_
_
_
_
_
MARIA ÀNGELS BARBARÀ Directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades

“Comprovarem si la Generalitat gestiona dades fiscals de forma legal”

Barbarà creu que l'administració autonòmica pot creuar dades si els ha obtingut de forma legal i amb l'objectiu que marca la llei

Carlos Garfella Palmer
Maria Àngels Barbarà, directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
Maria Àngels Barbarà, directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.Albert Garcia

Maria Àngels Barbarà (Barcelona, 1953) és la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. La institució que presideix investiga des del passat 27 de gener si les afirmacions de l’exsenador d’ERC Santi Vidal sobre que la Generalitat ha aconseguit de “forma il·legal” dades fiscals són certes. A més, l’objectiu d’aquest organisme per aquest any és preparar l’entrada en vigor del nou reglament europeu de protecció de dades, d’obligat compliment a partir de maig del 2018. Barbarà defineix el big data com “el petroli del segle XXI” i encara que defensa l’arribada de les noves tecnologies, insisteix que aquestes han d’utilitzar-se amb bona voluntat: “En cinc anys correm el perill d’estar totalment catalogats”.

Pregunta. Què farà l’Autoritat Catalana respecte a l’escàndol de les declaracions de l’exsenador Santi Vidal?

Resposta. La Generalitat ens ha demanat un informe perquè comprovem que han usat les dades que posseeixen correctament. És a dir, l’auditoria tindrà la finalitat de comprovar si el Govern ha utilitzat dades personals de ciutadans per a finalitats legals. Encara que de moment no podem dir res sobre aquest tema.

P. El secretari d’Hisenda de la Generalitat, Lluís Salvadó, ha explicat que estaven “creuant 130 fonts diferents d’informació” per tenir una base de dades solvent “per afrontar la independència”.

R. Per ser escrupolosament correcta, no puc fer cap tipus de suposició si hi ha hagut o no una il·legalitat. Naturalment la Generalitat té una base de dades, nosaltres el que farem és comprovar que les hagin gestionat correctament. Sobre creuar dades, per descomptat que la Generalitat pot fer-ho, sempre que hagin estat obtingudes legalment i es tractin amb la finalitat que marca la llei.

P. Què entenem per protecció de dades?

R. És un dret fonamental que s’origina després de l’Holocaust jueu. Com van arribar a tenir tanta informació els nazis sobre els jueus? D’aquí va néixer la protecció de dades i són precisament els alemanys els qui tenen més sensibilitat amb aquest tema. Es tracta de ponderar el dret a la informació amb el dret a la intimitat.

P. És un perill el big data?

R. El big data és el petroli del segle XXI. Suposa un canvi de paradigma al món. Això no significa que les noves tecnologies siguin dolentes, però s’ha arribat fins a un punt en què si no disposen de les nostres dades, les empreses no poden gestionar bé els seus negocis. Només falta que tinguin les nostres dades genètiques.

P. Què suposa el nou reglament europeu sobre protecció de dades?

R. És un canvi de paradigma. A partir de maig del 2018, les empreses que actuïn a la Unió Europea (encara que tinguin la seva seu a fora) i vulguin usar les teves dades per a usos secundaris, t’hauran d’informar de manera explícita per a què les utilitzaran.

P. Pot passar que Facebook i WhatsApp només es limitin a informar, i si no acceptes les seves condicions et neguin l’accés?

R. Sí, però la gent es conscienciarà més. Fins ara, aquestes empreses incloïen la política d’ús de dades en el formulari d’acceptació de termes i condicions, cosa que ningú llegeix. Si no ens conscienciem, en cinc anys les empreses ens tindran totalment catalogats com a persones.

P. Però les empreses argumenten que perdran diners.

R. És clar, però és el seu argument. Les empreses europees, en canvi, poden guanyar diners. Ja va passar als Estats Units, després del cas Snowden. Les empreses americanes estaven molt preocupades pels milions que podien perdre després de l’escàndol. Ara, Europa serà la garantia que les empreses que actuïn aquí ho faran correctament.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Garfella Palmer
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_