_
_
_
_
_

La polèmica escultura de Plensa per a Barcelona val 32 milions d’euros

L’obra no s’aixecarà dins l’aigua, sinó sobre una plataforma situada a l’espigó del Gas

José Ángel Montañés
L'espigó del Gas, on es crearà una plataforma per aixecar l'escultura de Plensa.
L'espigó del Gas, on es crearà una plataforma per aixecar l'escultura de Plensa.carles ribas

“A Barcelona es parla només d'edificis i no d'escultures”, va assegurar l'escultor Jaume Plensa (Barcelona, 1955), de forma lacònica el gener del 2014, quan va explicar que havia rebut l'encàrrec de l'alcalde Xavier Trias per fer una escultura per a Barcelona que poguessin veure des de l'aire els milers de persones que visiten la ciutat cada any. Una obra que es convertís en una nova icona que identifiqués la ciutat a tot el món. Des de llavors, Plensa ha estat prudent quan se li ha preguntat per aquest projecte i com anaven els treballs per instal·lar l'obra. La mateixa actitud que els responsables de l'anterior govern municipal, que van guardar silenci sobre aquesta escultura que per les seves proporcions, 52 metres d'altura, 5 menys que l'estàtua de Colom, estava destinada a canviar l'skyline de la ciutat. Amb el canvi de govern, el polèmic projecte ha quedat en l'aire, i ningú, ni l'Ajuntament ni l'escultor l'han acabat d'explicar.

La poca informació proporcionada no ha impedit saber que l'enorme peça serà un rostre femení amb els ulls tancats fet amb làmines d'acer que formen una malla i que s'instal·laria a l'espigó del Gas, el dic que separa la platja del Somorrostro i la de la Barceloneta. Però no s'aixecarà dins l'aigua, com s'havia assegurat fins ara. Segons ha pogut saber aquest diari, l'escultura metàl·lica aniria sobre una plataforma que es construiria entre els dos braços de l'espigó. A més, malgrat que l'escultura seria una donació de Plensa a la ciutat, la materialització del que fins ara és una maqueta que han vist només uns pocs, valdria 32 milions d'euros.

Malgrat l'elevat import de la factura, els plans eren que Barcelona no pagaria res. Ja hi havia un mecenes barceloní disposat a avançar un milió per començar els treballs i dos destacats empresaris catalans s'encarregarien de convèncer els seus col·legues per aportar-ne la resta. Al final del mandat de Trias s'havien fet els estudis d'impacte en l'estructura de l'onatge, del vent i fins i tot de l'ombra sobre la platja i els banyistes. Però res més. La crisi econòmica general i la proximitat de les eleccions van impedir materialitzar un projecte d'aquestes característiques.

Plensa al costat de 'Carmela', una de les quatre obres que es mostren des de fa uns dies al Palau de la Música.
Plensa al costat de 'Carmela', una de les quatre obres que es mostren des de fa uns dies al Palau de la Música.Carles Ribas

Malgrat que fins ara l'escultura de Plensa no s'ha explicat, aquest treball va protagonitzar ahir el debat municipal Escultura a l'horitzó: 'Skylines' ideològics de Barcelona, organitzat dins del cicle Valor!, en el qual la historiadora de l'art i comissària d'exposicions Gloria Moure i la geògrafa i professora de la UB Núria Benach van debatre, moderades per l'artista Matteo Guidi, sobre aquest i altres projectes, com els també polèmics anells de Frederic Amat per al Liceu. Al debat, segons els organitzadors Jorge Luis Marzo i Joana Masó, Plensa hi havia estat convidat, una cosa que l'escultor ha negat dues vegades l'última setmana: durant la presentació de quatre de les seves obres al Palau de la Música i ahir mateix. Per Benach, el problema de l'escultura de Plensa no és tant l'obra en si mateixa com l'encàrrec de Trias: “No es pot encarregar una obra com s'encarrega un logo. Un monument ha de ser pràctic i necessari i no s'ha d'imposar”.

Pel que fa al projecte, Berta Sureda, comissionada de Cultura de l'Ajuntament d'Ada Colau, va explicar, abans de començar el debat: “A Cultura no tenim constància del projecte; tot es va gestionar des de l'àrea d'Urbanisme de l'anterior consistori, que dirigia Antoni Vives. En tot cas, quan tinguem el projecte el sotmetrem a examen del Consell Assessor d'Art Públic”, un organisme que va renovar els seus membres al març. “Entre els aspectes que es valoraran, a més de la mobilitat i l'impacte, hi ha el de la visibilitat de la dona treballadora i com reflecteix la memòria històrica”, va dir Sureda, que va remarcar que la decisió de l'organisme “no és vinculant”.

Companys, més visible

Segons Sureda, el Consell Assessor té sobre la taula un bon nombre de peticions “de l'anterior mandat” que s'hauran d'analitzar en els propers mesos. Entre aquestes hi ha la petició de la Comissió de la Dignitat per fer que el president Lluís Companys tingui un monument amb més visibilitat que el que el recorda des del 1998 al passeig del seu nom, a la cantonada amb la ronda de Sant Pere. Serà, pel que sembla, una obra de sis metres d'altura per gairebé cinc d'amplada. “Quan s'analitzin tots, es modificaran els criteris i els protocols amb els quals haurà de decidir el Consell”, va explicar Sureda.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_