Espanya demana als socis de la UE que frenin l’arribada de radicals a Catalunya
El Govern central prioritza evitar que hi hagi qualsevol tipus de conflicte als carrers
El Govern espanyol ha fet partícips diversos països europeus de la seva preocupació davant l'eventual arribada a Catalunya d'activistes radicals que puguin ocasionar disturbis al voltant de la convocatòria del referèndum il·legal de l'1 d'octubre. La resposta ha estat immediata i els més concernits ja treballen en la crida d'alerta del Govern espanyol per interceptar o identificar la sortida de grups pertanyents a moviments antisistema, anarquistes i d'extrema esquerra. L'Executiu central vol evitar costi el que costi que l'1 d'octubre, i els dies previs, es produeixi un problema greu d'ordre públic als carrers catalans.
Hi haurà col·laboració entre socis. Els països europeus coneixen perfectament la crisi política i social que viu Espanya davant del desafiament secessionista de les autoritats de Catalunya. La col·laboració consolidada entre el ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, i els seus homòlegs de tots els països socis de la UE —fonamentada en la lluita contra el terrorisme gihadista— fa ara encara més fàcil l'intercanvi d'informació. Així, els moviments cap a Catalunya de grups radicals antisistema han estat detectats aquests darrers dies. Aquests grups provenen almenys de tres països i ja estan al radar de les autoritats europees, segons fonts consultades per EL PAÍS.
El respecte a la lliure circulació que regeix a Europa suposa una barrera legal en el dispositiu orquestrat pels socis europeus, tot i que l'experiència de les policies continentals suposa una garantia per identificar els qui vulguin entrar a Espanya per unir-se a col·lectius que puguin provocar actes violents. Així ha passat en altres ocasions quan s'ha impedit l'entrada en altres països europeus de grups organitzats que volien aprofitar reunions polítiques internacionals per escenificar les seves protestes.
Prevenir i impedir qualsevol possibilitat que hi hagi violència als carrers catalans és una de les principals preocupacions del Govern espanyol. També comparteixen aquesta inquietud el PSOE i Ciutadans, els dos partits que han format una aliança de suport a l'Executiu de Rajoy davant dels independentistes. Els milers de membres dels cossos de seguretat que seran a Catalunya des d'aquest dijous, amb un reforç especial entre divendres i diumenge, intentaran evitar que hi hagi problemes d'ordre públic. El primer pas és la prevenció, per la qual cosa es considera fonamental la col·laboració amb els socis europeus, que és molt estreta en el cas de França i Itàlia, a més de l'estratègia conjunta que mantenen tots els ministres de l'Interior de la UE en la lluita antiterrorista i contra el crim organitzat.
El missatge transmès per l'Executiu central és nítid. La situació excepcional que viu Espanya per la crisi amb Catalunya és d'ordre polític i no s'ha de convertir en una cosa diferent. Per això el Govern central ha donat al PP, el partit que el sustenta, la instrucció que operi amb moderació en tots els terrenys. El discurs polític pot ser molt ferm contra els nacionalistes, però cal fugir d'actituds agressives que puguin ofendre part de la societat catalana, assenyalen fonts de la formació.
En conseqüència, la direcció del partit del Govern central ha desautoritzat la participació dels seus càrrecs en els actes de suport a les forces de seguretat amb els quals s'està acomiadant les unitats que es desplacen a Catalunya. De fet, dirigents del PP i del Govern de Rajoy van expressar ahir el seu neguit davant dels crits d'“A por ellos” amb els quals s'havia corejat a Andalusia un comboi de guàrdies civils. També van condemnar sense matisos les paraules d'un regidor del PP de Huelva, que va expressar el seu desig de “veure la Policia i la Guàrdia Civil clavant hòsties”. Els gestos es volen cuidar al màxim. Això no impedeix que el missatge contra els nacionalistes guanyi en contundència segons s'apropa la data del referèndum. “Hispanofòbia”, va ser el títol que ahir va triar el PP per a un vídeo amb el qual va resumir dures opinions sobre Espanya, i insults, dels líders independentistes.
El Govern central exclou de qualsevol acusació o responsabilitat en possibles incidents els partits nacionalistes. Al seu torn, aquests són conscients que el perill existeix i fins i tot acusen l'Executiu i el PP de voler que hi hagi conflictes. “Tothom sap que Catalunya és un país pacífic, molt pacífic”, va clamar ahir des de la tribuna d'oradors del Congrés Joan Tardà, portaveu d'ERC. “Em preocupa la imatge de canons, aigua, cops de porra i repressió”, va dir el líder de Podem, Pablo Iglesias, a l'entrada de l'hemicicle. “El PP ha d'evitar que diumenge hi hagi alguna desgràcia a Catalunya”, va afegir.
Pacifisme
L'afirmació del caràcter “pacífic i alegre” dels actes que protagonitzaran els catalans els dies vinents va ser ahir una constant en les intervencions en la Cambra baixa dels diputats de partits que defensen la celebració d'un referèndum l'1 d'octubre. Avui continuaran els actes de mobilització que protagonitzaran estudiants de les universitats catalanes i que tenen l'autorització dels rectors per interrompre les classes.
La preocupació se centra en la jornada de l'1 d'octubre, tot i que la immensa majoria dels ciutadans que surtin al carrer són aliens a qualsevol intenció violenta, segons reconeixen els partits constitucionalistes. “La resposta a la crida de l'1 d'octubre serà massiva i hi haurà quilòmetres de ciutadans que sortiran al carrer pacíficament des de les nou del matí fins a les vuit del vespre”, va anunciar el diputat republicà Joan Tardà, citant així l'horari de la jornada clau de la votació.
