_
_
_
_
_
Editorial
Es responsabilidad del director, y expresa la opinión del diario sobre asuntos de actualidad nacional o internacional

Fronteres europees

La UE no es pot tancar, però ha de reforçar el control dels límits exteriors

Un policia alemany ordena a un vehicle que s'aturi, a la frontera entre Bèlgica i Holanda.
Un policia alemany ordena a un vehicle que s'aturi, a la frontera entre Bèlgica i Holanda.Marius Becker (AP)

Els ministres d'Interior de la UE es disposen a discutir aquest divendres una mesura –com assegurar les fronteres exteriors de la Unió– que pot canviar la concepció que Europa té de si mateixa. Malgrat que, tenint en compte la tradicional lentitud de Brussel·les, no cal esperar en aquesta jornada avenços espectaculars, cal subratllar l'extrema importància de l'assumpte.

Editorials anteriors

Si es vol seguir mantenint un dels principis fonamentals en els quals es basa el projecte europeu –la lliure circulació de persones entre els països membres– és inevitable que es reforci una frontera exterior comuna en la qual no hi pot haver punts vulnerables. És una mesura que potser s'hauria d'haver pres fa temps, però que els sagnants atemptats de París fan que ara sigui urgent.

Aquest reforçament en cap cas ha de significar que aquesta frontera sigui infranquejable. En un món cada vegada més globalitzat és absurd pensar que Europa pot aïllar-se i ignorar el que passa al seu voltant, sobretot quan ha de fer front a una gran crisi humanitària com és la dels refugiats i a una massiva i constant arribada d'immigrants per diversos punts –entre els quals, Espanya– des de fa anys. Però cal entendre que el reforç del control de les persones que entren i surten de la UE, siguin ciutadans europeus o no, és fonamental precisament per salvaguardar la llibertat de moviments de la qual milions d'europeus gaudeixen des de fa vint anys. I a més, ajudarà a fer passos concrets en el procés de construcció europea si després d'aquesta decisió vénen altres derivades lògiques, com la creació d'un cos europeu de policies de fronteres i la unificació total de fitxers policials.

Aquesta possibilitat no pot quedar reduïda a una mera especulació sobre un futur a mitjà o llarg termini. Els líders de la UE han d'entendre que els ritmes han canviat, que no poden permetre's demores inacabables, com acostuma a passar en la presa de decisions que afecten tots els ciutadans europeus. L'amenaça terrorista –i la crisi de la immigració– exigeixen tant una ferma determinació com una exquisida cura en l'equilibri entre seguretat i llibertat. Com va advertir dijous un diputat a l'Assemblea Nacional Francesa, no podem permetre que les emocions ens portin sempre a opcions que únicament reforcin la seguretat.

En aquest equilibri precisament es va voler moure ahir França, quan, en una nova demostració d'unitat, el Parlament va aprovar per una majoria aclaparadora la pròrroga de l'estat d'emergència durant tres mesos, amb veus que, en aquesta gairebé unanimitat, van recordar que els ciutadans estan disposats a acceptar certes restriccions en nom de la seguretat a condició que quedin sota l'imperi de la llei i tinguin una delimitació clara en el temps. Sempre dins de la via democràtica, i davant d'una amenaça real, la societat europea té prou maduresa perquè els seus governants adoptin decisions difícils, cosa que haurien de tenir en compte avui els ministres d'Interior de la UE.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_