_
_
_
_
_

Els veïns morosos a Catalunya deuen 259 milions a les seves finques

El deute dels veïns a les seves comunitats es redueix un 8% el 2015, mentre que el dels bancs, de 51,74 milions, és un 12% menor

Josep Catà
Estat d'un edifici sense rehabilitar a Barcelona.
Estat d'un edifici sense rehabilitar a Barcelona.Albert Garcia

Després d'anys en els quals la morositat augmentava sense parar en les comunitats de veïns i feia palesa la mala situació econòmica, els veïns morosos han aconseguit reduir el deute contret amb les seves comunitats de propietaris. L'any passat, el deute era de 1.665,9 milions d'euros a Espanya, i de 259,3 milions a Catalunya. En tots dos casos, la morositat va ser al voltant d'un 8% menor que l'any anterior. El deute dels bancs amb les comunitats va disminuir encara més, un 12%, i se situa en 330,8 milions a Espanya i en 51,7 milions a Catalunya.

L'informe difós ahir pel Consell General de Col·legis d'Administradors de Finques d'Espanya (CGCAFE), que recapta dades de tota Espanya, mostra que els propietaris d'immobles comencen a tenir marge per fer front a les derrames de les seves finques. La comunitat autònoma amb més morositat és Andalusia, amb 320,39 milions d'euros a deure, un 8% menys que el 2015. Catalunya és la segona comunitat que més deu, els impagaments van passar de 281,66 milions d'euros el 2015 a 259,32 milions l'any passat, un 7,93% menys.

Aquestes dades consoliden el canvi de tendència de la morositat, que va començar a disminuir el 2015, encara que tímidament. L'increment del deute veïnal va coincidir amb la crisi econòmica. El 2013 el deute amb les comunitats de propietaris va arribar a créixer un 13% i aquestes podien arribar a esperar 176 dies abans de cobrar, davant d'una sentència favorable. No obstant això, en molts casos, encara que la decisió del jutge recolzi a la finca, la insolvència dels veïns no garanteix el cobrament. El perfil del morós intencionat, el que no paga perquè no vol, representava aleshores el 35% del total, segons els estudis de l'Observatori de les Comunitats de Propietaris.

El 2016, la morositat ha estat en general més baixa, una tendència que s'ha reproduït en tot el territori. No obstant això, gairebé el 40% de les comunitats pateixen impagaments, i l'import mitjà de cada finca és de 1.109 euros.

A Catalunya, la província que té més morositat en les comunitats de veïns és Barcelona, amb 191,01 milions d'euros, mentre que la menys endeutada és Lleida, amb 11,68 milions d'euros. A Girona i Tarragona, els veïns deuen 27,4 milions i 29,2 milions d'euros respectivament. A les quatre províncies catalanes, la reducció del deute està al voltant del 8%.

Morositat bancària

A més del morós intencionat i l'accidental o el que no paga per problemes econòmics, la crisi ha creat el perfil de les entitats financeres que, amb un ampli parc d'habitatges, no compleixen amb les seves obligacions amb les comunitats. Les entitats financeres representaven el 19% de la morositat el 2013, un percentatge que s'ha reduït tres punts el 2016. El 2016, a Catalunya, els bancs van deixar a deure a les comunitats 51,7 milions d'euros, un 12% menys que l'any anterior. Mentre que els bancs estan en el 16,6% de les comunitats de veïns espanyoles, el percentatge de comunitats que sofreixen morositat bancària és el 7,2%.

Els impagaments o retards en les derrames són, segons el CGCAFE, responsables de la falta de rehabilitació i d'accessibilitat dels edificis. Al febrer, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) ja va alertar dels perills que implica el poc manteniment que tenen les finques. Segons el COAC, cada any s'hauria d'invertir entre un 2 i un 4% del valor de l'immoble en la seva rehabilitació, especialment en tancaments i parets, per aconseguir eficiència energètica i complir amb les normatives europees sobre emissions de diòxid de carboni.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_