Per què ‘cultura’ és la paraula més buscada?
Les consultes al diccionari digital de l'Acadèmia donen informació sobre l'ús de l'idioma
A què ens referim quan usem la paraula cultura? Aquesta pregunta se l'han fet 51.085 vegades durant el passat mes de setembre els 15.085 usuaris que l'han buscat en l'edició digital del diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (DRAE), del que es dedueix que alguns l'han buscat més d'una vegada.
Un resultat sorprenent, al qual no es troba una explicació evident. Al mateix director de la 23a edició del diccionari de la llengua, Pedro Álvarez de Miranda, li resulta "xocant" i no troba una resposta. No sap què porta els usuaris a buscar tantes vegades aquesta paraula i confirma que els que, com ell, coneixen les interioritats del diccionari no saben trobar-ne el motiu. Coincideix amb l'acadèmica Soledad Puértolas que s'ha pogut trivialitzar el significat de cultura. "De vegades la usem i no significa res. En alguns contextos, com el polític, ho fan perquè queda bé", explica Puértolas, que tem que hagi quedat com una paraula comodí, recurrent, un concepte vague que s'aplica a tot.
Tots dos acadèmics coincideixen que és una paraula molt àmplia, amb gran pes semàntic (el mateix cas que amor, que ocupa el número sis en aquest rànquing del DRAE). Proven d'imaginar si aquest pot ser el motiu de tantes consultes, que l'usuari vulgui assegurar-se'n o veure'n el significat. Però mantenen que són hipòtesis molt difícils de comprovar perquè no responen a cap fet concret.
També és destacable que cultura no només sigui la paraula més buscada el passat mes de setembre, sinó que ho és des que el 2012 la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) va començar a usar Google Analytics per examinar els resultats de les seves recerques a Internet. Només ha estat desbancada d'aquest primer lloc en moments puntuals, com al juny del 2014, quan abdicar i puta van ocupar les primeres posicions. La primera està directament vinculada amb l'anunci i la posterior abdicació de Joan Carles I. La majoria de les recerques de puta es van fer des de Mèxic, ja que la FIFA va amenaçar amb sancionar la seva federació de futbol durant la celebració del Mundial del Brasil per la connotació homòfoba d'aquest insult, usat pels aficionats mexicans als partits contra el Camerun i el Brasil.
Darío Villanueva, secretari de la RAE, conclou que, encara que se'n sap el motiu, el que mostren els resultats és que és el terme pel qual els hispanoparlants senten més curiositat, i es planteja: "Què significa cultura avui dia? Es parla de cultura de la droga, cultura del crim, cultura de la mort, cultura de la tapa…". S'ha ampliat el concepte. Villanueva explica que les paraules s'arrelen quan són molt usades, i si aquest ús es confirma, es crea una nova accepció i comença a tenir significats addicionals. Els actuals de cultura són: 1. Cultiu. 2. Conjunt de coneixements que permet a algú desenvolupar el seu judici crític. 3. Conjunt de maneres de vida i costums, coneixements i grau de desenvolupament artístic, científic, industrial, en una època, grup social…
No és un defecte que acusin l'Acadèmia d'anar per darrere de la societat. "És cert i inevitable, el que va per davant és l'ús de la llengua, en això consisteix el seu dinamisme", comenta Villanueva, que explica com les noves eines d'anàlisi ajuden a "prendre el pols a la llengua".
La paraula ‘Facebook’ ocupa
el primer lloc entre
els termes que es busquen
al diccionari
i no estan admesos
El nombre de consultes que han tingut les paraules bizarro i procrastinar és fruit d'aquesta fluctuació de l'ús de l'idioma. Bizarro ocupa el segon lloc amb 35.172 recerques de 21.645 usuaris. Aquest nombre indica que realment ha estat buscada amb menys freqüència, però per més persones, que cultura, consultada per poc més de 15.000 persones —el que Google Analytics denomina "usuaris únics"—. La utilització de la paraula bizarro, com procrastinar (diferir, ajornar), respon a modes —estaven en desús—. Entre els acadèmics sorgeix el dubte de si se li està donant l'ús correcte: valent, generós, lluït, esplèndid. Álvarez de Miranda tem que s'hagi recuperat per la influència de l'anglès i s'estigui utilitzant com a estrafolari, rar, estrambòtic, cosa que respon a la traducció de la paraula anglesa bizarre.
Una anotació a tenir en compte és que totes aquestes paraules apareixen al diccionari. Hi ha un altre llistat en el qual figuren les que es busquen però no estan admeses per la RAE; aquest llistat l'encapçalen els noms Facebook i Google, que, per cert, dóna 642 milions de resultats quan s'introdueix cultura com a terme a localitzar.
Malgrat les modes, cultura és la paraula que es manté en la part més alta de la llista de les més buscades, potser, com apunta l'assagista argentí José Emilio Burucúa, "perquè en aquesta paraula hi veiem la nostra taula de salvació".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.