_
_
_
_
_

La cadena pel dret a decidir d’Euskadi uneix més de 175.000 bascos

Destacats militants del PNB participen en una convocatòria secundada de manera majoritària per EH Bildu i els sindicats ELA i LAB

Pedro Gorospe
Cadena humana a Vitòria.
Cadena humana a Vitòria. L. RICO

"Estem obrint un nou cicle a Euskal Herria". Convocada per l’Associació Gure Esku Dago, (Està a les nostres mans) més de 175.000 persones, segons l'organització, sobretot dels partits i sindicats independentistes bascos, però també amb representació d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la CUP, han reclamat el dret dels bascos a decidir sobre la independència d’Euskadi.

Intentant imitar les passades exhibicions de força de l'independentisme català, i amb una participació matisada del PNB, el president del qual, Andoni Ortuzar es va sumar a la cadena a Bilbao, però separat per un quilòmetre dels independentistes d’Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana, l'organització ha aconseguit l'objectiu de formar una cadena humana de 220 quilòmetres que, partint de Sant Sebastià, ha arribat a la capital biscaïna per seguir fins a Vitòria i acabar al Parlament basc. Al llarg del trajecte, a més a més del quilòmetre "solidari amb el poble català i els seus presos polítics i exiliats", s'hi han unit els qui protestaven per les sentències "desproporcionades" contra els joves d’Alsasua, Navarra, que van propinar una pallissa a dos guàrdies civils i a les seves parelles el 2016.

En el comunicat final llegit a les portes de la Cambra de Vitòria enmig d'un ambient festiu, el portaveu de l'associació Angel Oiarbide ha dit que aquest nou cicle és el de "la convivència, la sobirania i la decisió". Després d'un llarg periple d'assemblees pels municipis bascos, els participants a la cadena han portat fins a Vitòria un document amb 2019 raons a favor del dret a decidir i de la independència d’Euskadi, en un avís als poders públics que aquest és l'any en el qual esperen aconseguir avanços significatius cap a la sobirania.

El proper curs, 2019, està previst que el Parlament basc doni llum verda al nou Estatut basc en el qual el PNB vol introduir, amb ajuda d’EH Bildu, el dret a decidir, la nacionalitat basca, i un model de relació confederal amb l’Estat espanyol, entre altres qüestions. L'independentisme basc, que ha aconseguit superar la participació del 2014, quan van mobilitzar unes 150.000 persones en favor del dret a decidir del poble basc, ha tingut també una nodrida representació del PNB amb alguns dels dirigents del partit i d’altres més institucionals, com la presidenta de la Cambra, Bakartxo Tejería, que també s'han sumat a la mobilització.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pedro Gorospe
Corresponsal en el País Vasco cubre la actualidad política, social y económica. Licenciado en Ciencias de la Información por la UPV-EHU, perteneció a las redacciones de la nueva Gaceta del Norte, Deia, Gaur Express y como productor la televisión pública vasca EITB antes de llegar a EL PAÍS. Es autor del libro El inconformismo de Koldo Saratxaga.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_