_
_
_
_
_

Guindos afirma que no fan falta més ajustos, malgrat la carta de Rajoy

El ministre subratlla que el compromís amb el dèficit "és una política d'Estat" que va més enllà dels Governs. Dijsselbloem diu que hi ha "serioses raons" per multar a Espanya

Claudi Pérez
Guindos amb el ministre de Finances de Grècia, Euclidis Tsakalotos.
Guindos amb el ministre de Finances de Grècia, Euclidis Tsakalotos.E. VIDAL ((REUTERS))

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha reforçat aquest dimarts la idea que ha anat donant Mariano Rajoy en públic abans de l'aparició de la seva carta a Brussel·les: preguntat sobre si són necessaris nous ajustos, Guindos ha explicat que "no és necessària una reducció absoluta del nivell de despesa o una pujada d'impostos" mentre l'economia creixi a un ritme superior al 3%. El president en funcions ha promès per carta mesures addicionals durant la segona meitat de l'any per complir els objectius de dèficit, malgrat que en públic deia que no són necessàries. Cadascun dels ministres del seu gabinet interpreta aquest missatge de forma diferent.

Qüestionat sobre si és lícit que un president en funcions prometi a la Comissió Europea retallades a un mes escàs del 26-J, Guindos ha explicat que les obligacions pressupostàries "són una política d'Estat" que "no deriva d'un Govern o un altre: deriva de tot un país". "Els compromisos d'Espanya a Europa són independents dels Governs", ha argumentat davant l'onada de crítiques del PSOE, Ciutadans i Units Podem a les promeses per carta de Rajoy.

Espanya va tancar el 2015 amb un dèficit del 5,1% del PIB, el segon més elevat d'Europa. El deute supera el 100% del PIB. La pressió fiscal es troba diversos punts per sota de la mitjana europea. Però el Govern segueix llançant la idea d'una rebaixa d'impostos: "Espanya té marge per a una rebaixa fiscal, sempre que el creixement prossegueixi i es compleixin els compromisos del dèficit", ha dit el ministre quan entrava a l'Eurogrup. Guindos deia exactament el mateix el 2015: Espanya es va quedar a 10.000 milions d'euros de complir els seus objectius fiscals malgrat que l'Executiu defensava que hi havia espai per reduir els impostos, tot i els continus avisos de Brussel·les en sentit contrari.

Després dels incompliments, Brussel·les estudia iniciar el procediment d'infracció contra Espanya en els primers dies de juliol, davant la "manca de mesures efectives" l'any passat (malgrat que Rajoy, a la carta, defensa el contrari). Guindos, en clau preelectoral, ha apuntat sobre la sanció que Espanya "ha fet un esforç important en la reducció del dèficit, està reduint el deute públic i és l'economia gran que més creix de l'eurozona". "Espero que es reconeguin els mèrits d'Espanya i imperi el sentit comú", ha afirmat en relació a la possibilitat de sancions. "Espanya ha crescut el 0,8% en el primer trimestre i res indica que el PIB hagi desaccelerat en el segon. La projecció per al conjunt de l'any és prudent: un avanç del PIB del 2,7%. Si les dades es confirmen això portaria de forma gairebé automàtica a sortir del braç correctiu del Pla d'Estabilitat", ha subratllat Guindos. En una línia semblant s'expressava el 2013, 2014 i 2015. I Espanya ha incomplert reiteradament els objectius fiscals.

Davant de la complaença de la Moncloa, el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha assegurat que les sancions pel dèficit "són perfectament possibles" tant per a Espanya com per a Portugal. Brussel·les ha de prendre una decisió en els primers dies de juliol. Per al cap de l'Eurogrup, un dels falcons fiscals d'Europa malgrat la seva filiació socialdemòcrata, hi ha "raons serioses " perquè la Comissió Europea es decanti per aquesta multa.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Claudi Pérez
Director adjunto de EL PAÍS. Excorresponsal político y económico, exredactor jefe de política nacional, excorresponsal en Bruselas durante toda la crisis del euro y anteriormente especialista en asuntos económicos internacionales. Premio Salvador de Madariaga. Madrid, y antes Bruselas, y aún antes Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_