_
_
_
_
_

“En cinema, l’important és l’emoció”

No content amb endur-se tots els premis, inclòs l'Oscar, l'actor continua al centre de la diana amb 'Interstellar'

Matthew McConaughey, a 'Interstellar'.
Matthew McConaughey, a 'Interstellar'.

L'any McConaughey no s'acaba mai. No content amb endur-se tots els premis, inclòs l'Oscar, Matthew McConaughey (Uvalde, Texas, 1969) continua al centre de la diana, bé amb una projcció especial de la seva nova estrena, Interstellar, que va congregar a l'ombra del transbordador espacial Endeavour a Los Angeles Francis Coppola, Peter Fonda o Gus Van Sant; bé afalagat per l'American Cinematheque pels seus 22 anys de carrera. “Estic rebent més resultats del meu treball quan era el que menys m'esperava”, afirma. En les seves paraules hi ha falsa modèstia. No és així en la seva actitud: el seu accent texà inunda l'habitació de l'hotel Four Seasons i els seus peus descansen damunt de la taula, amb les botes deslligades. Està exultant pel seu nou treball, un projecte ambiciós que supera els 129,5 milions d'euros de pressupost i trasllada l'actor (i l'espectador) al descobriment de noves galàxies.

McConaughey engega una gravadora per tenir constància de la conversa. “No és res personal”, aclareix. “És que no vull que m'interpretin malament”, afegeix. Els problemes de la fama. El que succeeix quan un passa de ser l'actor més sexy segons People (el 2005 i el 2007) a ser el fruit del McConaissance: així es diu el renaixement d'aquest actor que durant anys va ser pres com un tros de carn. Avui competeix en una altra lliga. La de l'actor actor. Quan parla d'Interstellar, assegura, per exemple, que no fa falta entendre-la, sinó sentir-la. “Hi ha ciència en el que hem fet. Nolan es va agafar un temps per fer la investigació. Però no cal quedar-se enganxat en un concepte. El viatge, l'emoció és l'important, el que treus d'Interstellar”, explica d'un treball en el qual van rebre l'ajuda de l'astrofísic Kip Thorne.

Es tracta d'un viatge que va començar el germà de Nolan, Jonah, per a Steven Spielberg. El més gran dels Nolan va fer seu el repte i va trucar a McConaughey. “Quan ens vam veure per primera vegada no va dir ni una paraula sobre la pel·lícula. Vam parlar com a pares, com homes que tenim la mateixa edat. Vam temptejar el nostre humor”, recorda l'intèrpret de 44 anys. Setmanes més tard va arribar el guió. Va trigar cinc hores i mitja a llegir-se aquestes gairebé 200 pàgines. “I vaig tenir moltes preguntes científiques: quines són les regles del temps, què passa en un forat espaciotemporal, com funciona la gravetat en cada cas. Una vegada que vaig aconseguir prou informació vaig passar a entendre qui era el meu home”. Va haver-hi més coses que havia d'aprendre, com sentir-se còmode suspès per cables a 25 metres del terra o girant 360 graus a l'aire: “Chris espera que facis les seqüències d'acció”.

L'elecció de Matthew per a aquesta resposta de Nolan a 2001, una odissea de l'espai no deixa de ser irònica perquè si el realitzador es va criar amb La guerra de les galàxies i Encontres a la tercera fase, pocs tipus hi ha tan allunyats de la ciència-ficció com McConaughey. Ni tan sols va voler ser astronauta quan era un nen. A més, si alguna cosa no ha fet l'actor en els seus últims treballs, des de Dallas Buyers Club a Mud passant per Magic Mike, és d'un tipus normal i corrent. I això és precisament el que volia d'ell Nolan, que a més sabia que tenien un nexe d'unió. Coneguda pel títol de rodatge de Flora’s Letter, Interstellar també és una carta d'amor de Nolan a la seva filla gran. Una història de pares i fills. I Levi, el fill gran dels tres que té McConaughey, va ser clau en la decisió de l'actor. “Està interessat en l'espai, i vull que vegi aquest gran viatge en el qual piloto la nau”.

Amb Christopher Nolan se li omple la boca. “Un gran líder, un optimista que l'única cosa que demana és originalitat”. El treball va ser dur però la vivència, immillorable. Almenys fins al seu següent rodatge, ara amb Gus Van Sant en Sea of trees, “l'experiència més relaxada” que ha tingut, afegeix grandiloqüent.

“No puc estar més agraït dels resultats de la meva carrera en un moment en el qual no puc ser més feliç”, remata amb el seu etern bronzejat a l'estil de George Hamilton. Com va ironitzar el seu amic i presentador Jimmy Fallon durant l'última celebració en nom seu, és irònic que el lema de McConaughey sigui “Continua vivint”. “Ho intentem però és difícil quan et donem un premi cada dues setmanes”, va rematar l'humorista.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_