La UE aprova les sancions a Moscú però les ajorna en plena treva

Europa ha decidit seguir endavant amb la decisió de sancionar a Rusia pel seu paper en la guerra de Ucrania, encara que amb cautela. Els 28 països membres van aprovar aquest dilluns in extremis un paquet sancionador que restringeix àdhuc més el finançament de Rusia i castiga per primera vegada al sector petrolier, clau per Moscú, però Bruselas va aclarir que no entrarà en vigor “fins a d'aquí a uns dies”. La decisió va penjar d'un fil perquè molts països, amb Alemania al capdavant, van mostrar les seves reserves sobre la idea de fer un pas tan contundent quan hi ha un alto-el-foc en Ucrania.

La nova ronda de sancions contra Moscú per intervenir en la crisi ucraïnesa estava llista des de mitjan setmana passada. El divendres, quan els ambaixadors dels Vint-i-vuit havien d'haver-la aprovat formalment, el president ucraïnès, Petró Poroshenko, i el rus, Vladímir Putin, van pactar una treva per traçar un pla de pau encara difús. Conscientes que ja altres vegades el Kremlin ha donat senyals de distensió més tard frustrades, la UE va decidir mantenir el seu pla, però va ajornar al dilluns la seva aprovació formal. I després d'un cap de setmana en què l'alto-el-foc es va mantenir, amb incidents, a molts Estados els va entrar el dubte de si aquesta ofensiva diplomàtica de Bruselas podria frustrar l'incipient assoliment.

Finalment, es va imposar la postura més escèptica a les promeses de Moscú i els països membres van donar el seu vistiplau a un projecte sancionador que s'adopta “a la vista de la gravetat de la situació” en la veïna Ucrania. Però els països més partidaris d'esperar van aconseguir introduir un important matís perquè aquest nou escenari sigui reversible, a més de retardar la seva entrada uns dies, segons va anunciar el president de el Consejo Europeo, Herman Van Rompuy. Els ambaixadors van pactar en la nit d'aquest dilluns que les mesures restrictives puguin aixecar-se quan hi hagi indicis clars que l'alto-el-foc és sòlid. S'evita així un dels principals problemes de les sancions: tant la seva adopció com la seva retirada s'adopten per unanimitat i, per tant, qualsevol país pot bloquejar-les. La solució oposada en aquest cas impedirà que algun Estado pugui aferrar-se a elles, segons fonts comunitàries.

Així i tot, la decisió de sancionar en plena treva contrasta amb els múltiples titubejos inicials que va mostrar Bruselas durant mesos a l'hora de prendre represàlies contra Moscú per la seva participació en la batalla que lliuren els separatistes rusófonos de l'est i l'exèrcit de Kiev. Aquesta prudència ha estat menor en el transcurs del primer intent seriós d'apaivagar el conflicte, una postura que revela la fartanera i la desconfiança de la UE cap a Putin.

Fuentes diplomàtiques asseguren que van ser molts els països que van expressar els possibles perjudicis que aquest enfrontament amb Moscú pot tenir en el procés de treva. Alemanya s'explicava entre ells, encara que també República Txeca i Eslovaquia, dos dels de l'est que, contràriament a Polonia i els països bàltics, més crítics s'han mostrat amb les sancions. Finalment cap va voler constituir-se en minoria de bloqueig i les sancions van tirar endavant.

En l'ambient de dubtes cap al nou paquet estaven també les dures represàlies anunciades per Moscú en cas que Bruselas ratifiqués el pla sancionador. El primer ministre rus, Dimitri Medvédev, va advertir aquest dilluns que el càstig comunitari pot desencadenar una decisió de Moscú de prohibir a les aerolínies europees sobrevolar l'espai rus. “Haurem de respondre asimètricament”, va assenyalar Medvédev a la premsa russa.

El veto a les importacions de productes automobilístics que vengen de Europa i un impuls de la indústria aeronàutica nacional per sortejar les compres als gegants europeus Airbus i nord-americà Boeing també figuren entre les possibilitats enunciades per el Kremlin. Està per veure si les cauteles introduïdes per la UE basten per dissuadir a Moscú d'actuar.

Entretant, el president ucraïnès, Petró Poroshenko, va exhibir aquest dilluns el major assoliment de la treva. Poroshenko va viatjar al port estratègic de Mariúpol, segona ciutat en importància de la província de Donetsk, on va anunciar l'alliberament d'1.200 soldats que estaven en mans dels separatistes. Amb aquesta visita a la ciutat, que a l'hora de signar l'alto-el-foc el divendres, estava ja sent atacada pels rebels, Poroshenko de fet va donar començament a la seva campanya electoral en Ucrania, en el curs de la qual ha d'aconseguir el suficient suport per obtenir una substancial representació en el Parlamento el 26 d'octubre proper.

“Hem aconseguit alliberar a 1.200 ostatges”, va declarar Poroshenko, evitant recordar que es tracta de combatents ucraïnesos que van caure presoners, la majoria els últims dies previs al cessament de les hostilitats que van estar marcats per una reeixida ofensiva dels separatistes.

Els rebels van deixar en llibertat als ucraïnesos que havien capturat en el curs dels combats que, segons les últimes dades donades per la ONU, han deixat un mínim de 2.905 persones mortes i 7.640 ferides. El dimecres —segons va dir el primer ministre de l'autoproclamada República Popular de Donetsk, Alexandr Zajárchenko—, li tocarà a Kiev alliberar als separatistes que té a les seves mans per complir així amb el cinquè punt del protocol signat en Minsk el divendres passat pels representants ucraïnesos i rebels amb la mediació de la OSCE y Rusia, que contempla el bescanvi de tots per tots.

La treva es manté en general, encara que continuen denúncies de violacions de l'alto-el-foc per part de tots dos bàndols i també el pessimisme sobre el futur. Són molts els que consideren que no durarà llarg temps. Aquests ànims regnen no solament entre la població de les províncies rebels —tant en les localitats que estan en mans de separatistes com en les quals controla Kiev—, sinó que són compartits també per nombrosos polítics.