_
_
_
_
_

Catalunya és la diana prioritària dels lladres de coure

La comunitat suma el 41,8% de tot el coure sostret a Adif a Espanya el 2014

VIRGINIA MARTÍNEZ
Coure confiscat per la Guàrdia Civil en una operació a Madrid i València l'any passat.
Coure confiscat per la Guàrdia Civil en una operació a Madrid i València l'any passat.

L'atac a les infraestructures de l'AVE que aquest dijous al matí va interrompre la circulació de trens a Catalunya no ha estat casualitat. La comunitat autònoma és la regió on més sostraccions de coure es produeixen a l'any, segons fonts policials, tant en el cablejat de les companyies ferroviàries com en el de les elèctriques. L'avaria, que va afectar uns 13.500 viatgers i 40 combois, va tenir el seu origen en el tall de fibra òptica, però els lladres pretenien, en realitat, apropiar-se de coure i van errar en el tret, com apunten fonts policials. El 2014, Catalunya va patir el furt de 142 quilòmetres d'aquest material a la xarxa d'Adif, el 41,8% del total sostret a tot Espanya.

Más información
El coure que retarda els trens
“La meitat dels viatgers ha baixat del tren després de dues hores i mitja”
Un sabotatge paralitza la principal línia d’alta velocitat d’Espanya

Des del 2012, el robatori de coure ha experimentat un descens perquè el preu d'aquest material ha patit una progressiva devaluació al mercat, entre altres factors. Les empreses ferroviàries, elèctriques i de telecomunicacions són el principal objectiu dels lladres, amb el consegüent perjudici per als usuaris últims d'aquests serveis. Però la tendència a la baixa que s'ha mantingut durant els últims tres anys no s'ha reflectit de la mateixa manera en totes les comunitats autònomes. En concret, Catalunya presenta unes xifres desproporcionadament altes i molt desviades de la mitjana nacional. Adif va perdre en aquesta comunitat autònoma 142 quilòmetres de coure a causa dels robatoris, el 41,8% del total i, segons les estimacions de la companyia, durant aquest 2015 les xifres catalanes augmentaran fins als 203 quilòmetres sostrets.

Les dades d'Adif són similars a les del sector elèctric. Red Eléctrica d'Espanya (REE), responsable de l'alta tensió, reflecteix també un descens en el nombre d'atacs a les seves instal·lacions, tot i que Catalunya continua al capdavant d'aquest tipus de delictes. La REE va ser objecte de 68 robatoris durant l'any passat, en els quals es van sostreure 11.403 metres de cable. Més d'un terç de les sostraccions –un 35,3%– es van produir a la regió catalana, gairebé la meitat de tot l'entramat espanyol. 

Molt per darrere de Catalunya se situen Andalusia i la Comunitat de Madrid. En cadascuna de les dues regions es van produir vuit robatoris el 2014, un 11,8% del total de sostraccions registrades a Espanya i tres vegades menys que a la regió catalana. Pel que fa al nombre de metres afectats, els llocs canvien. Castella-la Manxa és la segona autonomia on es va sostreure més longitud de material. Amb només sis furts, els lladres van deixar el territori manxec sense 1.287 metres del cablejat de la companyia ferroviària. Cantàbria i La Rioja van quedar al marge d'aquest tipus de delictes, ja que no es va detectar cap sostracció en aquestes comunitats uniprovincials.

El fet que a Catalunya hi hagi una concentració d'infraestructures més gran pot explicar un cert grau de diferència en les dades respecte d'altres regions, però el gran abisme entre les xifres catalanes i les de la resta de comunitats podria tenir altres raons. Com apunten des d'Interior, el problema pot deure's a una "gestió deficient de les polítiques de seguretat a Catalunya i a l'existència d'un problema de seguretat ciutadana en relació amb la protecció d'aquestes infraestructures".

Xarxa de baixa tensió elèctrica

Catalunya també és protagonista dels robatoris que es produeixen contra les companyies elèctriques de baixa tensió. L'empresa que ha patit més pèrdues per sostracció de coure és Endesa. El 2014, la distribuïdora va ser objecte de 3.113 atacs a tot el territori espanyol, 366 menys que l'any anterior. No obstant això, és especialment significatiu que malgrat que aquesta reducció va ser del 10,5%, les pèrdues en termes econòmics van ser un 32% més baixes el 2014 que el 2013. Una diferència que pot obeir a la devaluació del material al mercat. Dels 9.400.000 euros que Endesa va perdre fruit d'aquests delictes, gairebé la meitat es van registrar a Catalunya.

En analitzar l'impacte que el robatori de coure suposa per a les companyies elèctriques, cal considerar, a més, dues empreses més la presència de les quals en l'entramat espanyol està molt estesa. Però, fins i tot, amb la suma de les dades d'Endesa, Iberdrola i Gas Natural-Fenosa, Catalunya segueix sense perdre el lideratge. Un 36% de tots els atacs que es van produir contra la xarxa de baixa tensió es van localitzar en aquesta comunitat autònoma.

En definitiva, malgrat la tendència a la baixa que ha experimentat el robatori de coure des del 2012, Catalunya acusa un considerable problema de seguretat a les seves xarxes de comunicació, com a primera diana de les sostraccions dins de tot del territori espanyol. Durant els últims dos anys, entorn del 37,7% dels delictes relacionats amb la sostracció d'aquest material que van afectar grans xarxes i infraestructures de serveis es van concentrar a la regió catalana.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

VIRGINIA MARTÍNEZ
Es redactora en la sección de España y ha desarrollado la mayor parte de su carrera en EL PAÍS, donde trabajó en la sección audiovisual hasta verano de 2021. Antes cubrió información local en el diario Granada Hoy. Es licenciada en Derecho por la Universidad de Granada y en Periodismo por la Universidad de Málaga y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_