sota una capa de realisme màgic contingut que envolta la història d'una dona que decideix recloure's al seu apartament a l'espera que amaini la violència de la revolució angolesa, Agualusa llança missatges cívics i morals: la por de l'altre, la necessitat o no d'oblidar i perdonar… “La construcció de murs o el perdó són, malauradament, temes universals molt actuals”, admet l'escriptor i periodista, que avança que la seva propera novel·la que arribarà a Espanya serà La ciutat dels somiadors involuntaris, en la mateixa línia formal i poètica de l'obra guardonada i de la seva anterior El venedor de passats. “També es basa en fets reals, sobre el sorgiment del moviment democràtic juvenil a Angola, però això em serveix per fabular sobre el somni en la vida, el somni com a ideal, però també com a fenomen real”, diu l'autor. L'obra sortirà al gener, assegura el seu editor en català, Aniol Rafel, de Periscopi, segell que en menys de sis anys de vida ja suma el seu tercer premi Llibreter, després dels consecutius per Ànima (2014), de Wadji Mouawad, i Gegants de gel (2015), de Joan Benesiu.

La dictadura oblidada de Frank que, amb colors plans i figures geomètriques, llança atrevit Abadía (Alacant, 1983) per les pàgines del seu àlbum, és, sense citar-la, la de Franco, dictador que només veu i accepta quadrats, rep suport internacional i després de 39 anys de domini que només frena la mort, deixa com a llegat una estratègia d'amnèsia sobre la seva obra que fa que perduri tàcitament. “És un projecte personal per intentar explicar-me per què se m'han negat 40 anys d'història; per què es va normalitzar una dictadura… Intento aportar a la gent jove alguna cosa que a nosaltres no se'ns va donar en el passat”, afirma l'autor.

“El llibre va sortir en el pitjor moment, a l'octubre, i no vam fer ni presentació, però celebrem que el tema que abordem, el de la lectura en els nens i les biblioteques escolars, tingui ressò”, asseguren l'escriptor Copons i l'il·lustrador Julve. La seva proposta gràfica i que sigui una història d'un llibre dins d'un llibre fa que sigui gairebé tan trencadora com la del suec Wegelius, que venia precedida pel premi del Consell Nòrdic de Literatura Infantil i Juvenil 2015. Barreja explosiva d'intriga, gènere negre i viatges, la narradora és una goril·la amiga d'un mariner acusat d'un assassinat al port de Lisboa. Wegelius, precisament, ha agraït el guardó amb un missatge gravat des d'un vaixell al mar Bàltic.

En un context, doncs, d'audaços, la VIIa edició dels premis Memorial Pere Rodeja, que concedeix el gremi en record del llibreter gironí, ha recaigut, d'una banda, en Montse Porta, propietària de la històrica llibreria Jaimes de Barcelona, que van fundar els seus avis, “per la seva reconversió i adaptació en plena crisi”, segons el jurat. Això últim també es pot atribuir a l'altra guanyadora, Valèria Gaillard, experiodista de temes literaris i que ara aprofundeix en el seu vessant de traductora, especialment de Proust. Tots, doncs, valents agosarats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_