_
_
_
_
_

L’economia catalana continua creixent gràcies a la indústria i la construcció

El producte interior brut va créixer un 0,8% durant el primer trimestre de l'any

Lluís Pellicer
Turistes a Barcelona.
Turistes a Barcelona.Joan Sánchez

L'economia catalana va continuar creixent en el primer trimestre de l'any. I ho va fer mantenint la velocitat de la segona meitat de l'any passat gràcies a l'embranzida de la construcció i, sobretot, de la indústria, que segueix batent rècords d'exportacions. Segons l'avançament de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), el producte interior brut (PIB) va avançar un 0,8%, per sobre de la mitjana d'Espanya i de la zona euro. En termes interanuals, Catalunya segueix expandint-se un 3,3%, és a dir, al mateix ritme que en l'arrencada de l'any passat.

Más información
Facebook tria Barcelona per a un gran centre de control de les notícies falses
La indústria creix a nivells rècord i impulsa l’economia catalana
Els turistes de congressos creixen un 14% a Barcelona malgrat el procés

Les dades difoses pel Departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat confirmen les previsions de la Comissió Europea per a Espanya, en les quals gairebé ja no es noten els efectes del procés. Brussel·les sosté en el seu últim informe que les conseqüències han estat "contingudes". D'acord amb el que s'ha observat fins ara, els efectes es van notar sobretot en els mesos d'octubre i novembre i es van plasmar en una sortida de dipòsits de 31.400 milions d'euros, el trasllat de més de 3.000 seus socials fora de la comunitat i una caiguda del turisme, el consum i la inversió.

Però tot aquest vendaval no ha aconseguit frenar la velocitat de creuer de l'economia catalana. En el quart trimestre de l'any passat —en el moment de màxima tensió política— el PIB de la comunitat va créixer un 0,8%. I en l'arrencada de l'any, l'economia al mateix ritme, de manera que si el procés ha tingut efecte sobre l'economia això es deu haver reflectit en la pèrdua de dècimes de creixement extra.

Segons la nota de conjuntura econòmica del Departament d'Economia i Hisenda, encara no ha arribat la desacceleració del creixement econòmic. El PIB va avançar un 0,8% gràcies a la indústria i a la construcció. Aquest últim sector va el doble de ràpid que la resta de l'economia. D'acord amb la conselleria, ho va fer per l'augment de l'obra pública, mentre que la construcció d'habitatges ha anat patint vaivens en els primers mesos de l'any. El sector serveis també avança. Malgrat que les primeres dades apunten a un augment discret de l'arribada de turistes, l'informe admet que "s'haurà de veure l'abast d'aquesta recuperació", perquè les dades disponibles fins ara són insuficients.

Un altre signe del creixement és la recuperació del crèdit. Els nous préstecs que estan concedint les entitats financeres a les petites i mitjanes empreses s'està notant a l'Institut Català de Finances (ICF), el banc públic de la Generalitat. El seu conseller delegat, Josep-Ramon Sanromà, aquest dilluns va explicar que va finançar 1.195 empreses per un import de 643,8 milions d'euros. En total, es van formalitzar 1.916 operacions. Si bé l'import finançat va ser un 13% superior el 2016, el nombre de crèdits va ser inferior.

Sanromà preveu que l'any acabi amb aquesta mateixa tònica. "Preveiem que la inversió creditícia sigui una mica inferior a la del 2017. Hi ha un augment de l'oferta de crèdit i, malgrat que hi ha menys entitats, també hi ha molta competència entre elles amb condicions favorables per finançar pimes. Els preus són molt competitius", va afirmar. L'ICF també va comprometre 22,4 milions d'euros en fons de capital de risc que inverteixen en empreses catalanes de nova creació, un 10% més que en l'exercici anterior. L'entitat ha invertit en empreses com Enertika, Wallapop o Whisbi.

Autorització per ser banc públic el 2019

L'Institut Català de Finances (ICF) espera poder demanar el 2019 l'autorització per convertir-se en un banc públic d'inversió. Josep-Ramon Sanromà va explicar que l'entitat segueix esperant que la nova normativa europea defineixi les condicions que ha de complir la banca pública. No obstant això, Sanromà va dir que intuïa que fins al primer trimestre del 2019 no es podran fer els tràmits per demanar l'autorització a l'Autoritat Bancària Europea (EBA). Sanromà aposta per canviar el nom a l'ICF i anomenar-lo Banc Públic d'Inversions.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_